Unitat 2. EL PLANETA BLAU

1. Oceans i continents
Els oceans són grans masses d’aigua que cobreixen gairebé tres quartes parts de la superfície de la Terra. Són quatre: l’Àrtic, l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic. L’oceà Pacífic és el més gran, i l’Àrtic, que és al pol Nord, el més petit.

Els fons dels oceans no són plans, sinó que hi ha zones molt fondes i grans serralades, anomenades dorsals. Algunes illes, com Islàndia, són els cims d’aquestes muntanyes que sobresurten de l’aigua.
Els mars són parts d’un oceà que toca a la costa o masses petites d’aigua salada que estan rodejades de terra, com la mar Mediterrània.

Els continents són grans extensions de terra que emergeixen dels oceans. Són sis: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida.

ACTIVITATS
2.1. Observa les fonts 2 i 3 del llibre i respon les preguntes següents:
a) Quin oceà s’estén entre Europa i Amèrica?
b) Quin oceà s’estén entre Amèrica i Àsia?
c) Quin oceà s’estén entre Àfrica i Àsia?
d) Quin oceà hi ha al pol Nord?
e) Hi ha algun oceà que toqui tots els continents?
f) Quin és el continent més gran?
g) Quin és el continent més petit?
h) Què és més gran, Àsia o els continents d’Àfrica i de l’Antàrtida junts?

2.2. A quin hemisferi hi ha més terres emergides?

2.3. En un planisferi mut pinta de color blau tots els mars i oceans i posa-hi el nom dels oceans.
Pinta d’un color diferent cada un dels continents i posa-hi el nom.

2. L’escorça de la Terra, les formes del relleu i el mapa físic

La Terra està formada per tres parts: l’escorça, el mantell i el nucli.
El nucli és la part més profunda i està formada per metalls com el ferro.
El mantell es troba entre el nucli i l’escorça. Els materials que formen una part del mantell són pastosos i sovint es mouen. Aquest moviment es nota en l’escorça. Són els terratrèmols.
L’escorça, és la part de sobre, la que nosaltres trepitgem; és la part més prima de la Terra i no és tota d’una peça, sinó que és com un trencaclosques format per plaques de roca. En diem plaques tectòniques. El terratrèmols i els volcans es produeixen sobretot en els llocs on s’uneixen dues plaques tectòniques.

L’escorça de la Terra no és llisa; hi ha muntanyes, valls i planes; del conjunt d’aquestes formes en diem el relleu. La representació del relleu es fa amb un mapa físic. En els mapes físics també s’hi representen els riu, els llacs i la profunditat del mar.

Vocabulari: Les formes del relleu de la terra
muntanya : Elevació natural del terreny.
cim : Part superior d’una muntanya.
vessant : Costats més o menys inclinats d’una muntanya.
peu : Part de baix d’una muntanya.
puig : Muntanya petita.
vall : Terreny que queda entre els vessants de dues muntanyes.
plana : Tros de terreny pla, on no hi ha muntanyes ni valls.
altiplà : Plana que està a una certa altitud sobre el nivell del mar.
cingle : Paret de roca vertical que es troba a l'extrem d'un altiplà.
serralada : Grup de muntanyes que formen una renglera.

ACTIVITATS
2.4. Digues el nom de les parts que formen la Terra.

2.5. Fes un dibuix de la Terra amb les tres parts que la formen i posa-hi el nom.

2.6. Fes el dibuix d’una muntanya i posa els noms cim, peu i vessant on correspongui.
Fes el dibuix d’un altiplà, una plana i un cingle i posa-hi el nom.

2.7. Busca en un atles el nom d’un riu de cada continent i digues en quin mar desemboca.

2.8. Relaciona:
Vall: Elevació natural del terreny
Puig: Muntanya petita
Muntanya: Terreny que queda entre els vessants de dues muntanyes
Serralada: Grup de muntanyes que formen una renglera

2.9. Observa la font 5 del llibre i respon:
Quins són els colors que representen la part més alta del relleu? I quins són els que representen les parts més fondes del mar?

3. Les aigües continentals: rius i llacs

Quan plou, una part de l’aigua circula per sobre la terra i en els llocs que fan pendent forma torrents o rierols. Però una part de l’aigua travessa la superfície de la terra i s’emmagatzema en grans dipòsits subterranis. L’aigua d’algun d’aquests dipòsits surt a l’exterior: són les fonts. Quan d’alguna d’aquestes fonts surt sempre molta aigua, es converteix en el naixement d’un riu.

Els rius i els seus afluents formen una xarxa que recull l’aigua de la pluja d’un territori. El territori ocupat per aquesta xarxa s’anomena conca fluvial.

Els rius, amb el pas dels anys, han anat aplanant el paisatge, fins i tot han obert camins o passos entre muntanyes.

Els rius actuen sobre el terreny de tres maneres diferents: el curs alt es troba a prop del naixement del riu, a la muntanya.
Aquest zona sol fer una baixada molt forta i el riu té molta força: pot arrencar i arrossegar trossos de roca. Això s’anomena erosió.
En el curs mitjà, el riu passa per una zona de pendent més suau, va deixant enrere les pedres més grosses, però encara transporta les més petites i molta sorra.
El curs baix es troba a prop de la desembocadura; el riu ha rebut l’aigua dels afluents i té més cabal, però com que circula per la plana ja no pot arrossegar els materials que transporta i els va deixant. Aquest fet s’anomena sedimentació. En alguns casos aquests sediments s’apilen a la costa i es formen els deltes, guanyant terreny al mar.

Les plantes, els animals i les persones no podem viure sense aigua dolça. La utilitzem per beure, cuinar, rentar-nos, netejar, regar els camps, fer funcionar les fàbriques, produir electricitat, etc. És per això que, des de molt antic, totes les civilitzacions han construït les seves ciutats més importants a la vora dels rius.

Tot i que a la Terra hi ha molta aigua, només en podem aprofitar un 1%. Per això cal fer-ne un ús responsable.

Vocabulari: rius i llacs
riu : Corrent natural d’aigua que neix a les muntanyes i normalment desemboca al mar.
afluent : Riu que vessa les seves aigües en un altre riu més gran.
curs : El recorregut o camí que fa un riu.
cabal : La quantitat d’aigua que porta un riu.
llit : És el lloc per on passa un riu.
llac : Bassa natural molt gran d’aigua dolça.
estany : Llac petit.
embassament o pantà : Llac fet pels homes que talla el curs d’un riu. Serveix per produir electricitat o per regular el cabal del riu.
canal : Rierol fet pels homes per portar l’aigua a llocs on no n’hi ha.

ACTIVITATS
2.10. Relaciona:
afluent Corrent natural d’aigua que neix a les muntanyes i normalment desemboca al mar.
riu Riu que vessa les seves aigües en un altre riu més gran.
cabal El recorregut o camí que fa un riu.
llit La quantitat d’aigua que porta un riu.
curs És el lloc per on passa un riu.
canal Bassa natural molt gran d’aigua dolça.
llac Llac petit.
embassament o pantà Llac fet pels homes que talla el curs d’un riu. Serveix per fer electricitat o regular el cabal del riu.
estany Rierol fet pels homes per portar l’aigua a llocs on no n’hi ha.
2.11. Per què no podríem viure sense aigua dolça? Digues cinc coses en què necessitem aigua dolça per fer-les.

2.12. Completa el text amb les paraules següents: transporta, erosiona, sedimenta.
En el curs alt el riu ......................... el terra arrencant pedres.
En el curs mitjà el riu ........................ els materials mes lleugers.
En el curs baix el riu ........................., és a dir, diposita els materials que transportava.
2.13. De vegades els rius s’han aprofitat per marcar fronteres.
Busca en un mapa d’Europa, tres rius que facin de frontera entre països. Escriu el nom dels rius i dels països.

4. El relleu i la hidrografia dels continents

4.1. El relleu i els rius d’Europa
Europa és un continent de forma retallada i força pla, Les muntanyes més grans i altes es troben al sud. Són: els Alps, els Pirineus, les serralades Bètiques, els Apenins, els Balcans i els Càrpats.
Al nord només hi ha la serralada Escandinava.
Entre les serralades del nord i del sud hi ha una gran plana.

Les costes són molt retallades, amb moltes penínsules* i illes.* Les penínsules més importants són l’Escandinava,
la Ibèrica, la Itàlica i la Balcànica.
Les illes més grans són Islàndia, Irlanda, Gran Bretanya, Eivissa, Mallorca, Menorca, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta i Xipre.

A Europa hi ha molts rius. Els més llargs i cabalosos són el Rin, el Danubi i el Volga.

Vocabulari
illa : Un tros terra que està envoltat d’aigua.
península : Un tros de terra que està envoltat d’aigua pertot arreu, menys per una part, amb què s’uneix al continent.
arxipèlag : Grup d’illes que estan juntes.

ACTIVITATS
2.14. Quins són els rius europeus més importants 
que desemboquen a la mar Mediterrània?

2.15. Escriu el nom dels cinc rius més llargs que desemboquen a l’oceà Atlàntic.

2.16. Quin és el cim més alt d’Europa?

4.2. El relleu i els rius d’Àsia
El relleu d’Àsia és molt divers: hi ha grans planes, com la de Sibèria; altiplans que estan per sobre dels 4.000 metres d’altitud, com el Tibet, i serralades molt grans, com l’Himàlaia, que té la muntanya més alta del món, l’Everest (8.844 m).

Els rius asiàtics són molt llargs i cabalosos. A la Xina, els més importants són el Huang-He (riu Groc) i el Iang-Tsé (riu Blau).
A l’Índia, el rius Indus i Ganges, el Mekong a la península Indoxina, i el Tigris i l’Eufrates a la península d’Aràbia.

Àsia no té les costes tan retallades com les d’Europa, però també hi ha moltes penínsules, arxipèlags i illes. Penínsules: Aràbia, l’Hindustan, Indoxina, Corea, Kamtxatka… Arxipèlags: Japó, Filipines, illes Moluques… Illes: Sri Lanka, Sumatra, Java, Borneo…

ACTIVITATS
2.17. Observa el mapa de la pàgina 41 del llibre i completa:
Àsia limita al nord amb l’oceà ............................, a l’est amb l’oceà ..................................., al sud amb l’......................................... i a l’oest amb la serralada dels Urals i la mar Càspia.

2.18. Observa el mapa i completa:
a) Escriu el nom del rius asiàtics que desemboquen a l’oceà Àrtic.
b) Escriu el nom de tres penínsules.
c) Escriu el nom de tres grans illes.
d) Escriu el nom de tres arxipèlags.

4.3. El relleu i els rius d’Àfrica
El continent africà no té un relleu gaire accidentat.Les principals muntanyes són la serralada del l’Atles, al nord; les muntanyes Draken al sud, i a l’est, un conjunt de muntanyes entre les quals hi ha la més alta d’Àfrica, el Kilimanjaro.

Hi ha pocs rius, però alguns són cabalosos i llargs, com el Nil,el Níger, el Congo i el Zambeze.

A l'Àfrica hi ha el desert càlid més gran del món, el Sàhara.

ACTIVITATS
2.19. En un mapa mut d’Àfrica:
a) Situa les serralades, muntanyes i el desert que en el text estan en negreta.
b) Pinta de color blau els mars, llacs i rius després posa el nom als mars Mediterrani i Roig, als oceans Atlàntic i Índic, als rius Nil, Níger, Congo i Zambeze i al llac Victòria.
c) Pinta de color groc l’arxipèlag de les Canàries i l’illa de Madagascar.

2.20. Digues quin és el llac més gran, el cim més alt i l’illa més gran del continent africà.

4.4. El relleu i els rius d’Amèrica
El continent americà està format per l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central, amb les illes del Carib, i l’Amèrica del Sud.

Les gran serralades són a l’oest, a la costa del Pacífic. De nord a sud trobarem les muntanyes Rocalloses, Sierra Madre i els Andes. A l’est, a la costa de l’Atlàntic, hi ha muntanyes més velles, més baixes i desgastades. Els Apalatxes al nord, i els massissos del Brasil i la Guaiana al Sud. Al centre del continent, entre les serralades, hi ha grans planes per on circulen els rius més importants: l’Amazones, el riu que porta més aigua del món; el riu de la Plata al sud i el Mississipí al nord.

ACTIVITATS
2.21. Observa el mapa físic d’Amèrica i esciu el nom dels tres rius més importants i digues a quin mar desemboquen.

2.22. Escriu el nom de tres illes del Carib i tres penínsules del continent americà.

4.5. El relleu i els rius d’Oceania
Oceania no és ben bé un continent, sinó que està formada per Austràlia, les illes de Nova Guinea, Tasmània i Nova Zelanda i moltes illes petites i arxipèlags.

El relleu d’Austràlia no és gaire accidentat. Té la Serralada Divisòria a l’est, una plana al centre, i un grup de muntanyes més desgastades a l’oest. La muntanya més alta, 5.030 m, es troba a l’illa de Nova Guinea. Austràlia és força desèrtica; hi ha pocs rius, el Murray és el més important.

ACTIVITATS
2.23. Observa el mapa de la pàgina 46 del llibre i contesta:
a) Quins oceans envolten Austràlia?
b) En quin oceà es troben la majoria dels arxipèlags d’Oceania?
c) Escriu el nom de cinc arxipèlags.
d) Quin és el continent que es troba més a prop d’Austràlia?
e) Com es diu l’estret que separa Austràlia de Nova Guinea?
f) I el que separa Austràlia de Tasmània?
g) On desemboca el riu Murray?
h) Quina és la muntanya més alta d’Oceania? On és?

4.6. L’Antàrtida
Quan veiem imatges del pol Nord i del pol Sud, veiem grans superfícies glaçades. Però mentre que sota el gel del pol Nord
només hi ha aigua –l’oceà Àrtic–, sota el gel del pol Sud hi ha terra, és a dir un continent, l’Antàrtida. El 95% del gel de tot el món es troba a l’Antàrtida.

Sota del gel hi ha roques i muntanyes –la més alta fa més de 5.000 m– i serralades com la Transantàrtica, que divideix el continent en dues parts. També hi ha zones on sota el gel no hi ha terra sinó mar. Aquesta zona s’anomena banquisa antàrtica.

ACTIVITATS
2.24. Mira el mapa de la pàgina 47 del llibre i contesta:
a) Quins oceans envolten l’Antàrtida?
b) Quins mars hi ha sota la banquisa?
c) Quina diferència hi ha entre el pol Nord i el pol Sud?