Unitat 8. ELS PRIMERS HUMANS
1. La història de la Terra
L’univers es va originar fa uns 15.000 milions d’anys. La Terra es va formar molt més tard, fa uns 4.500 milions d’anys.Van passar encara molts milers d’anys més fins que van aparèixer les primeres formes de vida, les cèl·lules. Des de llavors i molt lentament es van anar formant les plantes i els animals.Havien passat milions d’anys quan van aparèixer els primats* (pertanyen a aquest grup els ximpanzés, els goril·les i també nosaltres, els humans).
Per estudiar la història de la Terra, els geòlegs* han dividit les diferents etapes en eres; cada era es torna a dividir en períodes o èpoques. Els primats van aparèixer a l’era mesozoica, fa molts milions d’anys, mentre que els primers humans només fa dos milions i mig d’anys, en el període quaternari.

Vocabulari: La història de la Terra
primat Mamífer que es diferencia dels altres perquè té els dits de les mans llargs de manera que pot agafar coses amb les mans. Té els ulls al davant de la cara i el cervell més desenvolupat.
geòleg Persona que estudia com és la Terra, com s’ha format i com ha anat canviant amb els temps; és a dir, persona experta en geologia.

ACTIVITATS
8.1. Respon a les preguntes següents:
a) A quin període van aparèixer els primats?
b) Quants anys van passar entre l’aparició dels primats i la dels primers éssers humans?

1.2. Els canvis climàtics
El clima de la Terra no ha estat sempre igual, sinó que ha patit canvis molt importants.Hi va haver poques en què el clima era molt fred,tant que una gran part de la Terra estava coberta de gel; aleshores el nivell del mar baixava. En altres èpoques el clima era molt càlid, el gel es fonia i el nivell del mar pujava i inundava les terres a prop de la costa.

ACTIVITAT
8.2. Respon a les preguntes següents, en relació a la font 2:
a) Segons aquesta il·lustració, quins animals hi havia a Banyoles fa un milió d’anys? On es troben aquests animals, actualment?
b) Per què et sembla que ara no hi ha aquests tipus d’animals a Banyoles?

2. L’origen del gènere Homo
Segons els biòlegs*, els humans i els simis (monos, goril·les, etc.) formem part del mateix grup de mamífers: els primats. Els primats van aparèixer fa molts milions d’anys.Com tots els éssers vius, van anar evolucionant i es van anar separant en diversos gèneres*. Un d’aquests gèneres va ser l’Homo, que vol dir ‘home’. Sovint és difícil dir si un dels primats antics formava part del grup dels humans o no. Segons els científics, la capacitat cerebral (si té el cervell prou desenvolupat) i la capacitat de fabricar eines de pedra són els dos aspectes pels quals es pot diferenciar un Homo dels altres primats.

Vocabulari: L’origen del gènere Homo
biòleg Persona experta en biologia; persona que estudia els éssers vius: plantes, animals i qualsevol tipus de vida, com per exemple les cèl·lules, per saber com s’han format i com han anat canviant amb els temps.
gènere Grup d’animals o plantes que tenen els mateixos caràcters (aspectes importants que els distingeixen d’altres animals o plantes). Per exemple l’Homo és un gènere de la família dels homínids.

3. L’evolució del gènere Homo
3.1. Els precedents: l’Australopithecus
Fa més de tres milions d’anys que un grup de primats va anar canviant lentament. Primer es va dividir en dues branques: una va anar evolucionant fins a l’actual ximpanzé, i de l’altra en van sortir els Australopithecus* (australopitecs).
Els australopitecs són els nostres primers avantpassats coneguts, però encara no sabien fer eines de pedra.
Per això no són del gènere Homo.
3.2. De l’Homo habilis als humans moderns
Dels australopitecs en va sortir una branca que ja era del gènere humà, l’Homo habilis. L’Homo habilis va viure a l’Àfrica fa uns dos milions i mig d’anys i ja sabia fer eines. De la branca de l’Homo habilis en sortirà, mitjançant una llarga evolució, l’Homo sapiens, nosaltres.
La nostra espècie*, l’Homo sapiens, només fa 200.000 anys que va aparèixer a l’Àfrica, i d’allà es va escampar a tots els continents.
Vocabulari
Australophitecus Paraula que vol dir ‘mona del sud’, perquè les primeres restes d’aquest individu es van trobar al sud d’Àfrica.
espècie Grup d’animals o plantes que es poden reproduir entre ells, i no ho poden fer amb altres grups d’animals o plantes. Per exemple, Homo habilis i Homo ergaster són espècies del gènere Homo.

ACTIVITATS
8.3. Respon a les preguntes següents, en relació a la font 6:
a) En què es diferencien el crani de l’Homo sapiens i el de l’Homo habilis?
b) Quins són els moments en què s’observa un increment més gran de la capacitat cranial?
c) Quina ha estat l’evolució dels éssers humans? Explica-ho breument per escrit.
8.4. Mira el planisferi, fixa’t en les dates i respon a les preguntes següents:
a) D’on van sortir els primers humans? Consulta un atles i digues quin país o països hi ha actualment.
b) Emplena aquesta graella amb les dades del mapa:

 

 

 

 

 

 

8.5. Què vol dir que «l’ésser humà actual és un primat»? Tria la resposta correcta:
a) Vol dir que tant els animals com els humans actuals vénen dels primats.
b) Vol dir que els humans no tenen res a veure amb els ximpanzés.
c) Vol dir que els humans són el resultat d’una evolució molt llarga d’un grup de primats.
8.6. Completa el fris cronològic i posa-hi l’evolució dels humans de l’Homo habilis fins a l’Homo sapiens. (Cada divisió representa 200.000 anys. Comença a 2.000.000 i acaba als 150.000 aC.)

 

 

 

8.7. Llegeix l’apartat «SABIES QUE..?» de la pàgina 195 i contesta: De quina espècie d’Homo són les restes humanes que s’han trobat a Atapuerca?
8.8. El text que tens a continuació parla de com vivien els homes a la cova d’Aragó a Talteüll, al Rosselló. De quina espècie d’Homo eren les restes que s’hi han trobat?
L’Homo erectus vivia, en part, en coves força grans (40 m de llargada i 10-15 d’amplada, actualment),
amb unes 20 «habitacions», a prop d’un rierol, el Verdoble, on els animals anaven a beure. La Cova de l’Aragó era habitatge i, alhora, escorxador. S’hi ha trobat una gran quantitat de restes de grans herbívors: cérvols, daines, rens, bisons, rinoceronts, porcs senglars, bous i, sobretot, cavalls. Del que s’han trobat més restes és de cavalls: «era un animal fort que va ser l’aliment bàsic dels homes de Talteüll». No se sap gaire com caçaven i se sap una mica com tallaven la carn. Les eines trobades són de pedra.

4. L’Edat de Pedra
Els humans primitius vivien de la caça, la pesca, i la recol·lecció de fruits, arrels i herbes. Al principi tot ho feien amb les mans, no tenien eines. Ja ens podem imaginar que era molt difícil matar els animals, treure’ls la pell i els ossos amb les mans.
A l’època de l’Homo habilis, els éssers humans van començar a fer eines de pedra. Per això l’etapa més antiga i llarga de la Prehistòria s’anomena Edat de Pedra. L’Edat de Pedra es divideix en dos períodes: El Paleolític, que vol dir ‘pedra antiga’, perquè les eines d’aquesta època eren de pedra tosca, sense polir.
El Neolític, que vol dir ‘pedra nova’, perquè les eines del Neolític eren més polides. En el Neolític es va descobrir l’agricultura i la ramaderia.

ACTIVITATS
8.9. En relació a la font 10: les primeres eines que van fer els humans eren còdols (les pedres arrodonides que es troben als rius), trencades amb un cop fort, que només tallaven per una cara, per això s’anomenaven unifacials. Sabent això, què et sembla que vol dir que un chopper és unifacial?

8.10. En relació a la font 11: per què l’eina que mostra la fotografia es diu bifaç?
8.11. En relació a la font 12: la tecnologia dels homes primitius va anar avançant: primer feien eines que només tallaven per una cara, després tallaven per les dues cares i, en un tercer moment, van començar a guardar els trossets més petits de pedra que saltaven quan tallaven una destral i aquests trossets s’emmanegaven i eren aprofitats per fer eines més petites, com ara ganivets, puntes de fletxa rascadores, etc. Què et sembla que vol dir que les eines s’emmanegaven? (Tria la resposta correcta.)
-Que les guardaven en un magatzem.
-Que hi posaven un mànec per poder-les utilitzar millor.
-Que aprofitaven trossos de pedra que els sobraven de fer altres eines.
8.12. Per a què et sembla que podia servir un arpó d’os o una punta de fletxa? Com l’utilitzaries?
8.13. En quins dos grans períodes es divideix la Prehistòria?
8.14. Esmenta un estri de cada estadi tècnic del Paleolític i indica per a què el faries servir.
8.15. Repassa la informació que t’explica els cinc estadis o etapes de l’evolució tecnològica del Paleolític.
Després dibuixa una eina de cada un dels estadis, posa-hi el nom al costat i digues per a què servia.

5. El Paleolític
5.1. L’estil de vida.
La primera necessitat de qualsevol espècie és sobreviure.Per això, l’ocupació més important dels humans del Paleolític era buscar aliments. N’obtenien gràcies a la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i arrels. Si haguessin viscut sempre al mateix lloc, al cap d’un temps tots els aliments que hi havia a la vora
s’haurien exhaurit, per això no vivien sempre al mateix lloc, sinó que eren nòmades.Vivien a l’entrada de les balmes* o coves que hi ha a les muntanyes, o bé en tendes fetes amb pals i pells adobades*. Segurament també aprofitaven les pells per tapar-se, vestir-se quan feia fred. La vida del homes del Paleolític va millorar molt quan van aprendre a fer foc, fa uns 400.000 anys.
Vocabulari: L’estil de vida
balma Cavitat no molt profunda a l’interior d’una paret de roca.
pell adobada Pell d’animal feta apta per poder-la utilitzar.

ACTIVITATS
8.16. Font 14: identifica, a partir d’aquest dibuix, les activitats que feien els humans del Paleolític.
8.17. Resumeix l’estil de vida dels humans del Paleolític.

5.2. L’estil de vida
Una segona necessitat humana és saber què passa quan morim, per què vivim, el que podríem anomenar les creences. Els homes del Paleolític ja tenien creences religioses. Per les restes que s’han trobat, se sap que practicaven el canibalisme ritual, és a dir, que per rebre la força, la valentia, la saviesa d’algú que moria se’n menjaven part del cos. Pel que sembla no mataven els homes per menjar-se’ls, sinó que menjaven una part del cos de les persones que morien. Aquest tipus de canibalisme ritual s’ha conservat fins no fa gaire en les tribus que han viscut de manera prehistòrica en diverses zones del món.
Per les restes que s’han trobat, com per exemple un esquelet d’ós envoltat de pedres a França, o un crani de cérvol damunt de l’esquelet d’un nen a Israel, es creu que també practicaven algun tipus de culte als animals. Però el que sembla més clar és que els humans del Paleolític practicaven rituals funeraris.
Els primers humans, com els altres animals, durant molts anys no enterraven els morts. Però a Atapuerca (Burgos) s’han trobat en una cova molt fonda les restes de 32 persones que van viure fa 300.000 anys. Tot i que no es poden considerar enterraments, és la primera pràctica funerària coneguda de la història.
Els primers enterraments són de fa uns 50.000 anys. El cadàver s’enterrava en posició fetal –la postura dels nens quan són al ventre de la mare– i es cobria de flors. Sembla com si creguessin que morir era tornar a néixer en una altra vida.

ACTIVITATS
8.18. Resumeix l’estil de vida del homes i les dones del Paleolític. Fes-ho seguint aquest esquema:
De què s’alimentaven? Quines eines feien servir? On vivien? Sempre vivien al mateix lloc? Quins avantatges els va representar el descobriment del foc?, quan es va fer aquest descobriment?
8.19. Què vol dir canibalisme ritual?
8.20. Com sabem que en el Paleolític es practicaven rituals funeraris?

5.3. L’art
Una tercera necessitat humana són les manifestacions artístiques (música, pintura, danses, ornaments, tatuatges, pintures, escultures, gravats, etc.).
L’escultura: s’han trobat unes estatuetes petites que sempre representen dones, amb el ventre, els malucs i els pits molt grans,per la qual cosa s’ha pensat que representaven deesses de la fecunditat, és a dir, deesses que ajudaven les dones a tenir fills. Aquestes figuretes es coneixen amb el nom de Venus.
Els gravats: es tracta de plaques de pedra en què hi ha gravades figures d’animals i senyals geomètrics.
Se n’han trobat moltes al País Valencià i a Catalunya.
Les pintures rupestres: aquestes pintures s’anomenen així perquè s’han trobat a les parets i els sostres d’algunes coves. Representen animals aïllats: cérvols, cavalls, bisons, etc. Són pintures realistes, és a dir, pintaven els animals tal com eren. Utilitzaven diferents colors. No hi ha gairebé cap pintura on surtin humans. Es troben en llocs molt profunds i amagats de les coves i segurament poca gent les veia. Això ha fet pensar que feien servir la pintura per fer màgia o rituals religiosos. Aquest tipus de pintures es van fer durant el Paleolític Superior ara fa uns 30.000 anys. Al final del Paleolític, les pintures canvien, representen escenes d’homes caçant o lluitant entre ells, i també animals. Les figures, però, no són realistes, són molt esquemàtiques i tenen moviment. Aquestes pintures no estan amagades, sinó que són a l’entrada de les coves en llocs on es podien veure bé.

ACTIVITATS
8.21. Digues quines manifestacions artístiques hi podia haver en el Paleolític.
8.22. Digues quins temes representaven els artistes del Paleolític en:
L’escultura....................................................................................
Els gravats.......................................................................................
Les pintures rupestres més antigues................................................
Les pintures rupestres del final del Paleolític..................................
8.23. Explica com eren les pintures que feien els homes del Paleolític (on pintaven, quins temes hi representaven, si eren realistes o no, si utilitzaven colors, etc.).
8.24. Quina informació sobre la vida del Paleolític podem treure mirant les pintures de la pàgina 201?
8.25. Si les pintures rupestres no les podia veure ningú, explica per què creiem que les pintaven.