Unitat 1. LA POBLACIÓ AL MÓN

1. Els efectius de la població mundial
La població absoluta és la quantitat de persones que hi ha al món o en un espai determinat. La població absoluta mundial va ser l’any 2008 de 6 650 milions de persones. La densitat de població és la relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen. La fórmula per calcular-la és aquesta:

 

 

 

 

Per saber el nombre d’habitants que hi ha en un lloc, es fan servir els censos. El cens és la llista de tots els habitants d’un país, en què s’indica el lloc on viuen, la feina que fan i altres dades culturals i econòmiques. El padró municipal, en canvi, és una llista pública de tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.

ACTIVITATS
1.1. Defineix què és la població absoluta i què és la densitat de població.
1.2. Resol, a partir de les dades de la població mundial de l’any 2007, les qüestions següents:
– Ordena els continents de més a menys població absoluta.
– Ordena els continents de més a menys extensió.
– Quin és el continent més poblat? Coincideix amb el més gran?
– Calcula la densitat de població de cada continent.
– Quin és el continent més densament poblat? I el menys densament poblat?
1.3. Resol, a partir de les dades de la font 2 de la pàgina 22 del llibre, les qüestions següents. Per resoldre
algunes qüestions, pots consultar els mapes i els gràfics de la unitat 0.
– Quin és el país amb més habitants del planeta?
– Digues a quin continent pertanyen els deu països amb més habitants del planeta.
– Quin és el país més densament poblat del planeta? A quin continent pertany?
1.4. Defineix què és el cens i què és el padró municipal.
1.5. Activitat 1.2 del llibre (pàgina 23).
1.6. Activitat 1.3 del llibre (pàgina 23).
1.7. Activitat 1.27 del llibre (pàgina 38).

2. Els indicadors de l’anàlisi demogràfica
Els indicadors bàsics per analitzar la població són les taxes de natalitat i mortalitat, el creixement natural
o vegetatiu i el saldo migratori.
2.1. Les taxes de natalitat i de mortalitat: La natalitat és la quantitat de persones que neixen vives durant un any en un lloc concret. La taxa de natalitat (TN) és el nombre de nascuts vius durant un any per cada 1 000 habitants del lloc que s’analitza. La mortalitat és la quantitat de persones que moren durant un any en un lloc concret. La taxa de mortalitat és el nombre de defuncions anuals per cada 1 000 habitants del lloc que s’analitza.
2.2. El creixement natural o vegetatiu : El creixement vegetatiu és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Si els naixements són iguals a les defuncions, es parla de creixement zero.
Si les defuncions superen els naixements, hi ha un creixement negatiu.
2.3. El saldo migratori : La migració és el trasllat de persones d’un lloc a un altre per viure i treballar. Els que marxen d’un país són emigrants i els que hi arriben són immigrants. Les migracions poden ser:
– Internes: entre municipis del mateix país.
– Externes: si un dels municipis és a l’estranger.
– Definitives: si la instal·lació és per sempre.
– Temporals: si la instal·lació és per un temps concret.
El saldo migratori (SM) s’obté restant el nombre d’emigrants del total d’immigrants.

ACTIVITATS
1.8. Quina diferència hi ha entre la natalitat i la taxa de natalitat? I entre la mortalitat i l’índex de mortalitat?
1.9. Activitat 1.4 del llibre (pàgina 24).
1.10. Quan hi ha un creixement zero d’una població? I un creixement negatiu?
1.11. Activitat 1.5 del llibre (pàgina 25).
1.12. Activitat 1.9 del llibre (pàgina 25).
1.13. Defineix el terme migració.
1.14. Activitat 1.11 del llibre (pàgina 25).
1.15. Activitat 1.29 del llibre (pàgina 33).
1.16. Activitat 1.30 del llibre (pàgina 38).

3. La dinàmica de la població i els models demogràfics
3.1. La dinàmica de la població
La dinàmica de la població són els canvis en l’evolució de la població durant un temps determinat. La població mundial s’ha caracteritzat al llarg de la història per dos fets:
– Fins al segle XVIII la població mundial va créixer lentament.
– Des del segle XVIII hi ha hagut un creixement molt intens de la població.
Aquest fort ritme de creixement no ajuda a solucionar el problema de la pobresa. Des de l’any 1994, l’ONU ha adoptat un pla per limitar aquest creixement de la població mundial. Per fer-ho, és prioritari:
– Donar informació a les famílies sobre la salut reproductiva i sexual.
– Lluitar per la igualtat entre homes i dones i millorar l’accés a l’educació de les nenes i les dones.
3.2. Els models demogràfics
No tots els països incrementen la seva població a la mateixa velocitat. Podem distingir dos models de creixement de la població:
– Els països rics tenen un nivell de vida acceptable i un creixement baix de població.
– Els països pobres tenen un nivell de vida baix i un creixement demogràfic alt.

ACTIVITATS
1.17. Observa el gràfic de la font 9 de la pàgina 26 i respon:
– Quina evolució va tenir la població mundial fins al 1750?
– I a partir d’aquest any?
– Quina és la població actual aproximadament?
1.18. Analitza la font 11 de la pàgina 27 i busca les diferències entre el model demogràfic dels països rics
i el dels països pobres amb relació als aspectes següents:

 

 

 

 

 

 

 

1.19. Activitat 1.33 del llibre (pàgina 38).

4. L’estructura de la població: edat i sexe
4.1. La piràmide de la població
L’estructura d’una població descriu la relació d’homes i dones d’una població i les seves edats. Per representar l’estructura d’una població, s’utilitza la piràmide de població.
– Si la piràmide té la base ampla i la cúpula estreta, correspon a una societat jove. És típica dels països pobres, amb una elevada natalitat i una esperança de vida reduïda.
– Si la piràmide és rectangular i té poca base, correspon a països amb tendència a l’envelliment.
– Si la piràmide té la part central ampla i la base estreta, correspon a països envellits.
4.2. Població i condició femenina
Les dones representen més de la meitat de la població de la Terra. Als països rics les dones ocupen menys llocs de treball que els homes. Les que treballen, a més, en molts casos s’han d’encarregar de la feina de casa i de la cura dels fills. Aquesta situació, però, està canviant i les feines domèstiques s’acostumen a compartir entre tots els membres de la família.
Als països pobres la situació de la dona és més greu. A l’Àfrica s’han d’encarregar de bona part de la feina del camp, de la cura dels ramats, d’elaborar els aliments, de la cuina i de la cura dels fills. A més, dues de cada tres dones africanes són analfabetes.

ACTIVITATS
1.20. Activitat 1.17 del llibre (pàgina 28).
1.21. Digues quines d’aquestes frases són certes i quines són falses. Corregeix les falses:
– La piràmide de població representa l’estructura d’una població.
– La piràmide corresponent a una societat jove té la base estreta.
– Si la piràmide té la base estreta, correspon a un país envellit.
– Als països pobres la situació de la dona és millor que als països rics.
1.22. Activitat 1.34 del llibre (pàgina 39).

5. Dinàmica i estructura de la població a Espanya i a Catalunya
5.1. Població absoluta i densitat
A Espanya hi viu més gent que a Catalunya, però Catalunya està més densament poblada.
5.2. Dinàmica i estructura de la població
En els últims cent anys la població espanyola s’ha més que doblat. El creixement ha estat relativament
regular. L’evolució ha estat la següent:
– Entre 1857 i 1900 el creixement va ser lent, ja que la natalitat i la mortalitat eren elevades.
– A principis del segle XX la mortalitat va començar a disminuir i la població va augmentar.
– Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el creixement es va aturar.
– Entre 1960 i 1981 es va produir un gran increment de població.
– A finals del segle XX la població es va estabilitzar.
– A partir de principis del segle XXI hi ha un increment.
A Catalunya el creixement de la població va ser degut a l’arribada de molts immigrants vinguts de la resta d’Espanya per treballar a les indústries. Pel que fa a l’estructura, la població tant de Catalunya com d’Espanya tendeix a envellir-se.

ACTIVITATS
1.23. Activitat 1.23 del llibre (pàgina 31).
1.24. Analitza les fonts 18 i 19 de la pàgina 30 i respon:
– Són semblants les evolucions de la població espanyola i catalana des de 1857?
– En quin període creix més la població?
1.25. Quin model demogràfic (jove, amb tendència a l’envelliment o envellit) és propi d’Espanya i Catalunya?

6. Elaborar i comentar una piràmide de població
La piràmide de població és una representació gràfica que permet conèixer la distribució segons el sexe
i l’edat d’una població concreta.
6.1. Elaborar una piràmide de població
Per elaborar la piràmide, cal seguir aquests passos:
1. Dibuixar en el paper mil·limetrat dos eixos de coordenades separats per un espai.
2. Marcar en l’eix de les abscisses o horitzontal distàncies iguals amb els nombres absoluts de la població o els percentatges, començant des del 0. Cal col·locar els homes a l’esquerra i les dones a la dreta.
3. Col·locar les edats a distàncies regulars (0-4, 5-9…) en l’eix de les ordenades o vertical.
4. Representar el grup de dones i d’homes de cada segment d’edat amb una barra.
5. Pintar, amb colors diferents, les barres dels homes i les de les dones.
6.2. Comentar una piràmide de població
Per fer el comentari d’una piràmide de població, cal seguir els passos següents:
1. Identificar la forma de la piràmide. Segons la forma, sabrem si és un país jove (forma de triangle),
un país en transició (forma de campana) o un país envellit (base molt estreta).
2. Comprovar si la piràmide té aquestes característiques:
– Si és simètrica o no. Si ho és, el nombre d’homes i de dones és igual.
– Si té entrants. Si en té, vol dir que hi ha més defuncions que naixements.
– Si té sortints. Si en té, vol dir que hi ha un excés de natalitat.
3. Si és possible, buscar informació sobre les raons dels entrants i els sortints.

ACTIVITATS
1.26. Activitat 1.25 del llibre (pàgina 33).