Unitat 7. ARA I ABANS
1. Història i present. El passat i la història no són el mateix. El passat és tot el que ha succeït abans d’ara
i la història és la ciència que estudia els fets importants del passat.
Amb la història passa com amb la nostra memòria: no recordem tots els fets que hem viscut, només les coses que han estat importants per a nosaltres, tant les bones com les dolentes.La història és com la memòria col·lectiva, de tots plegats, que ens pot ajudar a entendre per què el món és com és. Si ens hi fixem, veurem que moltes coses del passat encara són entre nosaltres: noms de carrers, estàtues, edificis, monuments que ens recorden fets del passat que van ser importants. Són els anomenats llocs de memòria.Els monuments antics i les ruïnes també ens recorden les persones que van viure molt abans que nosaltres.

ACTIVITATS
7.1. En relació a la font 1: Els argenters eren els artesans que feien objectes de plata. Per què creus que aquest carrer és diu així?
7.2. En relació a la font 2: Llegeix la informació sobre qui era Gal·la Placídia i digues durant quin segle es va estar a Barcelona? Gal·la Placídia va ser una princesa romana, filla de l’emperador Teodosi i de Gal·la. Va néixer cap al 389. L’any 410 es va casar amb el rei visigot Ataülf. Després de casar-se van estar a Barcelona fins al 415, quan el seu marit fou assassinat. La seva vida va ser molt complicada: es va tornar a casar i un fill seu va arribar a ser emperador d’Occident, però també va ser perseguida per motius polítics que la van obligar a canviar de ciutat, de Roma a Constantinoble. Va morir el 450 a Roma. Era cristiana i va fer construir dues grans basíliques a Ravenna.
7.3. En relació a la font 3: llegeix el text sobre Indíbil i Mandoni i respon les preguntes:
Des del s. VII aC, els ibers vivien a la costa mediterrània de la península Ibèrica.Quan els romans van començar a conquerir la península Ibèrica, algunes tribus ibèriques van pactar amb els romans, d’altres s’hi van enfrontar en un seguit de revoltes o guerres. Una de les tribus que va lluitar més contra els romans va ser la dels ilergetes, que va ser l’última a rendir-se. El territori dels ilergetes s’anomenava Ilergècia; la seva ciutat més important era Iltirta, l’actual Lleida. Indíbil i Mandoni eren els cabdills d’aquesta tribu, que finalment va ser derrotada pels romans l’any 205 aC. Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat posteriorment pels romans.
a) Per què els han dedicat haches monument a Lleida i no en un altre lloc?
b) En quin segle van viure?
c) Qui va viure abans, Gal·la Placídia o Indíbil i Mandoni?
7.4. Digues quins dels fets seguents només són fets passats i quins són fets històrics. Raona la resposta.
a) Fa deu anys una dona va travessar el carrer del Pi a les 10 de la nit.
b) L’any 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona.
c) Fa dos-cents anys, alguns pagesos cultivaven els camps.
d) Fa mil anys, a Roma, un noi es va enamorar d’una noia.
e) El 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero va entrar al Congrés dels Diputats espanyol amb una colla de guàrdies civils, va disparar uns quanta trets al sostre i va segrestar el govern i els diputats.

7.5. Quina diferència hi ha entre història i passat?
7.6. Escriu alguns dels fets més importants de la teva vida.
7.7. Pregunta als pares o als avis quins són els fets que més els han afectat en la seva vida
(positivament o negativament) i escriu-los.
7.8. Digues el nom d’algun carrer, d’alguna estatua o d’algun monument de la localitat on vius
que recordi un fet històric. Esbrina’n el que puguis i fes-ne un informe de cinc línies.

2. La utilitat de la història
Estudiar història no serveix per a res concret que puguem utilitzar. Però sense saber història no podem entendre el món en què vivim ni per què les coses són com són. Quan una persona perd la memòria, no sap qui és, ni com es diu, ni reconeix la seva família i amics. No sap què ha de fer ni com ho ha de fer; no pot decidir res per ella mateixa i s’ha de refiar dels altres. Si desconeixem la història, també ens pot passar alguna cosa semblant i podem repetir errors del passat, com les guerres. Però si la coneixem, ho podem evitar. Per exemple, si sabem que van existir els camps d’extermini nazis, no ens podran fer creure que el nazisme no és dolent, i no votarem un partit nazi.
La història també ens serveix per saber més coses i satisfer la nostra curiositat. Per exemple: qui va fer les piràmides? Per a què servien? Com i on es va originar l’espècie humana?

ACTIVITATS
7.9. Digues en quins casos saber la història ens pot ser útil:
Per no cometre errors com els del passat.
Per trobar un poble en un mapa.
Per entendre per què les coses són com són.
Per guanyar més diners.
Per saber més coses sobre el nostre país o la nostra ciutat.
Per saber què signifiquen els monuments i molts edificis importants.
7.10. Què eren els camps d’extermini nazi? Si no ho saps, pots preguntar-ho a algú o buscar informació.

3. Cronologia
Per als historiadors és molt important saber l’ordre en què han passat els fets. Des de l’antiguitat, el temps l’organitzem amb el calendari. El calendari que fem servir actualment divideix el temps en dies, setmanes, mesos i anys. Aquesta divisió és també la que fan servir els historiadors. L’estudi de la mesura del temps i l’ordre de les dates s’anomena cronologia. Posar una sèrie de fets en ordre cronològic vol dir col·locar-los de manera que els primers estiguin al principi i els últims al final.
4. L’era cristiana .
S’entén per era un període de temps que s’ha començat a comptar a partir d’algun fet important.
L’era cristiana comença amb el naixement de Jesucrist l’any 1. Als països de cultura cristiana els anys es compten des d’aquesta data. Com que coneixem molts fets històrics que van passar abans de Jesucrist, aquests els comptem a l’inrevés, és a dir, pels anys que falten per al naixement de Crist. Això ho escrivim posant al darrere de la data aC (abans de Crist) o dC (després de Crist).
No totes les cultures comencen a comptar a partir de la mateixa data ni tenen els anys de 365 dies. Els països de cultura islàmica tenen l’any de 355 dies i comencen a comptar a partir d’un fet important de la vida de Mahoma que va passar l’any 622 de l’era cristiana. Els jueus encara compten de més enrere que els cristians, el seu calendari està relacionat amb la Bíblia. L’any 2006 de l’era cristiana va ser el 1427 dels islàmics i el 5767 dels jueus.

ACTIVITATS
7.11. Copia a la teva llibreta la definició de cronologia que creguis correcta:
La cronologia és l’estudi de la mesura del temps i l’ordre de les dates.
La cronologia és estudiar la vida del déu grec Cronos.
7.12. Què vol dir era cristiana? Quants anys fa que va néixer Jesucrist?
7.13. Quan es comencen a comptar els anys a Europa?I a l’Aràbia Saudita?
7.14. Cèsar va conquerir la Gàl·lia (l’actual França) l’any 51 aC; Claudi va iniciar la conquesta de Britània (l’actual Gran Bretanya) l’any 43 dC. Quin d’aquests dos esdeveniments va passar primer? Per què?
7.15. Ordena cronològicament les tres dates següents i explica per què ho has fet així:
a) L’any 1400 de l’era cristiana.
b) L’any 1400 de l’era islàmica.
c) L’any 1400 de l’era jueva.

5. Segles, xifres romanes i línies de temps
Per ordenar la història, els historiadors fan servir els segles. Un segle són 100 anys. Els segles s’escriuen en xifres romanes. L’any 0 no existeix. Com que comencem a comptar a partir de Crist, el primer segle comença l’any 1 i acaba l’any 100. Per estudiar les èpoques més antigues, s’utilitza el mil·lenni. Un mil·lenni té 1.000 anys. Per estudiar història va molt bé fer servir la línia del temps o fris cronològic.
En un fris cronològic s’hi pot representar el que ha passat en una setmana o en un mil·lenni.
6. La divisió de la història
La història de la humanitat comença amb l’aparició dels primers éssers humans fa milions d’anys. Per fer més fàcil l’estudi de la història, els historiadors l’han dividit en cinc etapes o edats:
 Prehistòria és la més antiga i més llarga. Va des dels inicis de la humanitat fins que a Egipte i Mesopotàmia es va descobrir l’escriptura cap al 3000 aC.
 Edat Antiga comença cap al 3000 aC i acaba amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident el 476 dC.
 Edat Mitjana va des del 476 fins al 1492, any en què es va descobrir Amèrica.
 Edat Moderna va des del 1492 fins al 1789, en què va esclatar la Revolució Francesa.
 Edat Contemporània va començar el 1789 i és l’actual.
Aquestes divisions no es podrien fer servir per explicar la història de tots els racons del món. Així, actualment encara queden algunes cultures, com per exemple les que viuen a la selva, que viuen com en els temps de la prehistòria.

ACTIVITATS
Mira el quadre de la font 10 de la pàg. 170 i respon:
7.16. Quan comença el segle XII? Quan acaba?
7.17. A quin segle pertany l’any 1492 dC? I l’any 535 aC?
7.18. Quina edat és més antiga: l’Edat Mitjana o l’Edat Contemporània?
7.19. Quants segles va durar aproximadament l’Edat Moderna?

7. QUÈ ESTUDIA LA HISTÒRIA I COM HO ESTUDIA
7.1. Els fets i els protagonistes de la història . La història estudia les coses importants que han passat a través del temps. Els fets que ens interessa saber poden ser: polítics: per exemple unes eleccions, una guerra; econòmics: el preu del pisos, l’atur, els sous, els impostos; socials: una manifestació, una vaga, els sindicats, un revolta; religiosos: les cerimònies religioses, la celebració d’algunes festes, el Nadal, Setmana Santa, el Ramadà; culturals: el cinema, el teatre, la música, els esports.
La història també estudia els seus protagonistes, és a dir, la gent que ha viscut abans de nosaltres i que ha deixat el món tal com l’hem trobat. Moltes coses importants que ha fet la humanitat, com per exemple el descobriment de l’agricultura, no són invents d’una sola persona, sinó que són fruit del treball de molts homes i dones durant molts anys. Per tant, el protagonista de la història és tota la humanitat.
Però les accions d’alguns homes i dones, reis i reines, militars, polítics, savis i sàvies, etc. van afectar, per bé o per mal, molta gent, i per això els historiadors els donen més importància.
7.2. Les fonts o els documents històrics.
La història estudia fets del passat. Per saber el que va passar, els historiadors han de fer com els detectius i buscar proves, és a dir, restes del passat que ens puguin donar informació. Les fonts o documents són restes del passat que ens donen informació, per exemple una punta de fletxa de pedra, un escrit dels romans, una ceràmica grega, etc.
Les fonts poden ser primàries o secundàries. Les fonts primàries són de la mateixa època que estudiem (una moneda grega és una font primària quan estudiem la història de Grècia). Les fonts secundàries són les que s’han fet després (com ara un llibre escrit a l’Edat Mitjana o actualment que ens expliqui coses dels grecs). Les fonts poden ser escrites i no escrites. Les fonts escrites serien els textos, llibres, documents... Les fonts no escrites: pintures, gravats, monedes, ceràmica…
Per saber com va passar un fet concret, els historiadors primer recullen tota la informació que tenen a l’abast (les fonts) i intenten desxifrar-la.En segon lloc, ordenen els fets. La cronologia. A continuació, han d’investigar per veure si les conclusions que en treuen poden ser certes. Finalment, ens ho expliquen.

ACTIVITATS
7.20. Escriu al costat de cada una de les frases següents si es tracta d’un fet polític, social, econòmic, cultural o religiós:
a) A Barcelona s’ha celebrat la tercera trobada dels budistes catalans. És un fet .............................
b) Les hipoteques dels pisos han pujat un 2 % en un any. ...................................
c) Els okupes han fet una manifestació per protestar pel preu de la vivenda. ...............................
d) El cantautor català Lluís Llach ha celebrat el seu últim concert a Verges. ...............................
e) El Govern de la Generalitat ha aprovat la nova llei d’Educació. ..........................................
7.21. Qui són els protagonistes de la història?
7.22. Per a un historiador són importants els dirigents polítics o les persones concretes? Per què?
7.23. Què és una font? Posa’n un exemple que no hagi sortit en l’explicació.
7.24. Quina diferència hi ha entre una font primària i una de secundària?
7.25. Com es classifiquen les fonts primàries? Posa’n exemples.

8. L’elaboració dels frisos cronològics
Per representar la relació entre els fets històrics i el temps, de manera que amb un cop d’ull puguem veure els fets importants d’un temps històric, s’utilitza la línia del temps o fris cronològic. Perquè el fris sigui útil ha de ser a escala. Això vol dir que les divisions que farem en el fris han de tenir sempre el mateix valor (per exemple, un cm d’espai ha de representar sempre 100 anys). Per fer un fris cronològic a escala s’han de seguir els passos següents:
1. Llegir amb atenció el text que es vol representar.
2. Fixar-se bé en la data més antiga i la més recent que s’ha de representar en el fris.
3. Decidir si utilitzarem com a mesura el mil·lenni, el segle, l’any… segons si el que volem representar es refereix a un període molt llarg o més curt.
4. Dibuixar dues línies paral·leles.
5. Calcular els mil·lennis o segles que necessitem i dividir les línies paral·leles amb una ratlleta vertical. Alerta!, totes les divisions han de tenir exactament la mateixa mida i han de representar el mateix nombre d’anys.
6. Fer marques més petites dins de cada segment segons les necessitats dels anys que vulguem representar.
7. Situar els anys corresponents sobre les ratlles verticals.
8. Escriure, dibuixar o pintar els fets importants.
9. Triar un títol per al fris.

8.1. Aplicació dels passos: un exemple
Seguint les instruccions del llibre (pàg.174), podràs fer un fris cronològic que representi la divisió de la història des de l’Edat Antiga fins a l’actualitat.

ACTIVITATS
7.26. Demana als teus pares que t’expliquin els fets més importants de la seva vida i les dates en què van passar. Amb aquesta informació fes un fris cronològic i posa-hi un títol. (Com que la vida de les persones no és gaire llarga, cada segment pot representar 10 anys, que a la vegada pots dividir en 10 parts i cada ratlleta serà un any. Veuràs que et serà fàcil situar-hi la informació que els pares et donaran.)