Unitat 5. ESPANYA: EL MEDI FÍSIC

1. El relleu d’Espanya
1.1. L’Espanya continental : La península Ibèrica és molt muntanyosa. Al centre hi ha la Meseta, un gran altiplà entorn del qual s’organitza tot el relleu. La Meseta està travessada pel Sistema Central, que divideix l’altiplà en dues parts: la Submeseta nord (750 m d’altitud mitjana); la Submeseta sud (550 m d’altitud mitjana). La Submeseta sud està travessada pels Montes de Toledo.
El paisatge de la Meseta és pla i poc variat, només les valls del rius el fan canviar una mica. La Meseta està envoltada per un seguit de serralades interiors: al nord, els monts de Lleó i la serralada Cantàbrica,a l’est, la serralada Ibèrica, i al sud, Sierra Morena.
A part de la Meseta i les serralades que l’envolten, hi ha cinc sistemes muntanyosos exteriors: el massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les serralades Bètiques. Les serralades Bètiques són al sud i estan formades per dos conjunts de muntanyes: la serralada Penibètica, a la vora de la costa, i la serralada Subbètica, més a l’interior.
Finalment cal assenyalar dues depressions*: la de l’Ebre i la del Guadalquivir.
1.2. L’Espanya insular
També formen part d’Espanya els arxipèlags de les Balears, a la mar Mediterrània, i les Canàries, a l’oceà Atlàntic, davant la costa d’Àfrica.
Vocabulari: El relleu d’Espanya
depressió : Tros de terreny més baix que les zones del voltant.

ACTIVITATS
5.1 . Respon les preguntes següents:
a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i quines, la Submeseta sud?
b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica?I el més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?
c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de l’Ebre?
d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en quin punt cardinal estan situats:
el cap de Peñas, el cap de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.
e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de Finisterre?
f) Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord del Sistema Central i el d’una altra que estigui al sud de Sierra Morena.
g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
5.2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?
5.3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors respecte de la Meseta.
5.4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb totes les unitats de relleu estudiades. Memoritza-les de manera que sàpigues situar-les damunt d’un mapa físic mut.
5.5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.

2. El clima d’Espanya
2.1. Característiques generals
Espanya, menys les Canàries, es troba dins la zona climàtica temperada. El clima que hi domina és el mediterrani. El clima mediterrani es caracteritza perquè plou a la primavera i la tardor i gairebé no plou a l’estiu. De tota manera, a la Península hi ha tres variants o modalitats climàtiques:
Modalitat mediterrània oceànica. Plou força durant tot l’any i no hi ha gaire diferència entre la temperatura de l’hivern i la de l’estiu. Es dóna al nord de la Península, a la zona del Cantàbric i Galícia.
Modalitat mediterrània continental. Plou poc (no arriben als 600 mm anuals). Hi ha molta diferència entre la temperatura de l’hivern i la de l’estiu. Es dóna a l’interior de la Península.
Modalitat mediterrània, pròpiament dita. Els estius són llargs, calorosos i secs; els hiverns, poc freds.
Hi plou poc, uns 600 mm anuals. Es dóna al costat del Mediterrani i les illes Balears.

ACTIVITATS
5.6. Explica les variants climàtiques de la península Ibèrica.

2.2. La Ibèria seca i la Ibèria humida
Segons plogui més o menys de 600 mm, la península Ibèrica es divideix en dues grans zones: la Ibèria seca i la Ibèria humida.
La Ibèria humida es troba al nord de la Península: el Pirineu, tota la costa Cantàbrica, Galícia i la costa Atlàntica fins a la desembocadura del Tajo. Algunes zones de muntanya també formen part de la Ibèria humida.
La Ibèria seca ocupa gairebé tota la resta de la Península.Com més al sud, menys plou. La zona de Múrcia i Almeria és la més seca d’Espanya.

ACTIVITATS
5.7. Quines comunitats autònomes pertanyen a la Ibèria humida? Digues el nom de tres comunitats autònomes que siguin dins de la Ibèria seca.

2.3. Els factors climàtics
Com hem vist, tot i que per la seva latitud, la península Ibèrica és a la zona temperada, hi ha tres zones climàtiques diferents. Aquestes diferències tenen tres causes o factors climàtics: l’acció del mar; el relleu i les masses d’aire de l’atmosfera.
Si repasses les tres modalitats climàtiques de la Península, veuràs que a les zones oceànica i mediterrània, que són a la vora del mar, l’oscil·lació tèrmica (la diferència de la temperatura entre l’estiu i l’hivern) no és tan gran com en el clima continental. Això passa perquè a l’interior de la Península no hi arriba la influència del mar, que suavitza les temperatures.

El relleu també afecta el clima. A la costa cantàbrica hi plou més que a la Meseta, perquè els núvols carregats d’humitat que vénen del mar, quan han de travessar la serralada Cantàbrica, s’han d’enfilar, es refreden, la humitat es condensa i plou a la banda cantàbrica; quan aconsegueixen travessar la serralada i arriben a la Meseta, ja han perdut l’aigua que portaven. Per això a la Meseta hi plou menys.

ACTIVITATS
5.8. Quins són els tres tipus de clima mediterrani que podem trobar a la península Ibèrica? Digues com són les temperatures i les pluges de cada un dels tres climes.
5.9. Quins són els principals factors climàtics que afecten el clima de la Península?
5.10. Per què la Meseta té un clima continental, amb molta diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern?

3. Els rius d’Espanya
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes i desemboquen a l’oceà i als mars que envolten la Península. Podem classificar els rius i la terra per on circulen segons el mar on desemboquen:
Vessant cantàbric: Inclou els rius que desemboquen al mar Cantàbric i el territori per on circulen aquests rius i els seus afluents. Els rius d’aquest vessant són curts perquè les muntanyes estan situades a prop del mar.
Vessant atlàntic: Inclou els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic i el territori per on circulen aquests rius i els seus afluents. Els rius d’aquests vessants són els més llargs perquè travessen la Meseta, que està inclinada cap a l’oceà Atlàntic.
Vessant mediterrani: Inclou els rius que desemboquen al mar Mediterrani i el territori per on circulen aquests rius iels seus afluents.

ACTIVITATS
5.11. Respon les preguntes següents: a) Per què els rius de la Meseta desemboquen a l’oceà Atlàntic i no a la mar Mediterrània?
b) Per què els rius del vessant cantàbric són tan curts?
c) Quins són els rius més cabalosos, és a dir, els que porten més aigua, d’Espanya?

3.1. El vessant cantàbric : Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i tenen un règim fluvial* regular (porten gairebé sempre la mateixa quantitat d’aigua). Els rius són curts perquè les muntanyes on neixen estan situades a la vora del mar. Els rius són cabalosos i de règim regular perquè a la seva conca* hi plou força tot l’any.
3.2. El vessant atlàntic : Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà (no porten gaire aigua) i de règim irregular: porten més aigua a la primavera i la tardor, que és quan plou, i en porten poca a l’estiu. El Guadalquivir, que és l’únic riu del vessant atlàntic que no passa per la Meseta, és navegable: s’hi pot circular amb vaixell des de Sevilla fins a la desembocadura.

3.3. El vessant mediterrani : L’Ebre és el riu del vessant mediterrani més llarg i amb un cabal* més gran. És molt llarg perquè neix a la serralada Cantàbrica. És molt cabalós perquè neix en una zona on plou molt i també perquè a través dels seus afluents rep les aigües del Pirineu.
Els altres rius del vessant mediterrani són curts, porten poca aigua i tenen un règim molt irregular
(a l’estiu gairebé no porten aigua).
A part dels rius, a la zona mediterrània hi ha moltes rieres i rambles, que només porten aigua quan plou.
3.4. La sequera i els usos de l’aigua
Cada vegada gastem més aigua i a molts llocs en falta, com a Múrcia, València, Andalusia i Castella-la Manxa.De tota l’aigua que es gasta, un 80 % és per regar els camps; l’altre 20 % el gasten les fàbriques, les persones i també es fa servir per fer electricitat. La falta d’aigua és un gran problema,
sobretot per a l’agricultura.

Vocabulari: Els rius d’Espanya
règim fluvial És la quantitat d’aigua que porta un riu al llarg d’un any. Si sempre porta més o menys la mateixa aigua diem que té un règim regular.Si el riu porta molta aigua una època i molt poca una altra, diem que té un règim irregular.
conca Tot el territori en què, quan plou, les aigües van a parar a un riu o als seus afluents.
cabal És la quantitat d’aigua que porta un riu.

ACTIVITATS
5.12. Què és el cabal d’un riu?
5.13. Què és el règim d’un riu? Quina diferència hi ha entre un règim regular i un d’irregular?
5.14. Escriu el nom de tres rius del vessant cantàbric.
5.15. Escriu el nom de tres rius del vessant mediterrani.
5.16. En un mapa físic de la Península ressegueix amb color blau els rius principals i posa-hi el nom.

4. El relleu de Catalunya
El relleu de Catalunya està format per quatre grans unitats: El Pirineu / El Sistema Mediterrani / La Depressió Central i la Serralada Transversal.
El Pirineu és una serralada que va d’est a oest pel nord de Catalunya. Les serralades de la part central
que anomenem Pirineu Axial són les més altes. La muntanya més alta del Pirineu català és la Pica d’Estats (3.143 m).
El Sistema Mediterrani està format per dues serralades que segueixen la costa: La serralada Prelitoral és més a l’interior; s’hi troben les muntanyes més altes, com els massissos* del Montseny, el Montsant, Montserrat... La serralada Litoral està tocant a la costa i les muntanyes no són tan altes.
Entre aquestes dues serralades hi ha: la Depressió Prelitoral, una fossa* de forma allargada.
La Depressió Central, entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani, consta d’una gran plana amb alguns altiplans.
La serralada Transversal és una serralada no gaire alta situada entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani, que separa la Depressió Central de la plana de l’Empordà. Al mig d’aquesta zona hi ha la zona volcànica d’Olot.

Vocabulari: El relleu de Catalunya
massís conjunt de muntanyes no massa altes.
fossa zona baixa entre zones muntanyoses, més altes.

ACTIVITATS
5.17. Escriu el nom de les unitats de relleu de Catalunya.
5.18. Mira el mapa de la pàg. 124 i digues per on et sembla que seria més fàcil fer una carretera, autopista o via de tren per anar des del delta de l’Ebre fins a l’Empordà.

5. El clima de Catalunya
El Clima de Catalunya és un clima temperat i mediterrani. Té les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor; les pluges són sobretot a la primavera i la tardor. No plou igual a tot Catalunya, per això podem dir que hi ha una Catalunya seca i una Catalunya humida, segons plogui més o menys de 600 mm l’any.
(Recorda: amplitud tèrmica o oscil·lació tèrmica vol dir la diferència de temperatura entre el mes més fred i el més calorós. La precipitació és la quantitat d’aigua que cau en un lloc, en forma de pluja, neu o calamarsa.)
ACTIVITATS
5.19. Mira el mapa i digues quin clima hi ha al Pirineu.
-Quin climograma el representa?
-Quina és la temperatura més alta? ............. I la més baixa? ......
-Quins mesos tenen més precipitacions? ...................................
-Sabries dir quants mm ha plogut durant l’any?..............................
5.20. Mira el mapa i digues: el clima mediterrani continental, on el podem trobar, a la muntanya o a la plana? -A la costa o a l’interior? -Quines comarques tenen aquest clima? -Quin climograma el representa? -Quina és la temperatura més alta? ............. I la més baixa? ...... -Quins mesos tenen més precipitacions? ............................... -Sabries dir quants mm ha plogut durant l’any? ..........................

5.21. Compara el climograma de Vielha amb el de Tarragona i contesta:
-On plou més?..................................
-On fa més fred a l’hivern?................................
-On fa més calor a l’estiu?....................................
-En quins mesos plou menys a Vielha?................
I a Tarragona?........................
5.22. La diferència de les temperatures entre els climes continental i litoral és perquè (subratlla la resposta correcta):
a) Perquè a Tarragona hi plou més.
b) Perquè Tarragona és a la vora del mar i el mar suavitza les temperatures.
c) Perquè Lleida és més lluny del mar i no li arriben les pluges.

5.23. Escriu el nom d’una comarca on podem trobar cada un dels climes:
ALPÍ
MEDITERRANI OCEÀNIC
MEDITERRANI D’ALTA
MUNTANYA
MEDITERRANI DE MUNTANYA MITJANA I BAIXA
MEDITERRANI CONTINENTAL
MEDITERRANI LITORAL

6. Els Rius de Catalunya
Tots els rius catalans, menys l’Ebre, són curts i poc cabalosos. Tots els rius catalans formen part del vessant mediterrani, menys el Garona, que neix a la Vall d’Aran i desemboca a l’Atlàntic. El riu més cabalós que passa per Catalunya és l’Ebre, que neix a la Serralada Cantàbrica. A la seva desembocadura ha format un dels deltes més importants de la Mediterrània: el delta de l’Ebre.
Els rius són molt importants per a la vida dels homes, per aprofitar millor l’aigua dels rius durant el segle XX, s’han fet molts pantans o embassaments. Com que a l’estiu gairebé no plou, l’aigua que s’ha guardat als pantans es deixa anar i així en tenim per a la casa, les fàbriques i l’agricultura. Els pantans també es fan servir per fer electricitat.
Els rius tenen molta força i aplanen el terreny per on circulen, per això moltes carreteres i vies de ferrocarril s’han construït seguint els camins que han fet els rius. Durant molts anys els rius s’han utilitzat com a abocadors on anaven a parar les aigües residuals,* és a dir, les aigües brutes, de les fàbriques i les clavegueres de les ciutats. Això havia fet desaparèixer la vida dels rius, peixos, plantes, etc. Actualment es construeixen depuradores per evitar la contaminació.
Al Pirineu català hi podem trobar molts llacs petits. Fora del Pirineu, només hi ha un llac important: el de Banyoles.
Recorda:
Cabal. Quantitat d’aigua que porta un riu.
La capçalera d’un riu és el lloc on neix el riu, normalment a la muntanya.
La desembocadura és el lloc on va a parar l’aigua del riu; normalment és el mar, però pot ser un llac o un altre riu més important.

Vocabulari: Els rius de Catalunya
aigües residuals Les aigües que ja han estat utilitzades.

ACTIVITATS
5.24. Mira les fonts i escriu el nom de dos rius de cada una de les xarxes:
Xarxa Pirineu-Ebre: rius que neixen al Pirineu i desemboquen a l’Ebre .........................................
Xarxa Pirineu-Mediterrània: rius que neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània ......
Xarxa Mediterrània: rius que neixen a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la mar mediterrània ...
5.25. A quina xarxa hi ha els rius més cabalosos de Catalunya? Sabries dir per què?
5.26. Digues el nom de tres rius que a l’estiu porten molt poca aigua. Sabries dir per què?
5.27. Què es fa perquè no hi hagi tanta contaminació als rius?