Unitat 10. ELS TEMPS MODERNS

1. Els temps moderns: canvis i continuïtatsL’Edat Moderna és el període de la història comprès entre el descobriment d’Amèrica (1492) i la Revolució Francesa (1789). A partir del segle XV es van produir un seguit de canvis molt importants, entre els quals destaquen aquests:
– L’ampliació del món conegut pels europeus.
– Els nous avenços tècnics i científics.
– Una nova concepció de l’Univers.
A començaments del segle XV el món que coneixien els europeus era molt limitat. S’ignorava l’existència d’Amèrica i de bona part d’Oceania. Es desconeixien les terres costaneres i de l’interior de l’Àfrica central i meridional. És durant l’Edat Moderna quan es va ampliar l’espai conegut pels europeus.
Durant l’Edat Moderna hi va haver un avenç de les idees científiques i de les idees relacionades amb l’Univers. També es va inventar la impremta, que va permetre la difusió del saber d’una manera més ràpida. Hi ha aspectes que no van canviar durant l’Edat Moderna:
– La majoria de gent vivia i treballava al camp.
– La tecnologia agrària va evolucionar poc.
– El feudalisme va continuar al camp.

ACTIVITATS
10.1. Quins segles abraça l’Edat Moderna?
10.2. Quins tres canvis importants es van produir a partir del segle XV?
10.3. Observa la font 1 del llibre i respon: Quines zones de la Terra eren conegudes al segle XV?
Quines zones eren desconegudes el 1700?
10.4. Activitat 10.25 del llibre (pàgina 270).

2. Els descobriments geogràfics
2.1. Portugal: capdavanter dels descobriments europeus
Els portuguesos van ser els primers a fer descobriments geogràfics. Primer volien trobar una ruta marítima per arribar a l’Índia i comerciar-hi. Per això van seguir la costa d’Àfrica cap al sud. L’any 1487, Bartolomeu Dias va arribar al cap d’Àfrica del sud, que va ser anomenat de Bona Esperança. El 1498, sota el comandament de Vasco da Gama, els portuguesos van arribar a Calicut, a la costa de l’Índia. Una nova ruta comercial quedava oberta.
2.2. El descobriment europeu del Nou Món
Quan Portugal arribà al cap de Bona Esperança el regne de Castella només havia ocupat les illes Canàries. En aquell temps, un navegant anomenat Cristòfor Colom tenia la creença que la Terra era esfèrica i per això va projectar de navegar cap a l’oest per intentar arribar a les Índies. El projecte va ser finançat per la Corona de Castella, governada pels Reis Catòlics. El 3 d’agost de 1492, Colom, amb uns 90 homes, va sortir amb dues caravel·les* (la Pinta i la Niña) i una nau* (la Santa María). El 12 d’octubre de 1492 van arribar a les illes Bahames. Després de recórrer Cuba i Haití, va tornar a la Península.

A la tornada, els Reis Catòlics van demanar al papa la incorporació a Castella de les terres descobertes per Colom. Això va obrir un conflicte amb Portugal. Pel tractat de Tordesillas (1494), es va establir una línia en el meridià 46º oest. Les terres a l’est d’aquest meridià van quedar sota el domini portuguès i les que hi havia a l’oest, en mans de Castella.
2.3. La primera volta al món
La Corona de Castella i Portugal es van llançar a la conquesta d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central. Els francesos i els anglesos van concentrar-se en la conquesta d’Amèrica del Nord.
Ben aviat es va descobrir que no es tractava de les Índies, sinó d’un continent nou. Vasco Núñez de Balboa ho va confirmar.El 1519, una nova expedició comandada per Fernão de Magalhães va salpar amb la missió de trobar un pas al sud del nou continent i arribar a l’oceà Pacífic. Magalhães va morir en un enfrontament amb els indígenes. Aleshores, Juan Sebastián Elcano va fer-se càrrec del comandament de l’expedició, i el 1522 va aconseguir retornar a la Península Ibèrica. Aquest viatge és important perquè es va fer la primera volta al món, s’havia provat l’existència d’un nou continent i s’havia demostrat definitivament l’esfericitat de la Terra.

VOCABULARI
Caravel·la. Embarcació petita d’unes 113 tones de capacitat de càrrega amb una proa extensa, un castell de popa elevat i estret i tres o quatre pals.
Nau. Embarcació de tres pals, amb castell de proa.

ACTIVITATS
10.5. Per què els portuguesos van seguir tota la costa d’Àfrica?
10.6. Què pretenia Cristòfor Colom en el seu primer viatge?
10.7. Quants dies va trigar Colom a arribar a Amèrica?
10.8. Què es va pactar en el tractat de Tordesillas?
10.9. Observa la font 8 del llibre i explica el recorregut que van fer Fernão de Magalhães i Juan Sebastián Elcano per dur a terme la primera volta al món.
10.10. Què es va provar amb la primera volta al món?
10.11. Activitat 10.27 del llibre (pàgina 270).

3. Causes i conseqüències dels descobriments geogràfics
3.1. Les causes
Hi ha quatre tipus de causes: econòmiques, mentals, religioses i tècniques.
Una primera causa va ser el bloqueig turc de les rutes comercials amb les Índies, cosa que va comportar l’obertura de noves rutes sense passar per la zona turca.
Una altra causa va ser l’impacte provocat per les aventures de viatgers a l’Orient, com Marco Polo. També hi havia el desig de convertir infidels a la religió cristiana.
Una darrera causa van ser els avenços científics i tècnics. Els vaixells es van perfeccionar. Les naus i les caravel·les més estables, altes i ràpides van substituir els vaixells medievals. També van aparèixer nous instruments de precisió i d’orientació, com ara la brúixola i l’astrolabi, i es van fer progressos en cartografia.
3.2. Les conseqüències
El primer resultat va ser el sotmetiment dels pobles indígenes i la formació d’imperis colonials: l’hispànic i el portuguès, el britànic i el francès. Això va comportar grans conseqüències. Es van crear rutes comercials amb Amèrica. Hi va haver un gran augment del comerç, que es va desplaçar de la Mediterrània cap a l’Atlàntic. Aquest fet provocà la crisi dels ports mediterranis i l’expansió d’altres com el de Sevilla, Lisboa i Londres.
Entre els productes amb què es comerciava hi havia l’or i la plata i productes agrícoles, com ara el blat de moro, la patata, el tomàquet, el tabac, el cafè i la canya de sucre. Tot això va provocar que s’enriquissin els comerciants de les principals ciutats europees atlàntiques. Molta població europea va emigrar cap a les noves terres.
Però també hi va haver conseqüències negatives. Molts habitants es van veure afectats per la transmissió
de malalties contra les quals no estaven immunitzats i per la duresa dels treballs que havien de fer. Aquests fets provocaren una gran mortaldat entre els indígenes. A més, els europeus van imposar la seva cultura i van destruir les aportacions de les civilitzacions anteriors al descobriment, anomenades precolombines.

ACTIVITATS
10.12. Resumeix els motius que van contribuir als descobriments geogràfics.
10.13. Resumeix les conseqüències dels descobriments geogràfics.
10.14. Activitat 10.30 del llibre (pàgina 270).

4. L’ampliació del coneixement
Alhora que s’ampliaven els horitzons geogràfics, també es van anar eixamplant els coneixements científics i tècnics. Cal destacar-ne dos: la impremta i una nova concepció de l’Univers. Per la seva banda, els escriptors i intel·lectuals van canviar la seva actitud respecte del món. És el que es coneix amb el nom d’humanisme.
4.1. La impremta
Fins al segle XV, els llibres s’havien de copiar a mà.A mitjan segle XV, l’alemany Johann Gutenberg va inventar un sistema que permetia elaborar molt més ràpidament els llibres: la impremta.
4.2. Una nova concepció de l’Univers
A l’Edat Moderna es va passar d’una concepció geocèntrica del sistema solar a una d’heliocèntrica. Segons la teoria geocèntrica, la Terra estava situada al centre de l’Univers i tots els astres giraven al seu voltant. La teoria heliocèntrica la formulà un capellà polonès: Nicolau Copèrnic. Va arribar a la conclusió que el Sol és el centre de l’Univers i que la Terra té un moviment de rotació diari i de translació anual al voltant del Sol. Un segle més tard l’astrònom Galileu tingué conflictes amb la Inquisició per defensar el sistema heliocèntric. Galileu va haver de reconèixer els seus «errors» a fi d’evitar el turment i la mort a la foguera. Amb Galileu va néixer la ciència moderna, una nova manera de veure el món basada en l’observació intel·ligent de la natura.
4.3. L’humanisme
Els humanistes van ser els escriptors i els savis que als segles XV i XVI buscaven un millor coneixement
de la naturalesa i de la persona humana. Van traduir i comentar obres de l’antiguitat.
Amb els humanistes es passà d’una actitud teocèntrica, segons la qual Déu ho fonamentava tot, a una actitud antropocèntrica, en què tot girava al voltant de l’ésser humà.
Els humanistes eren optimistes i confiaven que una bona educació permetria als homes i les dones assolir la felicitat.

ACTIVITATS
10.15. Quin va ser l’avantatge principal de la impremta?
10.16. Quina diferència hi ha entre la concepció geocèntrica i la concepció heliocèntrica de l’Univers?
10.17. Què va ser l’humanisme?
10.18. Què diferencia l’actitud teocèntrica de l’antropocèntrica?
10.19. Activitat 10.32 del llibre (pàgina 271).

5. El Renaixement a Itàlia
El Renaixement és l’estil artístic que es va desenvolupar a Itàlia durant el segle XV i a la resta d’Europa durant el segle XVI. El Renaixement es divideix en tres fases:
– El quattrocento («quatre-cents»): art italià del segle XV.
– El cinquecento («cinc-cents»), art italià del primer terç del segle XVI aproximadament.
– El manierisme, art italià fet entre el segon terç del segle XVI i el final d’aquest segle.

Amb el Renaixement hi ha un retorn a l’art clàssic grec i romà. Els arquitectes més famosos del Renaixement italià van ser Filippo Brunelleschi, Leon Battista Alberti, Donato Bramante i Andrea Palladio. Les característiques de l’arquitectura renaixentista són aquestes:
– Aplicació del càlcul matemàtic i les formes geomètriques bàsiques (quadrats, rectangles).
– Ús de corbes arquitravades o de volta de canó.
– Ús de columnes clàssiques.
– Gran construcció d’esglésies i palaus.
– Austeritat en la decoració.
– Ús de cúpules.
5.2. L’escultura
L’escultura va ser una de les primeres manifestacions dels artistes renaixentistes. Les característiques principals de l’escultura van ser les següents:
– La preferència pel marbre i el bronze.
– El predomini de les figures exemptes*.
– L’interès per les proporcions.
– La figura humana com a tema fonamental.
– La recuperació del cos nu com a model estètic de bellesa.
– L’elegància de l’actitud, l’expressió serena i l’equilibri entre el moviment i el repòs.
5.3. La pintura
La pintura italiana del Renaixement es caracteritza per aquests trets:
– La imitació de la realitat però idealitzant la natura i els personatges.
– La utilització de la perspectiva.
– La naturalitat en la composició.
– L’aparició de nous temes com el mitològic*.
– Com en l’escultura, l’elegància de les actituds, l’expressió serena dels personatges i l’equilibri entre el moviment i el repòs.

VOCABULARI
Figures exemptes. Escultures que, a diferència dels relleus, estan descobertes per totes bandes.
Mitològic. Relacionat amb les llegendes i les històries de la religió dels antics grecs i llatins.

ACTIVITATS
10.20. Activitat 10.21 del llibre (pàgina 261).
10.21. Activitat 10.23 del llibre (pàgina 263).
10.22. Activitat 10.24 del llibre (pàgina 263