Unitat 12. L’ANTIGA ROMA
1. Els orígens de Roma. En el segle VIII aC, a la península Itàlica, a la regió del Laci i a prop del riu Tíber, es va fundar la ciutat de Roma.
1.1. Roma i els mites. Segons la llegenda, Ròmul i Rem, fills bessons del déu Mart i de Rea, filla d’un rei, van ser abandonats en una cistella al riu Tíber. Una lloba els va trobar i els va alletar. Quan van ser grans, Ròmul i Rem van fundar la ciutat de Roma al mateix lloc on la lloba els havia salvat. Ròmul va ser el primer rei de la ciutat.
1.2. L’origen històric. Segons les fonts històriques, l’any 753 aC, Roma va ser fundada a la vora del riu Tíber. Els seus habitants ja coneixien el ferro i eren agricultors i pastors. En aquella època, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles. Els més importants eren els etruscos*, que vivien al nord del Laci i la Magna Grècia, formada per colònies gregues que eren ciutats independents al Sud.
La societat romana d’aquesta època estava dividida en dos grups: els patricis i els plebeus. Aquesta divisió social era hereditària, és a dir, els fills dels patricis eren patricis i els fills dels plebeus eren plebeus. Aquesta divisió es va mantenir durant segles i va provocar molts enfrontaments entre els romans.
Al principi, Roma va ser governada per reis etruscos. Aquests reis eren elegits i controlats pel Senat. El Senat era una assemblea de tres-cents patricis. Els reis i el Senat molt sovint estaven enfrontats, ja que tots volien el màxim poder. Finalment, l’any 509 aC, els patricis van aconseguir fer fora els etruscos i el seu rei Tarquini el Superb*. Així desapareixia la monarquia romana i començava una nova forma de govern: la República.
Vocabulari: Els orígens de Roma
Etruscos. Poble situat al nord de Roma, resultat de la fusió d’immigrants asiàtics i pobladors itàlics. Van ser els introductors de la civilització urbana a la península Itàlica.
Tarquini el Superb. Lucius Tarquinius va ser el darrer rei de Roma. Va regnar entre el 534 i el 509 aC. Va perseguir els patricis i va afermar el poder de Roma sobre els pobles del Laci.

ACTIVITATS
12.1. En relació a la font 1, respon a les preguntes següents:
a) Amb quins pobles tenia frontera, el Laci?
b) Què era la Magna Grècia?
12.2. En quin segle es va fundar Roma? En quin segle va desaparèixer la monarquia romana?
12.3. Per què el símbol de Roma és una lloba?
12.4. Coneixes alguna altra llegenda en què s’abandonés un nadó en un riu? Quina?
12.5. Quines eren les grans diferències entre els patricis i els plebeus?

2. La República i l’Imperi
Des de la fi de la monarquia (509 aC) fins a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident (476 dC), la història de Roma es divideix en dues etapes: l’època republicana i l’època imperial.
2.1. La República (509 aC-27 aC)
L’any 509 aC, a Roma, la República va substituir la monarquia com a forma de govern. A la República el poder es repartia entre tres institucions: el senat, les assemblees i les magistratures.
Els patricis eren els únics que podien ser senadors, magistrats i participar en les assemblees, mentre que els plebeus estaven obligats a pagar impostos, fer de soldats a l’exèrcit, però no tenien drets polítics, és a dir, no podien tenir cap càrrec ni elegir-ne, ni votar les lleis. Aquesta situació era injusta i va provocar moltes revoltes i lluites fins que, finalment, al segle III aC els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets polítics que els patricis.
2.2. La crisi de la República. A partir del segle I aC, la República va tenir un seguit de problemes que en van provocar la fi:
— augment dels treballadors sense feina, ja que hi havia molts esclaus que treballaven sense cobrar.
— la ruïna de molts pagesos, a causa del treball dels esclaus; els preus dels cereals van baixar molt i els pagesos havien de malvendre la collita.
— conflictes socials*: els pagesos pobres i els treballadors sense feina s’enfrontaven als patricis, que eren els grans propietaris d’esclaus, per aconseguir un repartiment més just de la riquesa.
— guerres civils: per assegurar l’ordre en els enfrontament entre patricis i plebeus, el senat va donar més poder a alguns militars. Aleshores van començar les lluites entre generals romans per tenir més poder.
Després d’uns quants anys de guerres civils, el general Juli Cèsar va aconseguir derrotar els altres generals, i va intentar convertir-se en rei, però va ser assassinat l’any 44 aC.
2.3. L’Imperi. L’any 27 aC, el successor de Juli Cèsar, Octavi August, va posar fi a la República i va ser nomenat emperador.Roma tenia una nova forma de govern, l’Imperi, en la qual el cèsar o emperador tenia tot el poder mentre visqués, ja que el càrrec era vitalici*.
A diferència de la Roma republicana, en què el poder estava repartit entre el senat, les assemblees i els magistrats, i els càrrecs eren per un temps limitat, a la Roma imperial tot el poder el tenia l’emperador i era per a tota la vida. Octavi August va aconseguir posar fi a les guerres civils i assegurar les fronteres. D’aquesta manera, els segles I i II van ser dos segles de pau i prosperitat, anomenada pax romana.

Vocabulari: La República i l’Imperi
Conflictes socials. Lluites entre diferents grups socials.
Guerra civil. Lluita entre exèrcits d’un mateix país.
Vitalici. terme que s’aplica als càrrecs que s’exerceixen de per vida.

ACTIVITATS
12.6. En relació a la font 5, respon a les preguntes següents:
a) A quin grup social pertanyien els personatges representats en la pintura?
b) Quines eren les funcions del senat romà?
12.7. Quines diferències hi havia entre la Roma republicana i la Roma imperial?
12.8. A quin grup social va afavorir la República?
12.9. Quins problemes van provocar la fi de la República?
12.10. Què va ser la pax romana?
12.11. Qui va ser el primer emperador romà?

3. L’expansió de Roma. Entre el segle VI aC i el segle II dC, Roma va anar conquerint territoris sense parar, fins a convertir-se en un gran imperi.
3.1. La conquesta de la Mediterrània. Entre el 500 aC i el 250 aC, Roma va conquerir la península Itàlica. Roma volia continuar les seves conquestes a l’oest del Mediterrani, que estava controlat pels cartaginesos*. Romans i cartaginesos es van enfrontar en tres guerres anomenades guerres púniques. Els cartaginesos van ser derrotats i els romans van continuar la seva expansió.Un cop conquerits els territoris de la Mediterrània occidental, els romans van anar incorporant a l’Imperi tots els regnes hel·lenístics, de tal manera que a finals del segle II dC tots els territoris que envoltaven la Mediterrània estaven sota dominació romana. Per això els romans l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar). Després del segle II dC, els romans es van limitar a defensar les seves fronteres, sobretot la zona dels rius Danubi i Rin, que feien de frontera amb els territoris germànics, per evitar que els bàrbars entressin a l’Imperi.
Les conquestes romanes van ser possibles gràcies a l’exèrcit.Era un exèrcit molt ben organitzat, la unitat bàsica del qual era la legió, formada per sis mil soldats.
3.2. Les ciutats, eix de l’Imperi romà. Per poder governar un territori tan gran, els romans van dividir l’Imperi en províncies. Cada província era governada per un pretor, que era el representant de l’emperador i feia obeir les seves ordres. Els romans van fundar moltes ciutats, anomenades urbs. Les ciutats eren imprescindibles per a l’organització del territori. Eren el centre del poder polític, on vivien els pretors i magistrats, i del poder econòmic, on es feien les grans operacions comercials. Les ciutats romanes estaven molt ben planificades: tenien places, carrers empedrats amb voreres, clavegueres, fonts públiques i estaven emmurallades. La més gran, Roma, tenia un milió d’habitants.
Per anar d’una ciutat a l’altra hi havia calçades o vies, camins empedrats per on circulaven les legions
i els carros dels comerciants.
3.3. Una economia esclavista. La majoria dels romans treballaven i es guanyaven la vida amb l’agricultura. Els conreus principals eren els de la trilogia mediterrània: els cereals, la vinya i l’olivera, però també conreaven hortalisses i arbres fruiters.
A les ciutats, els tallers artesanals feien teixits, armes, ceràmica, vidre, calçat, etc. El comerç era molt important, ja que tant els productes agrícoles com els artesans es comerciaven per tot l’Imperi. El transport es feia amb carros utilitzant les calçades, però el mitjà més utilitzat va ser el vaixell.
A tot l’Imperi romà, molts treballadors eren esclaus, per això es diu que l’economia romana era esclavista.

Vocabulari: L’expansió de Roma
Cartaginesos. Habitants d’un territori situat al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia.Els romans també els anomenaven púnics.

ACTIVITATS
12.12. En relació a la font 6, respon a les preguntes següents:
a) Quina potència rival van derrotar els romans per poder conquerir la Mediterrània occidental?
b) A quin segle va ser conquerida la Britània? I la Gàl·lia?
c) Escriu el nom dels rius que feien de frontera entre l’Imperi romà i els territoris germànics.
12.13. Per què els romans anomenaven Mare Nostrum la Mediterrània?
12.14. Esmenta sis estats europeus actuals que hagin format part de l’Imperi romà i sis que no n’hagin format part.
12.15. Què és la trilogia mediterrània?
12.16. Quin va ser el mitjà de transport més usat pel comerç romà?
12.17. Per què es diu que l’economia romana era esclavista?
12.18. A quines feines es dedicaven els esclaus de l’antiga Roma?

4. L’art romà. Els romans coneixien i admiraven l’arquitectura grega i en van imitar algunes coses, com ara els capitells i les columnes i la forma dels temples. Però també hi havia moltes diferències:
Els grecs
— feien els edificis a escala humana;
— feien una arquitectura arquitravada (bigues i columnes);
— buscaven sobretot la bellesa dels edificis;
— els edificis més importants eren els temples dedicats als déus.
Els romans
— feien els edificis molt grans;
— feien servir l’arc, la volta i de vegades la cúpula;
— valoraven més la utilitat que la bellesa dels edificis;
— els edificis més grans i importants els feien per demostrar el poder de l’Estat.
Les principals obres arquitectòniques romanes van ser:
— el circ, l’amfiteatre, i el teatre;
— els temples, dedicats als déus romans;
— els arcs de triomf, construïts per recordar fets importants, especialment victòries militars;
— les termes, edificis de banys públics;
— obres públiques com els aqüeductes i els ponts.
L’escultura romana no buscava la bellesa com la grega, sinó que era realista, és a dir, representava les persones tal com eren, lletges o guapes, velles o joves, etc. També feien relleus* per decorar els arcs de triomf i altres monuments.
La pintura també era important; les cases de la gent rica tenien les parets pintades amb colors molt vius.
Representaven animals, flors o escenes amb personatges molt realistes. Alguns edificis públics, palaus i cases de gent rica tenien el terra pavimentat amb mosaics.*

Vocabulari: L’art romà
Relleu. Escultura realitzada sobre un mur o sobre un monument.
Mosaic. Tècnica artística consistent a decorar una superfície mitjançant la incrustació de trossets de pedra o de marbre de diferents colors.

ACTIVITATS
12.19. En relació a la font 9, respon a les preguntes següents:
a) Per a què servia aquest edifici?
b) Quins elements propis de l’arquitectura romana hi trobes?
12.20. En relació a la font 10, respon a les preguntes següents:
a) Què és un bust?
b) Creus que aquesta escultura és un retrat realista? Per què?
12.21. Indica tres diferències entre l’arquitectura grega i la romana.
12.22. Esmenta tres edificis característics de l’arquitectura romana.
12.23. Com es confecciona un mosaic?
12.24. A quins estats actuals d’Europa creus que és possible trobar més obres d’art romanes? Per què?

5. La península Ibèrica abans de la conquesta romana
Abans de l’arribada dels romans, la península Ibèrica era habitada pels ibers, els cèltics i una petita part pels vascons.
5.1. Els pobles ibers. Habitaven l’est de la península Ibèrica, des d’Andalusia fins més enllà del Pirineu, tocant al Mediterrani. Encara que tenien una llengua i cultura semblants, s’organitzaven en grups de famílies o tribus independents, governades per cabdills guerrers. Alguna tribu, com l’anomenada Tartessos, era molt rica, segons es pot veure pels magnífics tresors d’or i plata que s’han trobat.
Els ibers van construir poblats fortificats dalt dels turons per defensar-se dels atacs de les tribus enemigues. Alguns d’aquests poblats s’han pogut excavar, per això sabem que vivien en cases petites i molt senzilles, i que construïen forns per coure el pa i la ceràmica. També s’han trobat sitges on guardaven els cereals i molins de mà per convertir els cereals en farina.
Els ibers eren sobretot agricultors i ramaders, tenien ramats de cabres i ovelles. També comerciaven i coneixien la moneda.Coneixien l’escriptura, però la llengua s’ha perdut i no podem saber el que diuen els textos que s’han trobat.
5.2. Els pobles cèltics. Els pobles cèltics van ocupar el nord i l’oest de la península Ibèrica. Parlaven una llengua d’origen totalment diferent de la dels ibers i no coneixien l’escriptura. Els pobles cèltics eren molt diversos i també eren diferents les seves activitats econòmiques. Alguns, com els celtibers, eren agricultors; d’altres, com els lusitans, eren ramaders; i d’altres, com els càntabres, en el segle III aC encara eren recol·lectors com a la prehistòria.
5.3. El contacte amb la Mediterrània oriental: grecs i fenicis.
Entre els segles X i VIII aC, els grecs i els fenicis van arribar a les costes de la Mediterrània per comerciar amb els ibers.
Els grecs van fundar dues colònies a la costa catalana: Emporion o Empúries al segle VI aC, i Rhode o Roses, al segle V aC. Els grecs compraven als ibers que hi havia a prop cereals i metalls com el ferro i els venien ceràmica decorada i altres productes artesanals. Gràcies a aquest comerç, els ibers van conèixer la moneda.
Els fenicis eren un poble que vivia a l’actual Síria, Líban i Israel. Van fundar colònies al nord d’Àfrica.
La més important va ser Cartago, i a Andalusia Gadir (o Cadis), Malaca (Màlaga) i Sexi (Almuñécar).
Els fenicis també buscaven metalls com l’estany, mineral que barrejat amb el coure els permetia fer el bronze.A partir del segle V els comerciants de Cartago van substituir els fenicis i van fundar noves colònies, Cartago Nova (Cartagena) i Ibussim (a l’illa d’Eivissa).

ACTIVITATS
12.25. En relació a la font 15, indica a quines comunitats autònomes actuals corresponen els antics assentaments dels diferents pobles preromans.
12.26. Quines diferències bàsiques hi havia entre els ibers i els cèltics?
12.27. Per què bona part dels poblats ibèrics estan situats sobre turons?
12.28. Els pobles cèltics es dedicaven tots a les mateixes activitats econòmiques?
12.29. Va ser profitós per als ibers el contacte amb els pobles grecs i fenicis? Per què?

6. La conquesta romana d’Hispània
Durant la segona guerra púnica, el cabdill cartaginès Anníbal volia atacar la ciutat de Roma i destruir-la. Quan Anníbal ja era a prop de Roma, els romans van enviar per mar un poderós exèrcit a la península Ibèrica, per impedir que els cartaginesos li enviessin reforços. Anníbal va perdre la guerra i els romans van començar la conquesta d’Hispània.
6.1. Les etapes de la conquesta romana d’Hispània. Per als romans, Hispània estava formada per tots els territoris de la península Ibèrica i les illes Balears. La conquesta romana va començar el 218 aC amb l’arribada dels romans a Empúries i va acabar l’any 19 aC. Va passar per les etapes següents:
a) Fins al 195 aC : Després de desembarcar a Empúries, els romans van derrotar els cartaginesos, i amb poc temps van controlar tots els poblats ibers de Catalunya que vivien a prop del mar. Els ibers de la zona de Lleida no acceptaven el domini romà i es van revoltar diverses vegades. Tot i així, el 195 aC els romans ja controlaven tota la costa mediterrània i la vall del Guadalquivir.
b) Fins al 123 aC : Els exèrcits romans van haver de lluitar molt per vèncer els celtibers i els lusitans. Amb tot, l’any 123 aC ja controlaven les illes Balears i tota la Península, excepte la zona ocupada pels àsturs, càntabres i vascons.
c) Des del 29 al 19 aC : L’emperador Octavi August va acabar la conquesta de tota la Península l’any 19 aC. Però grups d’àsturs, càntabres i vascons es van refugiar a les muntanyes i mai no van ser sotmesos. Els romans van prendre les terres que fins aleshores havien estat dels pobles ibers i celtibers, i les van repartir entre els terratinents (famílies que tenien extensions enormes de terra), els soldats retirats i colons romans. Aquesta va ser una de les causes per la qual els ibers i celtibers s’oposaren a la conquesta romana.
6.2. Les províncies romanes. Per poder governar un territori tan gran, l’emperador Octavi August, l’any 27 aC, va dividir la Península en tres grans províncies: La Bètica, amb la capital a Corduba (Còrdova). La Lusitània, amb la capital a Emèrita Augusta (Mèrida). La Tarraconense, amb la capital a Tàrraco (Tarragona). A part d’aquestes ciutats, que van ser les més importants, els romans en van fundar moltes més.Les ciutats eren molt importants en el món romà, ja que eren el centre del poder polític –hi vivien els magistrats–, i el centre del poder econòmic, on es feien els grans negocis i es concentrava el comerç, que es realitzava a través de les calçades, els rius i el ports de mar més importants.

ACTIVITATS
12.30. En relació a la font 16, respon a les preguntes següents:
a) Quins van ser els primers territoris peninsulars ocupats pels romans?
b) Contra qui van lluitar els romans a Cartago Nova? I a Numantia?
c) Com s’anomenen en català les ciutats que en el mapa surten en grec o en llatí?
12.31. En relació a la font 16, digues a quina província pertanyien els actuals territoris de Catalunya, el País Basc i Andalusia.
12.32. Quins territoris formaven Hispània?
12.33. En quins segles va tenir lloc la conquesta romana d’Hispània? Quants anys va durar?
12.34. Per què creus que els pobles ibers i celtibers van oposar-se a la conquesta romana?

7. El llegat de Roma a Hispània.
La conquesta romana va anar seguida de la romanització.*La romanització va començar a les ciutats i, amb el temps, tant els ibers com els celtibers de tota la Península es van romanitzar, és a dir, van anar abandonant les seves llengües, art, religió, lleis i costums per adoptar els dels romans.
7.1. Hispània es fa romana
El llatí va anar substituint totes les llengües que hi havia fins aleshores, per això el castellà, el gallec i el català, totes les llengües peninsulars excepte el basc, vénen del llatí. També és d’origen romà l’alfabet que utilitzen totes les llegües de l’Europa occidental.
7.2. L’art
A les ciutats d’Hispània hi ha moltes obres d’art de l’època romana:
— temples a Mèrida, Vic i Cadis;
— amfiteatres i teatres a Sagunt, Mèrida i Tarragona;
— termes a Mèrida i Badalona;
— arc de triomf a Berà;
— aqüeductes a Mèrida, Segòvia i Tarragona;
— escultures que representen déus i emperadors, i retrats de personatges importants, n’hi ha a molt indrets;
— mosaics que es col·locaven al terra de temples, cases de gent important i a les vil·les rurals*.
7.3. Roma a Catalunya.
Catalunya va ser molt romanitzada, i es conserven moltes de les coses que els romans van introduir, com les calçades, les ciutats, la llengua i el cristianisme. La Via Augusta la fer construir l’emperador Octavi August. Era la principal calçada romana que passava per Catalunya. Una altra via anava de Tàrraco fins a Saragossa passant per Lleida. Les calçades connectaven les principals ciutats. Algunes carreteres actuals encara segueixen aquests traçats. També van construir ponts com el del Diable a Martorell. Els romans van fundar moltes ciutats: Dertosa (Tortosa), Emporiae (Empúries), Barcino (Barcelona).
Tàrraco era la més important perquè era la capital de la província més gran. Va ser fundada l’any 218 aC, el mateix any que els romans van desembarcar a Empúries. Tenia carrers pavimentats amb lloses de pedra, voreres i clavegueres. Tenia teatre, amfiteatre i un circ immens.

El català és una llengua d’origen llatí, però té algunes paraules que vénen de llengües encara més antigues, dels idiomes cèltics paraules com banya, camisa, carro i maduixa; dels ibers: carabassa, esquerra, marrà i xarrupar.

Vocabulari: El llegat de Roma Hispània
Romanització. Procés d’adopció de la llengua, religió, dret, art i costums romans per part dels pobles conquerits.
Vil·les rurals. Cases rurals aïllades i escampades pel territori.Eren els habitatges dels grans terratinents
i centres d’explotació agrària.

ACTIVITATS
12.35. En relació a la font 18, investiga:
a) Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Interent, esbrina en quina província d’Hispània es trobava la ciutat d’Itàlica.
b) Confecciona una fitxa biogràfica per Adrià i una altra per Trajà. Cal que la fitxa tingui les entrades següents: anys de naixement i de mort; anys de regnat; dos fets destacats del seu regnat.
12.36. En relació a la font 19, explica per a què servia cadascun d’aquests edificis.
12.37. Què significa el terme romanitzar? La romantizació d’un territori, és anterior o posterior a la seva conquesta?
12.38. Quines llengües romàniques es parlen a la península Ibèrica?
12.39. Posa tants exemples com puguis de romanització a Catalunya.
12.40. L’any 218 aC es va fundar Tàrraco. Quin altre fet important va tenir lloc aquell mateix any?
12.41. A banda del llatí, de quins altres idiomes del món antic ha rebut influències el català?