Unitat 10. EGIPTE I MESOPOTÀMIA
1. El naixement de les ciutats. Les primeres ciutats de la història es van construir fa 6.000 anys, a la vora dels rius Tigris i Eufrates.
1.1. Com eren les primeres ciutats? Les primeres ciutats estaven envoltades de muralles, els carrers eren de terra, estrets i no estaven ordenats. Les cases eren fetes de maons i tova*. Els edificis més importants eren els temples i els palaus. Fins aleshores, la gent havia viscut en petits poblats i es guanyava la vida treballant la terra (agricultura) i fent de pastors (ramaderia). En canvi, en una ciutat hi vivien moltes persones. La majoria eren comerciants o artesans: ferrers, fusters, sabaters, etc. Aquest tipus de societat s’anomena civilització urbana.
1.2. Quines eren les primeres civilitzacions urbanes? Les primeres civilitzacions urbanes van néixer a la vora de grans rius, entre el 4000 i el 3000 abans de Crist. Nosaltres estudiarem només les que estan més a prop nostre: Mesopotàmia i l’antic Egipte.
A Mesopotàmia i Egipte gairebé no hi plou mai, són zones envoltades de desert. Però aquests territoris són travessats per rius molt importants. A la vora dels rius, la terra és molt fèrtil* i fàcil de conrear*; podien obtenir molts aliments, i molta gent hi va anar a viure. Al cap dels anys s’hi van construir les primeres ciutats.
Vocabulari: El naixement de les ciutats
Tova. Rajola gran i gruixuda, feta de fang i assecada al sol, que serveix per fer parets i sòls.
terra fèrtil. Terra rica en aliments per a les plantes i que dóna bones collites.
Conrear. Treballar la terra perquè doni fruit.

ACTIVITATS
10.1. Mira la font 2 del llibre i fes les activitats següents:
a) Escriu el nom dels deserts i muntanyes que envolten Mesopotàmia.
b) Què vol dir la paraula Mesopotàmia?
c) Quins rius travessen Mesopotàmia?
10.2. Mira la font 3 del llibre, i fes les activitats següents:
a) Quins deserts envolten Egipte?
b) Quins mars toquen Egipte?
c) Quins riu travessa Egipte?
d) Els egipcis, què et sembla que feien servir més per viatjar i transportar coses: els vaixells, els carros o els cavalls?
10.3. Digues tres diferències que podem trobar entre una ciutat i un poblat antics.
10.4. Què és una ciutat?
10.5. Per què les primeres ciutats van aparèixer a prop de grans rius?
10.6. Quin riu hi ha a Egipte? Quins rius hi ha a Mesopotàmia?

2. Les ciutats i els rius
Les ciutats de Mesopotàmia i Egipte no haurien existit sense l’aigua dels rius. L’aigua dels rius la van fer servir per regar els camps. Amb el regadiu tenien més bona collita i podien conrear productes més variats. Així es va poder alimentar tota la gent que vivia a les ciutats.
2.1. El control de l’aigua
El Nil és un riu que no portava sempre la mateixa quantitat d’aigua. Entre els mesos de juny i octubre, el Nil feia una crescuda, portava molta aigua, i inundava els camps que hi havia a la vora. A l’octubre l’aigua es retirava i deixava la terra humida i amb fang nou (fertilitzada) a punt per sembrar.
Tant els egipcis com els mesopotàmics van construir tot un sistema de pous, canals i estanys per poder regar tot l’any, i no haver de dependre de les crescudes del riu.Aquestes construccions eren molt complicades, i costaven molts diners. Per fer-les, calia una persona que tingués autoritat i poder per organitzar les construccions i per decidir quan s’havia de regar. Així van començar a sorgir persones que tenien molt poder. Els reis, amb els seus funcionaris, controlaven l’aigua i el país.
2.2. L’excedent
Els pagesos egipcis i mesopotàmics collien molt més blat, civada, etc. del que necessitaven per viure. El que sobra, un cop s’ha gastat el que es necessita, s’anomena excedent. L’excedent va ser molt important perquè es canviava per altres productes. Per exemple, podien canviar blat per ferro, or, etc.Alguns d’aquests productes venien de molt lluny.Per poder intercanviar l’excedent va créixer el comerç i el transport. Per poder transportar els productes que volien intercanviar, utilitzaven vaixells de vela, per navegar pels rius i pel mar. Van fer servir la roda per fer carros tirats per mules o ases. També utilitzaven les caravanes de camells.
En aquesta nova civilització urbana, la majoria de la població encara eren pagesos. Però, per primera vegada, hi havia artesans que feien oficis molt especialitzats: terrissaires, teixidors, picapedrers, fusters, forjadors* i orfebres*.

Vocabulari: Les ciutats i els rius
Forjadors. Artesans que feien objectes de ferro o altres metalls.
Orfebres. Artesans que fabricaven joies i objectes de luxe amb or i plata.

ACTIVITATS
10.7. Observa el gràfic de la font 7 i respon:
a) En quins mesos el Nil creix més?
b) En quins mesos el Nil porta menys aigua?
10.8. Explica amb paraules teves què és l’excedent.
10.9. Per què va ser important l’excedent?

3. Reis i faraons
A Egipte i Mesopotàmia hi havia algunes persones que manaven i la majoria que obeïen. De les persones que manen es diu que tenen poder polític. De les persones que són molt riques es diu que tenen poder econòmic. A Egipte i Mesopotàmia les persones que tenien el poder polític també tenien el poder econòmic.
3.1. El poder dels reis i faraons
El rei a Mesopotàmia i el faraó a Egipte tenien tot el poder, controlaven la vida política: feien les lleis, les feien complir i eren el cap de l’exèrcit.
Controlaven l’economia: Organitzaven la construcció de canals i recs. Cobraven molts impostos als seus súbdits*.
Controlaven la religió: Els reis de Mesopotàmia es creien els representants dels déus a la terra. A Egipte, el faraó era considerat un déu, l’adoraven quan era viu i també un cop mort. Per tant, el poder dels reis i faraons no es podia discutir, ja que els venia directament dels déus, era d’origen diví. Perquè la gent veiés el poder que tenien, els reis i faraons feien construir grans edificis: temples, palaus i tombes.
El poder dels reis i faraons era hereditari, ja que passava de pares a fills.
3.2. L’organització del poder: l’Estat
Els reis i faraons no manaven directament, sinó que triaven una persona de la seva confiança que governava en nom seu: el primer ministre o visir. També tenia funcionaris* per tot el país que cobraven els impostos i vigilaven la gent. Els escribes eren un dels funcionaris més importants, ja que eren de les poques persones que sabien escriure. Per fer complir les lleis i lluitar contra els enemics, els reis i faraons tenien un poderós exèrcit.
Aquest sistema d’organització en què hi ha un poder fort, amb un conjunt de lleis, que els funcionaris i l’exèrcit obliguen a complir a la gent que viu en un territori, s’anomena Estat. A Egipte i Mesopotàmia es van crear els primers Estats de la Història.
3.3. La societat
A Egipte i Mesopotàmia hi havia més diferència entre els rics i els pobres, els que obeïen i els que manaven, que en el Neolític, i també hi havia més grups socials:
Els esclaus* eren el grup social més baix, n’hi havia pocs, treballaven a les mines, pedreres i feien de criats i criades.
Els pagesos, la majoria de la població era pagesa, i eren molt pobres.
Els comerciants, mercaders, artesans, petits funcionaris, soldats, etc. i que no tenien poder i que la majoria eren pobres, alguns podien guanyar diners i viure força bé.
Els alts funcionaris (governadors, ministres, sacerdots, caps de l’exèrcit), eren pocs, eren molt rics i tenien poder polític, però havien d’obeir el rei o faraó.
El faraó a Egipte i el rei a Mesopotàmia controlaven tot el poder i totes les riqueses del país.

Vocabulari: Reis i faraons
súbdit . Persona que no ha pogut elegir els que manen al seu país.
funcionari . Persona que treballa per a l’Estat.
esclau, esclava. Persona que és propietat d’una altra. Els esclaus podien ser venuts, comprats o llogats, i no cobraven per la seva feina.

ACTIVITATS
10.10. Digues quins poders polítics, econòmics i religiosos tenien els reis egipcis i mesopotàmics.
10.11. Què vol dir la frase: «A Egipte i Mesopotàmia el poder dels reis era d’origen diví»?
10.13. Què és un Estat? Digues el nom de deu Estats del món actual.
10.14. Quines diferències hi ha entre una persona lliure i un esclau?
10.15. Qui tenia el màxim poder a Egipte?

4. La invenció dels nombres i de l’escriptura
Les civilitzacions urbanes, per poder-se comunicar van haver d’inventar els nombres i l’escriptura.
4.1. L’origen dels nombres i de l’escriptura
Els nombres es van inventar per:
— Poder controlar els impostos que els pagesos havien de pagar al rei o faraó i als temples.
— Calcular si guanyaven o perdien diners quan compraven i venien.
— Mesurar la superfície (m2) dels camps.
— A Egipte, per mesurar el nivell de la crescuda del Nil.
L’escriptura es va fer servir per:
— Escriure les lleis que els reis i faraons volien que la gent complís.
— Escriure les històries religioses sobre la creació del món i la vida dels déus, que els sacerdots explicaven.
Només coneixien els nombres i l’escriptura els més poderosos, i ser escriba era una professió molt important. L’escriptura i els nombres només es podien aprendre als temples.
4.2. Els primers alfabets
El primer sistema d’escriptura va néixer a Sumer (a l’antiga Mesopotàmia), cap al 3300 aC i s’anomena escriptura pictogràfica. Tenia uns dos mil signes o dibuixos, i cada un representava una cosa o una idea. Escrivien amb un punxó sobre tauletes d’argila que després feien assecar.
Els egipcis van crear una escriptura semblant: la jeroglífica.* Els egipcis escrivien sobre pedra o papir*.
Cap al 2800 aC, a Mesopotàmia va néixer l’escriptura cuneïforme, un conjunt de signes que podien representar sons o coses. Aquest sistema es va anar simplificant, i l’any 1000 aC els fenicis* van inventar un alfabet de 22 signes. D’aquest en va sortir el nostre.

Vocabulari: La invenció dels nombres i de l’escriptura
escriptura jeroglífica. Escriptura que van fer servir els egipcis des del 3000 aC fins al 349 dC. Els seus signes representen vegetals, animals, objectes i persones. L’ensenyaven els sacerdots. La paraula jeroglífic vol dir ‘paraula sagrada’.
Papir. Làmina treta del tronc d’una planta que servia als antics egipcis per escriure-hi al damunt.
Fenicis. Poble que viva en ciutats de l’actual Líban. En el segon mil·lenni aC controlaven el comerç pel Mediterrani i van fundar colònies, ciutats que controlaven. Una de les més importants va ser Cartago (actual Tunis).

ACTIVITATS
10.16. Quins d’aquests personatges sabien escriure i quins no a l’antic Egipte?
Faraó, esclau, comerciant, sacerdot, soldat,pagès, escriba, pescador, orfebre, visir.
10.17. Sobre quin tipus de material (suport) escrivien a Mesopotàmia i a Egipte?
Quins suports creus que s’han conservat millor?
10.18. Per què es van inventar els nombres i l’escriptura?

5. El culte a la mort a Egipte
Els antics egipcis eren politeistes, adoraven molts déus i deesses. Molts déus i deesses tenien forma humana, com Isis, que era una dona. Altres déus tenien cos de persona i cap d’animal, com Ra, el déu del sol, el déu més important, que tenia cos d’home i cap de falcó (ocell) amb sol al damunt. Annubis, déu de la momificació, tenia el cos humà i el cap de xacal (gos salvatge).
La religió dels antics egipcis donava molta importància a la vida després de la mort. Creien que les persones tenien una ànima immortal. Després de la mort, el difunt es presentava davant d’Osiris, i Osiris el jutjava; si durant la seva vida s’havia portat bé, podia ressuscitar i viure per sempre en el món dels morts; en cas contrari, un monstre el devoraria.
Per poder ressuscitar i arribar a la vida eterna, calia conservar el cos. Per això els egipcis rics feien momificar el seu cos i el guardaven en una tomba, dins d’un sarcòfag. Un sarcòfag és com una caixa de morts de pedra que es deixava dins de les tombes. Les tombes eren unes sales construïdes sota terra.La gent més rica les feia més grans i decorades.
Les piràmides són les tombes monumentals que es feien construir els faraons.
El temple era l’edifici on els egipcis adoraven els déus. Hi havia un temple per a cada déu. A dins s’hi guardava la imatge del déu i els tresors. Els temples eren molt rics, i els sacerdots que hi vivien eren molt poderosos. Els sacerdots eren els encarregats de portar les ofrenes als déus, i fer les cerimònies. El faraó i els sacerdots eren els únics que podien entrar a la sala on hi havia la imatge del déu. A la resta del temple, també hi podien entrar els governants importants, la gent normal s’havia de quedar fora.

ACTIVITATS
10.19. En relació a la font 13, resol les activitats següents:
a) La pintura que tens a sobre d’aquestes línies i les estàtues que tens al costat representen les divinitats següents: Anubis, Isis, Ra, Osiris. Identifica-les.
b) Relaciona cadascun dels déus que acabaes d’identificar amb un dels següents elements: sol, momificació, maternitat, resurrecció.
10. 20. Cita quatre divinitats egípcies.
10.21. Què és un sarcòfag?
10.22. Què calia fer, segons la religió egípcia, per aconseguir la vida eterna?
10. 23. Per a què servien els temples? I les piràmides?

6.1. L’art mesopotàmic
L’art mesopotàmic servia per mostrar el poder dels reis i dels sacerdots. Per això els edificis eren molt grans. Per construir feien servir el maó; el maó és una peça de fang assecada al sol o cuita en forns.
Als temples i palaus, per fer bonic, tapaven els maons amb ceràmica, una peça de fang de colors brillants. Els arquitectes mesopotàmics van inventar l’arc i la volta.
A Mesopotàmia no hi havia gaire pedra, i si utilitzaven la volta s’estalviaven les columnes de pedra.

6.2. L’art egipci
L’art egipci també servia per demostrar el poder de reis i sacerdots amb edificis molt grans. El material més usat va ser la pedra. Com que per als egipcis el més important era la vida després de la mort, les tombes i temples eren els edificis més importants.

ACTIVITATS
10.24. Escriu al costat de cada frase si correspon a una de les característiques de l’art egipci o mesopotàmic.
a) El material que utilitzaven en la construcció eren maons.
b) El material que utilitzaven en la construcció era pedra.
c) Per aguantar els sostres feien servir l’arc i la volta.
d) Per aguantar els sostres dels edificis feien servir columnes.
e) L’edifici més característic era el zigurat.
f) L’edifici més característic són les piràmides.
g) Feien grans construccions per demostrar el seu poder.
10. 25. Observa la font 19, compara el text i les imatges i copia les frases que creguis que coincideixen.
10. 26. Observa la font 20, llegeix el text i respon:
a) On es troben les pintures egípcies?
b) Què et sembla que representa l’escena de la imatge?
c) Com estan representats els personatges?
d) Les figures tenen moviment?