Unitat 11. L’EUROPA DE L’ABSOLUTISME (SEGLES XVI-XVII)
1. L’Europa moderna
1.1. Expansió i depressió a l’Europa Moderna
Els segles XVI i XVII van ser molt diferents per a l’economia europea. El segle XVI va ser un període d’expansió econòmica, de prosperitat. S’havia superat la crisi baixmedieval i es produïa un clar creixement demogràfic. Va augmentar el comerç amb Amèrica, la producció de manufactures i l’arribada d’or i plata americans.
El segle XVII va ser, en canvi, un període de depressió econòmica. El comerç i la manufactura van decaure, les males colliteseren freqüents i sovint hi havia crisis de subsistències. La fam, les guerres i les epidèmies provocaven una elevada mortaldat. A final del segle XVII, només Anglaterra i Holanda semblaven no ser afectades per la crisi econòmica.
1.2. Els grans estats
Els reis dels segles XVI i XVII van ampliar els seus dominis amb conquestes o aliances matrimonials. Cada vegada hi havia menys estats però més grans. Per exemple, a l’Europa oriental només hi havia tres estats: l’Imperi otomà, Polònia i Rússia. Les excepcions eren la península Italiana i l’Imperi germànic, que continuaven dividits en múltiples regnes i principats. Al segle XVI, la monarquia hispànica* era la principal potència Europea. Al segle XVII, va iniciar la seva decadència. França va ocupar la posició de potència dominant a Europa.

VOCABULARI
Monarquia hispànica. Conjunt de territoris en els quals regnava el rei de Castella i de Catalunya-Aragó.

ACTIVITATS
11.1. Compara l’economia dels segles XVI i XVII.
11.2. Per què moria molta gent a l’Edat Moderna?
11.3. Activitat 11.2 del llibre (pàgina 278).
11.4. De quina manera ampliaven els seus dominis els reis durant l’Edat Moderna?
11.5. Activitat 11.3 del llibre (pàgina 279).

2. La Reforma protestant
Al segle XVI a Europa es produeix una greu crisi religiosa. A causa d’aquesta crisi, els cristians van quedar dividits en dos grans blocs: els catòlics i els protestants.
2.1. La crisi de l’Església i l’esclat de la Reforma
A inicis del segle XVI, l’Església romana semblava més preocupada pel luxe que no pas per la religió.
El nivell d’ignorància i corrupció del clergat era alt. La venda massiva d’indulgències* duta a terme el 1517 pel papat va fer que el monjo alemany Martí Luter s’hi oposés. Estava en contra que les indulgències servissin per perdonar els pecats, per això va ser excomunicat pel papa. Luter volia reformar l’Església. Per a ell l’autèntic missatge cristià es trobava en la lectura lliure de la Bíblia. Luter negava la necessitat de clergues, bisbes o monjos i de les propietats destinades a mantenir-los.
2.2. L’extensió de la Reforma
Les idees de Luter es van estendre pel nord i el centre d’Europa i per Anglaterra. Molts prínceps i reis es van convertir al luteranisme. Alhora van aparèixer esglésies anomenades protestants. Les més importants van ser la luterana, la calvinista i l’anglicana.
2.3. La Contrareforma catòlica
L’Església catòlica va promoure la Contrareforma per lluitar contra la reforma de Luter. La reforma va reforçar l’autoritat del papa. Els diferents reis d’Europa van donar suport a la Reforma o la Contrareforma. Això va provocar un llarg període de guerres i enfrontaments religiosos.

VOCABULARI
Indulgències. Pagaments en diners fets pels cristians a l’Església per tal que se’ls perdonessin els pecats comesos.

ACTIVITATS
11.6. Què va ser la Reforma protestant? Per què va sorgir?
11.7. Activitat 11.7 del llibre (pàgina 280).
11.8. Per on es van estendre les idees de Luter? Quines van ser les principals esglésies que van aparèixer a causa de l’expansió de les idees de Luter?
11.9. Activitat 11.8 del llibre (pàgina 280).
11.10. Què va ser la Contrareforma?

3. La monarquia absoluta
Durant l’Edat Moderna va aparèixer una nova forma de govern: la monarquia absoluta.
3.1. Què és la monarquia absoluta? Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Els monarques consideraven que havien rebut el seu poder de Déu. Això feia que qualsevol acte en contra del monarca fos considerat com un atac a Déu. Els reis gairebé no convocaven les Corts. Per exemple, les Corts franceses, anomenades Estats Generals, no es van reunir entre els anys 1614 i 1789.
Els reis van crear exèrcits poderosos i van organitzar una administració estatal forta, integrada per funcionaris que s’encarregaven d’impartir justícia i de recaptar impostos. Els monarques absoluts governaven des de la capital, que era la ciutat on se situava el govern. Alguns reis no governaven personalment i delegaven a altres persones, anomenats privats, les tasques de govern.
3.2. Monarquia i grups socials
El rei es va envoltar de nobles que l’ajudaven a governar des de la cort. En canvi, la petita noblesa rural va continuar vivint als seus castells.
La burgesia comercial col·laborava amb els monarques absoluts i els concedia préstecs. Tot i la seva riquesa, els burgesos no podien accedir als càrrecs de govern importants i havien de pagar impostos. Per això, la burgesia es va anar distanciant progressivament dels monarques absoluts.

ACTIVITATS
11.11. Per què es diu que els reis absoluts tenien un poder il·limitat?
11.12. De qui havien rebut el seu poder els reis absoluts?
11.13. Què van fer els reis per exercir el seu poder?
11.14. Qui eren els privats?
11.15. Com van participar les corts, la noblesa i la burgesia en el govern de la monarquia absoluta?

4. Els grans conflictes de les monarquies europees
Durant l’Edat Moderna hi va haver moltes guerres. De tots aquests conflictes, cal destacar-ne dos per la seva durada: les guerres de religió a França i la guerra dels Trenta Anys.
4.1. Les guerres de religió a França
Les guerres de religió són vuit guerres que van tenir lloc a França entre 1562 i 1599. Van enfrontar els catòlics ajudats per la monarquia hispànica, amb els calvinistes francesos, coneguts com a hugonots. Aquests van rebre ajuda dels protestants d’Europa. Al mateix temps hi va haver una lluita per la corona entre les diferents famílies de la noblesa francesa. Finalment, es va imposar l’hugonot Enric de Borbó, el qual s’havia convertit al catolicisme. Per l’edicte de Nantes, va confirmar el catolicisme com a religió oficial de França i va reconèixer als hugonots el lliure exercici de la seva religió.
4.2. La guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys es va iniciar el 1618 a Bohèmia, un territori protestant dominat pel catòlic rei d’Àustria. El conflicte va començar entre els nobles txecs i el rei d’Àustria. Danesos, suecs, alemanys i francesos van sortir en defensa dels txecs.
La guerra s’acabà amb la pau de Westfàlia (1648). França i la monarquia hispànica van continuar lluitant fins que van signar la pau dels Pirineus (1659). La pau de Westfàlia va confirmar la llibertat de cada Estat alemany per decidir la seva religió i va prohibir a l’emperador intervenir en la política dels diferents estats alemanys. A més, s’iniciava l’hegemonia de França, i la monarquia hispànica quedava molt debilitada.

ACTIVITATS
11.16. Qui es va enfrontar en les guerres de religió?
11.17. Què va ser l’edicte de Nantes?
11.18. Qui es va enfrontar en la guerra dels Trenta Anys?
11.19. Què va ser la pau de Westfàlia?
11.20. Quin Estat va ser el més beneficiat de la guerra dels Trenta Anys?

5. Els monarques absoluts i els soldats
Els monarques europeus van disposar d’exèrcits poderosos. Els reis els van utilitzar tant per lluitar contra altres estats com per imposar el seu poder dins del reialme.
5.1. Com eren els exèrcits
Els exèrcits de l’Edat Moderna eren formats per grans unitats militars integrades per mercenaris que lluitaven a canvi d’un sou amb l’objectiu d’aconseguir el botí dels enemics. Les armes van canviar molt: l’artilleria i les armes de foc portàtils van anar substituint les grans espases i les armadures de l’Edat Mitjana. Bona part dels exèrcits eren formats per pastors i pagesos dels llocs més pobres d’Europa.
Dins dels terços* hispànics o en l’exèrcit francès hi havia soldats suïssos, irlandesos, alemanys i napolitans. Per als mercenaris, la guerra era una professió, i es llogaven al monarca que els pagués més. Al segle XVIII els reis van començar a reclutar forçosament la població masculina dels seus estats.
5.2. Els soldats i la població
Els soldats, tant els propis com els enemics, eren un dels problemes principals dels habitants d’Europa, sobretot dels pagesos. Els soldats s’allotjaven a les cases dels pagesos i solien utilitzar la força per abusar dels qui els allotjaven: els robaven, els cremaven o els malmetien les collites... Sovint, els pagesos fugien, però altres vegades es revoltaven i s’enfrontaven als soldats.

VOCABULARI
Terços. Unitats militars de l’exèrcit hispànic existents entre el segle XV i el segle XVII. Agrupaven fins a tres mil homes, majoritàriament d’infanteria.

ACTIVITATS
11.21. Amb quins objectius els reis van utilitzar els exèrcits?
11.22. Què eren els mercenaris?
11.23. Per què es diu que els soldats eren un problema per als pagesos europeus?
11.24. Activitat 11.34 del llibre (pàgina 287).

6. L’art barroc
El barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI que es va estendre per Europa durant
el segle XVII.
En l’arquitectura barroca es van continuar utilitzant elements de l’art renaixentista, com ara cúpules, columnes o la perspectiva. Es van eliminar la serenor i l’equilibri de l’art del Renaixement. També hi havia abundància de línies corbes als edificis per donar sensació de moviment.
Els principals temes de l’escultura barroca van ser el mitològic i el religiós. Hi havia interès per l’expressió del dolor.
Els pintors barrocs se centraren en la representació del moviment, l’expressió i el realisme. També s’interessaven per la perspectiva i el contrast entre llum i ombra, anomenat clarobscur. Els pintors feien servir persones reals com a models per als seus quadres i pintaven detalls que defugien la bellesa ideal, com l’obesitat.

ACTIVITATS
11.25. Digues quines d’aquestes frases són certes i quines són falses. Corregeix les falses:

– El barroc abraça els segles XVI i XVII.
– En el barroc continuen l’equilibri i la serenor del Renaixement.
– En l’art del barroc abunden les línies corbes.
– En l’art del barroc abunden les escultures religioses i mitològiques.
– Els artistes barrocs busquen la sensació de repòs.
– Els artistes barrocs s’interessen pel clarobscur.
– Els artistes barrocs busquen la bellesa ideal.

11.26. Activitat 11.35 del llibre (pàgina 289).
11.27. Activitat 11.36 del llibre (pàgina 289).
11.28. Activitat 11.49 del llibre (pàgina 298).