Unitat 11. L’ANTIGA GRÈCIA
1. Terra i mar a l’antiga Grècia Avui Grècia és un estat europeu, la seva capital és Atenes i està situada a l’est de la Mediterrània. En canvi, fa 3.000 anys estava formada per petits estats independents, els seus habitants parlaven la mateixa llengua i tenien la mateixa cultura.
1.1. El territori
L’antiga cultura grega es va desenvolupar al sud dels Balcans.* Les ciutats principals eren a la península del Peloponès i a la vora de l’estret de Corint. També hi havia moltes ciutats gregues a la costa de l’Àsia Menor, a les illes de la mar Egea i a les illes de la mar Jònica. Les ciutats de les illes i de la costa es relacionaven entre elles per mitjà de la navegació de cabotatge*.
1.2. El relleu i el clima
Grècia és un país muntanyós que té les costes força retallades, per això hi ha molts ports naturals. El clima de Grècia és mediterrani: estius calorosos, hiverns suaus i poques pluges durant tot l’any. Amb aquest clima els grecs només podien conrear productes de secà*: cereals, vinya i olivera, el que s’anomena la trilogia mediterrània.
Els grecs tenien un terriori molt pobre, però eren bons navegants, per això van començar a navegar per la Mediterrània, per buscar tot el que els faltava. D’aquesta manera la seva cultura es va estendre per tota la Mediterrània.
Vocabulari
Balcans. Nom amb què es coneix el conjunt de terres de l’Europa sud-oriental, situades entre el Danubi i la mar Mediterrània, i que tenen com a relleu més destacat la serralada dels Balcans.
Cabotatge. Navegació de port a port, tot seguint la línia de la costa.
Agricultura de secà. Conreu d’espècies agrícoles que en tenen prou amb l’aigua de la pluja per créixer i madurar.

ACTIVITATS
11.1. Fixa’t amb la font 1 i contesta: Per què podem dir que la civilització grega vivia de cara al mar?
11.2. Les àmfores de la font 2, quins productes et sembla que podien contenir?
11.3. Quina informació pots extreure de l’observació de la pintura de la font 3?
11.4. Busca quins són els límits de l’actual estat grec i compara’ls amb els de l’antiga Grècia. Quines diferències hi veus?
11.5. Situa en un mapa mut de Grècia els indrets següents: Tessàlia, golf de Corint, mar Jònica, mar Egea, Atenes, Esparta, península del Peloponès, Olimp, Rodes, Creta.
11.6. Quins països europeus tenen un clima semblant al de Grècia i poden cultivar els productes de la trilogia mediterrània?

2. L’origen dels grecs: mite, història i religió
Els mites són narracions que gairebé totes les cultures tenen i que serveixen per explicar el seu origen.
2.1. El mite de Deucalió i Pirra
Els grecs antics tenien molts mites i més d’un explica el seu origen. El de Deucalió i Pirra és un dels més coneguts. Aquesta parella van ser els únics que es van salvar d’un gran diluvi que Zeus havia enviat per castigar els humans per la seva maldat. Segons la llegenda, Hel·len, un dels fills de Deucalió i Pirra, va ser el pare de tots els grecs, ja que els fills d’Hel·len Dorus i Èol i un dels seus néts, Ió, són els fundadors de les tres nissagues* gregues: els doris, els eolis i els jonis.
2.2. La història: els pobles grecs
Segons les fonts històriques, els primers habitants de Grècia dels quals tenim notícia són els pelasgs. Durant el segon mil·lenni van arribar a Grècia diferents grups: primer els indoeuropeus*, després els aqueus i finalment els doris.
Aquests nous pobles es devien barrejar amb els primers pobladors i cap a l’any 1000 aC vivien a l’antiga Grècia tres pobles que tenien la mateixa llengua i cultura: els doris, els jonis i els eolis.
2.3. La religió: els déus olímpics
Els grecs antics creien en molts déus i deesses, és a dir, la seva religió era politeista. Els déus i les deesses dels grecs tenien forma humana, es comportaven com els humans i també tenien els mateixos vicis i virtuts. La principal diferència entre els humans i els déus és que aquests eren immortals.
Els déus podien estimar i ajudar els humans o odiar-los i perjudicar-los. Fins i tot podien tenir relacions sexuals amb els humans. Si tenien fills, aquests rebien el nom d’herois*.
Hi havia molts déus, però els més importants eren dotze, vivien a l’Olimp i per això els anomenaven déus olímpics. Hi havia Zéus, déu del cel; Posidó, del mar; Hades, del món subterrani; Afrodita, de la bellesa i l’amor; Ares, de la guerra; i Hera, de l’amor i el matrimoni; entre d’altres.

Vocabulari
Nissaga. Grup humà constituït per individus que creuen que procedeixen d’un origen comú.
Indoeuropeus. Conjunt de pobles originaris de les estepes asiàtiques, que entre els segles XII aC i XI aC van emigrar cap al sud i l’oest i van envair els Balcans, l’Iran i el nord de l’Índia.
Heroi. Ésser semidiví a qui s’atribueixen gestes prodigioses.Tot i ser mortal, tenia poders sobrenaturals.

ACTIVITATS
11.7. En relació a la font 4: Com explicaven els grecs l’origen de la humanitat?
11.8. Per a què serveixen els mites?
11.9. Segons el mite, d’on van sortir els dòrics, eolis i jonis? I segons les fonts històriques?
11.10. Per què els grecs es coneixen amb el nom d’hel·lens?
11.11. Quina diferència hi ha entre la religió egípcia i la religió grega?
11.12. La religió grega era politeista. Quines altres religions politeistes coneixes? Quines religions monoteistes coneixes?

3. Cretencs, aqueus i doris
Abans de l’any 1100 aC, a l’antiga Grècia hi havia dues civilitzacions: la minoica i la micènica.
3.1. La cultura minoica
Cap a l’any 2600 aC, a l’illa de Creta hi havia la civilització minoica o cretenca. Aquesta civilització va construir grans palaus, com el de Cnossos. El palau era el centre del poder polític, ja que hi vivia el rei amb la seva família i des del palau el rei manava amb l’ajuda de funcionaris i escribes. L’economia dels cretencs es basava en l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i el comerç. El palau també era el centre del poder ecònomic, ja que hi havia magatzems on es guardaven els excedents amb els quals el rei comerciava. Els cretencs coneixien la ceràmica, el bronze i el coure, però no coneixien el ferro. Al voltant dels palaus es construïen les ciutats sense muralles, segurament perquè no les necessitaven ja que tenien bones relacions comercials amb els pobles veïns.
3.2. La cultura micènica
Cap a l’any 1600 aC, els aqueus, que parlaven grec, van ocupar el Peloponès. Els aqueus van fundar ciutats. Cada ciutat era independent, i estava governada per un cap militar. Les ciutats eren emmurallades
i es construïen dalt de turons per facilitar-ne la defensa. La ciutat més important va ser Micenes. Per això aquesta civilització s’anomena micènica.
Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia. També van destacar com a guerrers; feien servir armes de bronze. Cap a l'any 1400 van conquerir l’illa de Creta i van destruir la civilització minoica. També van participar en la guerra i destrucció de la ciutat de Troia. La història de la guerra de Troia va ser recollida molts anys després en dos poemes: la Ilíada* i la Odissea.* Són les primeres obres de la literatura europea.
3.3. Els doris i l’època fosca
Cap a l'any 1150 a C, els doris, que també parlaven grec i utilitzaven armes de ferro, van derrotar el aqueus i van ocupar el Peloponès.
De l’època que va del segle XII aC al segle VIII aC en sabem molt poques coses: per això s’anomena l’època fosca.
El període de la història de Grècia que va del segle VIII aC al II aC es divideix en tres etapes:
–l’època arcaica (segles VIII-VI aC),
–l’època clàssica (segle V aC),
–l’època hel·lenística (segles IV-II aC).

Vocabulari
Ilíada. Obra atribuïda al poeta Homer. Narra els darrers moments de la guerra de Troia.
Odissea. Obra atribuïda al poeta Homer. Descriu les aventures del grec Ulisses i els seus companys en el viatge de tornada cap a l'illa d'Ítaca després de la guerra de Troia. El nom grec d'Ulisses era Odisseos.

ACTIVITATS
11.13. En relació a la font 8, respon a les preguntes següents:
a) Amb quines zones de la Mediterrània comerciaven els cretencs?
b) Quins productes importaven?
c) Quins productes exportaven?
11.14. Per què podem afirmar que els palaus cretencs eren el centre del poder i polític i econòmic de la civilització minoica?
11.15. Relaciona cada civilització amb els conceptes: Minoica - Dòrica - Micènica
Coneixement del ferro
Importància del comerç
Micenes
Cnossos
La Ilíada
Les ciutats sense muralles

4. L’època arcaica (segles VIII-VI aC)
Els grecs antics no formaven un sol estat sinó que es van organitzar a l’entorn de la polis.* Una polis era formada per una ciutat, els camps del seu voltant i algun poblet petit. Atenes, Esparta i Milet eren algunes de les polis gregues. Les polis podien tenir bones relacions i ser aliades o ser enemigues i lluitar entre elles.
4.1. El poder a la polis
Els aristoi, eren els grans propietaris de les terres, que governaven les ciutats en l’època arcaica. Els aristoi eren homes rics que es podien pagar un bon equip militar (casc, cuirassa, llança, espasa i un carro de guerra arrossegat per cavalls). Per això també tenien poder militar. Aquesta forma de govern rep el nom d’aristocràcia.
4.2. Les colònies gregues
Durant l’època arcaica molts grecs van haver d’emigrar per falta de terres per conrear, per buscar llocs per comerciar o matèries primes com el ferro. Buscaven llocs on hi hagués terres de conreu, o que fossin bones per al comerç. Aleshores hi fundaven colònies,* noves ciutats independents que conservaven la religió, llengua i costums grecs.
4.3. La crisi de la polis
L’aristocràcia era una forma de govern que no agradava a tots els ciutadans: Als pagesos no els agradava perquè els aristòcrates, que eren els amos de la terra, abusaven del seu poder. Per exemple, podien vendre un home com a esclau si no pagava els seus deutes Als comerciants no els agradava perquè, tot i que cada vegada el comerç era més important, ells no tenien poder polític. Per això molts ciutadans van donar suport a alguns líders polítics: els tirans i a un sistema polític nou: la tirania, pensant que governarien més justament.
A diferència de l’aristocràcia, en què les polis eren governades per un grup d’homes: els aristoi, en una tirania, tot el poder quedava en mans d’un sol home: el tirà, que havia arribat al poder prometent millores per a tothom però que a la llarga es convertia en un dictador.
Moltes polis van patir crisi perquè ni els governs aristocràtics ni els tirànics eren justos ni solucionaven els problemes dels ciutadans. Durant el segle V va sorgir una nova forma de govern: la democràcia, en la qual el poder estaria més ben repartit.

Vocabulari
Polis. Mot d’origen grec que significa ‘ciutat’.
Colònia. Ciutat on s’establien emigrants procedents d’una mateixa polis, que anomenaven metròpolis, és a dir, ‘polis mare’.

ACTIVITATS
11.16. Llegeix el text de la font 10 i respon a les preguntes següents:
a) Per què els espartans educaven els nens amb tanta duresa?
b) Quin significat té avui dia l’expressió «una educació espartana»?
11.17. En relació a la font 12, respon a les preguntes següents:
a) Quina diferència hi ha entre una colònia i una metròpoli?
b) Com s’anomenen actualment les colònies gregues de Neàpolis, Massàlia i Empòrion?
c) A quins estats actuals hi ha més restes arqueològiques de l’antiga Grècia?
11.18. Explica què eren les polis gregues.
11.19. Qui eren els aristoi?
11.20. En què es diferencien el govern aristocràtic i el govern tirànic?
11.21. Quins motius van dur els grecs a fundar les primeres colònies? Digues el nom de tres colònies.
11.22. Per què va entrar en crisi la polis?

5. L’època clàssica (segle V aC)
En el segle V, a Atenes, una de les polis més riques i poderoses de Grècia, va sorgir una nova forma de govern: la democràcia.
5.1. La democràcia
La democràcia permetia al ciutadans participar en el govern de la polis a través de l’assemblea. L’assemblea o ekklesia era la reunió que els ciutadans feien un cop al més. A l’assemblea es feien les lleis, es fixaven els impostos, es declarava la guerra o es signava la pau.
L’assemblea també escollia els magistrats que havien de aplicar les decisions de l’assemblea. Els més importants eren els estrategs, que dirigien l’exèrcit i els arcons, els jutges que presidien els tribunals.
Els ciutadans també formaven part dels tribunals de justícia per sorteig.
L’assemblea es reunia a l’àgora, que era la plaça pública. A l’assemblea no hi podia participar tothom. Només els ciutadans podien participar a l’assemblea d’Atenes i tenir càrrecs polítics. Els ciutadans eren els homes majors de vint anys fills de pare grec. Això volia dir que els estrangers, els esclaus i les dones
quedaven exclosos de la vida política i que els ciutadans eren una minoria de la població.
5.2. Les polis en guerra
En aquesta època les polis gregues sovint estaven en guerra:
Les guerres mèdiques (490 aC 448 aC) Van ser les guerres en què els grecs van lluitar contra els perses.
Darios el rei Persa volia ampliar el seu imperi i va atacar diverses polis gregues. Per defensar-se, Atenes va organitzar i dirigir la Lliga de Delos es tractava de fer entre totes les ciutats de la lliga, un exèrcit prou important per aturar els perses. Després de molts anys de guerra i moltes batalles finalment els perses van ser derrotats.
La guerra del Peloponès . Conflicte en el qual es van enfrontar dues polis gregues, Esparta i Atenes, per dominar el Peloponès. Acabades les guerres mèdiques, Atenes volia continuar liderant les ciutats gregues
i cobrant els impostos que fins aleshores havien pagat per la guerra contra els perses. Esparta i altres polis s’hi van oposar i van començar un seguit de guerres entre Esparta i Atenes, que van arrossegar altres polis. Finalment Atenes va ser derrotada.

ACTIVITATS
11.23. Qui eren els ciutadans?
11.24. Fes dues columnes amb el títol democràcia grega i democràcia actual, col·loca cada una de les frases següents a la llista corresponent:
-No hi ha esclaus, Totes les persones són lliures.
-Les dones no poden votar.
-Els estrangers no poden votar.
-L’edat de votar és els 18 anys.
-L’edat de votar és a partir dels 20 anys.
-Les dones poden votar.
-Alguns càrrecs són per sorteig.
-Els ciutadans voten directament les lleis.
-Els ciutadans voten a polítics que faran les lleis.
-Els polítics cobren un sou de l’Estat.
-En alguns judicis els jurats són elegits per sorteig.
11.25. Què era l’àgora? I l’ekklesia?
11.26. Quins eren els requisits perquè un habitant d’Atenes fos considerat ciutadà i, per tant, pogués participar en les institucions democràtiques?
11.27. Per què va ser important Pèricles?
11.28. Què era la Lliga de Delos?
11.29. Explica les diferències que hi ha entre la democràcia grega i la democràcia actual.

6. L’època hel·lenística
Les guerres del Peloponès van comportar un gran desgast de totes les polis. Aquest fet va ser aprofitat pel rei de Macedònia, un petit regne que hi havia al nord de Grècia, per conquerir-les, fent desaparèixer així
la independència de totes les polis.
L’Imperi d’Alexandre el Gran i la fi de les polis. A mitjan segle IV aC, el rei Filip II de Macedònia, dominava totes les polis gregues. El seu fill Alexandre el Gran en poc temps va conquerir un gran imperi que anava des de l’Índia fins a Egipte i Grècia. En tots els territoris conquerits, Alexandre regnava d’una manera absoluta, és a dir, ell ho decidia tot, i van desaparèixer la democràcia i altres formes de govern. Quan Alexandre va morir, el seu gran imperi es va dividir en diversos regnes independents, governats pels seus generals: els regnes hel·lenístics. En aquests regnes la cultura grega hi va ser present encara molts anys.

ACTIVITATS
11.30. Observa el mapa de la font 15 i respon a les preguntes següents:
a) Per què creus que hi ha diverses ciutats amb el mateix nom?
b) A quins estats actuals corresponen els territoris conquerits per Alexandre?
11.31. Per què va ser important Alexandre el Gran?
11.32. Què eren els regnes hel·lenístics?

7. L’herència de l’antiga Grècia. Tot i que han passat més de dos mil anys des de l’època de l’antiga Grècia, alguns elements de la seva cultura han arribat fins a nosaltres:
La llengua : Alguns prefixos que fem servir vénen del grec. Per exemple: hiper-(sobre), hipo-(sota), mega-(gran) i micro-(petit).
El teatre : Van escriure obres de teatre que encara es representen. Els actors usaven màscares per fer diversos papers, fins i tot els femenins, ja que les dones no podien actuar.Van construir teatres per fer les representacions. Eren a l’aire lliure i s’aprofitava el pendent dels turons per construir la graderia o càvea.
Els actors actuaven sobre el prosceni o escenari una mica aixecat. Entre l’escenari i la graderia quedava un espai circular: l’orquestra, on cantaven i ballaven els cors.
Els Jocs Olímpics : els atletes de les polis competien en honor d’un déu. Els primers es van celebrar a Olímpia el 776 aC.
La ciència : Els grecs van ser els primers a intentar explicar l’univers d’una manera racional. És a dir, volien fer servir la raó (el pensament) per comprendre per què passen les coses, deixant de banda les explicacions màgiques o la intervenció dels déus. Això els va portar a pensar i a estudiar la naturalesa i van començar a fer filosofia, medicina, matemàtiques, història i geografia.

ACTIVITATS
11.33. Què vol dir que els grecs van intentar explicar l’univers d’una manera racional?
11.34. Dibuixa un teatre grec i explica perquè servia cada una de les parts. Saps si se’n conserva algun? Quin?
11.35. Amb l’ajut d’una enciclopèdia relaciona aquests personatges amb : FILOSOFIA - LITERATURA - HISTÒRIA - GEOGRAFIA - MATEMÀTIQUES - MEDICINA
Sòcrates
Aristòtil
Sòfocles
Plató
Herodot
Pitàgores
Hipòcrates
Homer
Estrabó

8. L’art grec
Els grecs no van construir edificis tan grans com les piràmides o els temples d’Egipte. Els artistes grecs feien les obres a escala humana i els interessava sobretot la bellesa i la proporció, tant en els edificis com en les escultures.
8.1. L’arquitectura : El temple és l’edifici més important de l’arquitectura grega. La funció del temple era guardar l’estàtua del déu o deessa al qual estava dedicat. Les persones no hi podien entrar. Totes les cerimònies es feien davant del temple. Els temples s’edificaven seguint tres ordres o estils: el dòric, el jònic i el corinti.
Els grecs en les seves construccions no usaven l’arc ni la volta, sinó que feien servir columnes i bigues. D’aquest sistema se’n diu arquitectura arquitravada.
8.2. L’escultura: En l’escultura grega la figura més representada és el cos humà. Els homes es representen gairebé sempre despullats i les dones, generalment vestides. Les escultures solen ser d’atletes, deus o deesses però tots es representen de la mateixa manera.
L’escultura va anar evolucionant amb el pas dels anys. En l’època arcaica, les escultures eren molt rígides, sempre en la mateixa posició amb un peu avançat, i poc proporcionades. En l’època clàssica les escultures perden la rigidesa, l’objectiu dels escultors era mostrar sobretot la bellesa ideal, la proporció i la serenor. Les figures no mostren les emocions (alegria, por, tristesa…). En l’època hel·lenística les escultures són més realistes, ja no es busca la bellesa ideal, les figures tenen més moviment i mostren les emocions: dolor, ràbia, alegria…

ACTIVITATS
11.36. En relació a la font 20, respon a les preguntes següents:
a) Descriu les diferències que hi ha entre el capitell dòric, el jònic i el corinti.
b) De quines parts consta l’entaulament?
c) Quin element de les columnes jòniques i corínties no té la columna dòrica?
11.37. Quina era la funció dels temples antics?
11.38. Quins són els tres ordres arquitectònics grecs?
11.39. Quin era l’objectiu dels escultors del període clàssic?
11.40. En què es diferencia una escultura de l’època clàssica d’una del període hel·lenístic?