Unitat 12. LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714)
1. El regnat dels Reis Catòlics
L’any 1469 es van casar Isabel, princesa castellana, i Ferran, príncep catalanoaragonès. Són els futurs Reis Catòlics, que van regnar a Castella i a la Corona d’Aragó i van formar la monarquia hispànica. En poc temps, la monarquia hispànica es va convertir en la potència més poderosa d’Europa.
1.1. La unió dinàstica de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó
Castella i la Corona d’Aragó no es van convertir en un sol Estat. Van continuar sent territoris independents que es regien per les seves pròpies lleis i institucions.
Cadascuna tenia una forma de govern diferent:
– A la Corona d’Aragó el pactisme limitava el poder del rei.
– A Castella l’absolutisme reforçava el poder del rei.
Per tant, el matrimoni dels Reis Catòlics va ser una unió personal de dos monarques, però no de dos estats.
1.2. Una unió desigual
Castella i la Corona d’Aragó eren molt diferents en el moment de fer-se la unió dinàstica. Castella era un Estat més extens, més poblat i més pròsper que la Corona d’Aragó. Això va fer que Castella es convertís en l’eix de la nova monarquia hispànica.
1.3. Unificació religiosa i expansió territorial
La unificació religiosa. Un dels objectius dels Reis Catòlics va ser imposar una mateixa religió per als seus súbdits. Això comportava posar fi a les minories jueva i musulmana. Per fer-ho, es va crear a Castella la Inquisició l’any 1480. La inquisició era un tribunal religiós que perseguia delictes com l’heretgia i la bruixeria. L’any 1483, la Inquisició va ser introduïda a la Corona d’Aragó.
L’any 1492, els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus que no es convertissin al cristianisme. L’any 1502 Isabel i Ferran van obligar els moriscos* castellans a triar entre ser expulsats del regne o batejar-se. La majoria van batejar-se.
L’expansió territorial. Els Reis Catòlics van incrementar molt els territoris de la monarquia hispànica. Van conquerir Granada, Amèrica, les illes Canàries i Navarra.

ACTIVITATS
12.1. Què va ser la monarquia hispànica?
12.2. Quina diferència hi havia entre la forma de govern de Castella i la de la Corona d’Aragó?
12.3. El matrimoni dels Reis Catòlics va ser una unió de dos estats?
12.4. Hi havia igualtat en la unió de Castella i Aragó?
12.5. Què era la Inquisició?
12.6. Activitat 12.5 del llibre (pàgina 305).
12.7. Activitat 12.33 del llibre (pàgina 320).

2. L’expansió de la monarquia hispànica
2.1. Una nova dinastia
L’any 1496, Joana, filla dels Reis Catòlics, es va casar amb Felip el Bell, hereu de la corona austríaca. Van tenir un fill, Carles d’Habsburg. Les morts d’Isabel, Ferran, Felip el Bell i la malaltia mental de Joana van fer que Carles es convertís en únic hereu. Carles tenia 16 anys i vivia a Flandes, país on havia nascut. Amb Carles I s’inicià l’any 1516 el regnat de la dinastia dels Àustria. El nou rei va regnar fins a l’any 1556.
A Carles I el va succeir el seu fill, Felip II, que heretà tots els territoris del seu pare, excepte Àustria i l’Imperi germànic. Felip II va incorporar al seu imperi el regne de Portugal i les colònies portugueses a Amèrica, Àsia i Àfrica. La monarquia hispànica es va estendre per tot el món.
2.2. Els enemics de la monarquia hispànica
La monarquia hispànica va tenir els enemics següents: França, l’Imperi turc, els protestants alemanys, els anglicans anglesos i els flamencs.
– Els protestants alemanys s’enfrontaren a Carles V.
– Felip II va ajudar els catòlics en les guerres de religió.
– La monarquia hispànica i els turcs es van enfrontar en la batalla de Lepant (1571).
– La monarquia hispànica va lluitar amb França pel control del Franc Comtat i el nord d’Itàlia.
– Felip II va intentar la invasió d’Anglaterra amb l’expedició de l’Armada Invencible (1588).

ACTIVITATS
12.8. Quina dinastia va iniciar el seu regnat a la monarquia hispànica amb Carles I?
12.9. Quins territoris va incorporar Felip II a la monarquia hispànica?
12.10. Quins van ser els grans enemics de la monarquia hispànica al segle XVI?

3. La crisi del segle XVII
El poder de la monarquia hispànica es va mantenir durant el regnat de Felip III (1598-1621). A partir del 1630 la monarquia entrà en crisi i va perdre totes les possessions europees. A inicis del segle XVIII només mantenia les possessions americanes.
3.1. La crisi econòmica
La pesta i les males collites van provocar el despoblament de Castella. A més, l’arribada d’or i plata d’Amèrica s’anà reduint. Per obtenir més diners, els reis van augmentar els impostos sobre Castella. Això va enfonsar la seva economia.
3.2. La crisi política
Al segle XVII els reis es van desentendre del govern i el van deixar en mans de privats o primers ministres. El privat de Felip IV, el comte duc d’Olivares, va obligar a contribuir amb diners i soldats tots els regnes de la monarquia. Això va provocar revoltes per tots els territoris de la monarquia.
Entre 1640 i 1652 Catalunya es va separar de la monarquia hispànica. Portugal se’n va independitzar. Les ciutats andaluses es van revoltar a causa de la fam i el mal govern. Nobles d’Aragó i Andalusia van promoure revoltes contra el rei. La monarquia va quedar, així, malmesa a causa de tantes revoltes. Sense diners per pagar els seus soldats, l’exèrcit hispànic es va anar afeblint i es va arribar a la fi del domini hispànic a Europa.
L’últim rei de la casa dels Àustria, Carles II (1665-1700), és un exemple de la crisi de la monarquia. Físicament i mentalment dèbil, va ser un símbol de la decadència política hispànica.

ACTIVITATS
12.11. Quina va ser la principal conseqüència de la crisi de la monarquia hispànica?
11.12. Elabora, a partir de la font 10 del llibre, un eix cronològic amb els darrers reis de la casa dels Àustria i el primer rei borbó.
12.13. Activitat 12.14 del llibre (pàgina 309).
12.14. Va ser ben rebuda la política del comte duc d’Olivares? Quines conseqüències va tenir?
12.15. Activitat 12.36 del llibre (pàgina 321).

4. Catalunya als segles XVI i XVII: pirates i bandolers
Als segles XVI i XVII els catalans van patir dos grans problemes que afectaven la seva seguretat: la pirateria i el bandolerisme.
4.1. La pirateria: Els pirates barbarescos venien dels ports del nord d’Àfrica per atacar les poblacions de la costa catalana i valenciana. Aquests pirates desembarcaven a les poblacions, robaven tot el que podien i s’emportaven presos alguns dels habitants, que després venien com a esclaus. Les poblacions del litoral van reforçar les muralles i construïren torres de vigilància. Així podien veure de lluny les embarcacions pirates i donar l’alarma. Quan els pirates s’acostaven, els habitants es refugiaven dins de la torre, on podien resistir uns quants dies fins que la gent dels pobles veïns els anava a ajudar.
4.2. El bandolerisme : El bandolerisme és l’actuació de lladres de camí i bandits, però també les guerres privades legals entre bàndols, protagonitzades per senyors feudals, ciutats i monestirs. Entre 1580 i 1640 es va generalitzar l’enfrontament entre els nyerros* i els cadells*, que eren dos clans nobiliaris rivals d’origen pirinenc.El seu enfrontament es va convertir gairebé en una guerra civil soterrada. Per actuar, els bandolers s’aplegaven en quadrilles, sovint formades per una vintena d’homes.
Eren gent sense feina, jornalers, segadors, pastors, però també artesans i pagesos que tornaven a la seva feina després de bandolejar un temps. Per vèncer el bandolerisme, les autoritats reials acostumaven a cridar el sometent*. Quan un bandoler era capturat, se’l castigava amb duresa, com es va fer amb Joan Sala, Serrallonga. Finalment, els reis van utilitzar l’exèrcit per lluitar contra el bandolerisme. El bandolerisme va anar desapareixent, però s’inicià un altre problema: la presència dels soldats hispànics a Catalunya.

VOCABULARI
Nyerros i cadells. Noms dels bàndols encapçalats, respectivament, per Tomàs de Banyuls, senyor del castell de Nyer, i Joan de Cadell, senyor del castell d’Arsèguel.
Sometent. Mobilització general de tots els veïns d’una població per tal de mantenir l’ordre públic o per afrontar algun perill comú. Habitualment es convocava mitjançant el toc de campanes i al crit de Via fora! Va ser abolit el 1716.

ACTIVITATS
12.16. D’on procedien els pirates que atacaven la costa catalana?
12.17. Com actuaven els pirates?
12.18. Activitat 12.17 del llibre (pàgina 310).
12.19. Qui formava les quadrilles de bandolers?
12.20. Activitat 12.38 del llibre (pàgina 321).

5. Els conflictes entre el rei i Catalunya
Durant el segle XVII, les relacions entre la monarquia hispànica i Catalunya van anar empitjorant progressivament.
5.1. La guerra dels Segadors
Felip IV va intentar que els catalans contribuïssin a la monarquia amb impostos i soldats. Però els catalans s’hi negaven. La guerra dels Trenta Anys va suposar la presència d’un gran nombre de soldats en terres catalanes. Els pagesos els van allotjar a casa seva. El rei va decidir augmentar el nombre de soldats,
tot i que els pagesos i la Generalitat s’hi van oposar. El 1640 va esclatar una revolta pagesa contra els soldats. Els pagesos catalans van expulsar-los, i el dia de Corpus van assassinar el virrei*. Era la revolta dels Segadors. Com a resposta, Felip IV va envair Catalunya. La Generalitat va decidir separar-se de la monarquia hispànica i cedir la sobirania de Catalunya al rei de França, Lluís XIII. Començava la guerra dels Segadors, que va durar fins al 1659, quan Felip IV va signar la pau dels Pirineus, que atorgava el Rosselló i la Cerdanya a França.
5.2. Felip V i l’11 de setembre
Carles II, el fill de Felip IV, va morir sense fills el 1700 i va deixar la corona a Felip V, nét del rei francès Lluís XIV. Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal no ho van acceptar i el 1702 van declarar la guerra a França i a Felip V. El 1705 els catalans van reconèixer l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, com a rei. Començava la guerra de Successió contra Felip V. La guerra es va acabar el 1713 amb el tractat d’Utrecht. Els europeus reconeixien Felip V com a rei de la monarquia hispànica.
Els catalans decidiren continuar la lluita contra Felip V. Barcelona, dirigida per Antoni de Villarroel i per Rafael Casanova, va haver de rendir-se a Felip V l’11 de setembre de 1714. Felip V va imposar la seva autoritat amb els decrets de Nova Planta. Va abolir les lleis catalanes, les Corts i la Generalitat i les va reemplaçar per lleis i institucions d’origen castellà. S’acabava el pactisme, i el rei espanyol podia governar Catalunya sense cap tipus de traves. Naixia així l’Estat espanyol.

ACTIVITATS
12.21. Activitat 12.23 del llibre (pàgina 312).
12.22. Què eren els allotjaments? Com van reaccionar els pagesos?
12.23. Al costat de quin Estat va lluitar Catalunya en la guerra dels Segadors?
12.24. Quins territoris va perdre Catalunya amb la guerra dels Segadors?
12.25. En quin bàndol va participar Catalunya en la guerra de Successió?
12.26. Com va actuar Felip V contra Catalunya després de l’11 de setembre de 1714?
12.27. Activitat 12.40 del llibre (pàgina 322).

6. La pintura barroca hispànica
La pintura barroca hispànica és semblant a l’europea. Els pintors hispànics també s’interessaven per la llum, la representació de l’espai i del moviment. També eren molt realistes en els personatges retratats. En la pintura predominen les obres de temàtica religiosa.
6.1. Ribera, Zurbarán i Murillo
El pintor valencià Josep de Ribera (1591-1652) va introduir el tenebrisme de Caravaggio en la pintura hispànica. El contrast de llums i ombres creava un ambient dramàtic en les seves representacions de martiris. L’ús de diagonals per organitzar el quadre proporcionava sensació de moviment.
Francisco de Zurbarán (1598-1664) és conegut per les seves pintures de monjos. Zurbarán evitava crear sensació de moviment i centrava el seu interès en el rostre i les mans dels personatges.
Les obres de Murillo (1617-1682) eviten el dramatisme. Murillo representava marededéus i nens Jesús d’expressió dolça. Per això refusava el tenebrisme.
6.2. Velázquez
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660) és el pintor barroc hispànic més destacat. El seu estil és personal i evita el dramatisme i el moviment brusc. Va treballar el color, la llum i el retrat psicològic. També va intentar pintar l’atmosfera que envoltava els personatges dels seus quadres. Velázquez va treballar per a Felip IV i va fer molts retrats de la família reial. Procurava plasmar-los com a persones corrents.

ACTIVITATS
12.28. Quins són els quatre pintors principals de la pintura barroca hispànica?
12.29. Quina tècnica va introduir Ribera en la pintura hispànica?
12.30. Quins temes predominen en la pintura barroca hispànica