. Unitat 2. EL POBLAMENT AL MÓN
1. El repartiment mundial de la població
La població del planeta està desigualment repartida. Dues terceres parts de les terres del nostre planeta estan pràcticament buides de gent. Les àrees més poblades del món són aquestes:
– La zona que s’estén des de l’Índia fins al Japó.
– L’Europa central i meridional.
– L’est i l’oest d’Amèrica del Nord.
Les raons que expliquen la concentració de la població són físiques, històriques i econòmiques. Si faciliten el poblament, s’anomenen factors d’atracció. En cas contrari, s’anomenen factors de repulsió.
Els elements físics faciliten o dificulten les possibilitats de vida. Els espais glaçats, els deserts i les zones selvàtiques o de difícil accés no afavoreixen el poblament.
Hi ha també raons històriques que expliquen la concentració de població. Així, per exemple, zones que estaven ja molt poblades des de temps antics ho continuen estant avui.
Entre els factors econòmics destaquen els rendiments agrícoles, la industrialització i el procés d’urbanització del món.

ACTIVITATS
2.1. Quines són les àrees més poblades de la Terra?
2.2. De quins tipus són les raons que expliquen la concentració de la població al planeta?
2.3. Quina diferència hi ha entre un factor de repulsió de la població i un factor d’atracció?
2.4. Digues si els llocs següents faciliten o dificulten el poblament:
– La selva
– Una zona industrialitzada
– Les altes muntanyes
– Les ciutats
– El desert
– Zones amb una gran producció agrícola
– El pol nord
2.5. Activitat 2.30 del llibre (pàgina 66).

2. El poblament rural i urbà
El poblament és la forma d’instal·lar-se i d’agrupar-se les persones en un territori. Es distingeixen dos grans tipus de poblament: el rural i l’urbà.
2.1. El poblament rural
El poblament rural és format per nuclis de població petits que utilitzen una gran extensió de territori al seu voltant dedicat a l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal. Aquests nuclis rurals tenen serveis escassos i una densitat de població baixa. El poblament rural pot ser dispers o concentrat. Quan els assentaments estan escampats pel territori, diem que el poblament rural és dispers. És típic de zones muntanyoses amb aigua abundant. Les famílies viuen a la seva casa i cultiven les terres del voltant. Les finques solen ser petites i de propietat privada. Quan els assentaments són escassos i allunyats els uns dels altres, parlem de poblament rural concentrat. La concentració permet disposar de més serveis. És típic de terrenys plans amb pocs punts d’accés a l’aigua. Els propietaris, que no abunden, acostumen a tenir finques extenses.

2.2. El poblament urbà
El poblament urbà és el típic de les ciutats. És una forma d’agrupació de persones en nuclis de població de molts habitants i amb densitats molt elevades. Les feines dels habitants de les ciutats són industrials i de serveis.
Coneixem l’existència de ciutats des de temps molt antics. A Mesopotàmia i a Egipte s’hi van construir grans ciutats. A l’Edat Antiga, Roma va superar el milió d’habitants. A l’Edat Mitjana les ciutats europees van perdre població tot i que es van recuperar a partir del segle XIII. A partir del segle XVIII, amb la Revolució Industrial, les ciutats van començar a créixer de manera accelerada. A començaments del segle XXI la majoria de les persones del món viuen en ciutats. En els darrers anys s’han creat nuclis d’habitatges unifamiliars a tocar de les ciutats. És el que s’anomena poblament rururbà.
A Catalunya i a Espanya el poblament urbà acostuma a ser típic de les costes o de llocs propers a aquestes.

ACTIVITATS
2.6. Quina diferència hi ha entre els conceptes població i poblament?
2.7. Defineix el poblament rural.
2.8. Classifica les característiques següents segons si es refereixen al poblament rural dispers o al problament rural concentrat:
– Assentaments escampats pel territori
– Pocs punts d’accés a l’aigua
– Pocs propietaris de finques extenses
– Zones muntanyoses amb aigua abundant
– Finques petites
– Assentaments escassos i a distàncies importants

 

 

 

 

 

2.9. Defineix el poblament urbà.
2.10. Activitat 2.6 del llibre (pàgina 51).

3. La mobilitat de la població al món: els fluxos migratoris
Les persones es traslladen d’un lloc a un altre per viure-hi. Aquests moviments de la població que marxa d’un lloc (emigrants) o que hi arriba (immigrants) s’anomenen migracions o fluxos migratoris.
3.1. Tipus de migracions: Hi ha diversos tipus de migracions:
Les migracions són interiors quan es produeixen dins el marc territorial d’un mateix Estat. Per exemple,
entre Andalusia i Catalunya.Les migracions exteriors o externes són les produïdes entre llocs situats en diversos estats, per exemple, entre Espanya i França.
Les migracions definitives es produeixen quan les persones que es desplacen no tornen al seu lloc d’origen i s’instal·len al lloc on arriben. Les migracions estacionàries, en canvi, són les que provoquen un canvi temporal del lloc de treball o de residència.
Actualment, es produeixen les anomenades migracions pendulars. Són desplaçaments diaris d’un gran nombre de persones que es traslladen cada dia fora del municipi on resideixen per motius laborals o d’estudis.
3.2. Els fluxos migratoris exteriors actuals
Actualment, al món hi ha tres grans fluxos migratoris:
1. El que va dels països pobres cap als països rics. Els corrents principals d’aquest primer flux migratori
són els següents:
– Des de l’Amèrica Llatina i Àsia cap a l’Amèrica del Nord.
– Des de l’Àfrica i Àsia cap a l’Europa occidental i cap a països productors de petroli de l’Orient Mitjà.
– Des d’alguns països asiàtics cap a Austràlia.
2. El que es produeix dins dels mateixos països pobres. La població es desplaça cap a països que tenen una situació econòmica una mica millor.
3. El que es produeix entre els països rics. Es tracta, sobretot, d’emigrants qualificats professionalment que es mouen en el sector empresarial o intel·lectual.
3.3. La immigració actual a Europa
Des de 1950 Europa s’ha convertit en una zona d’immigrants. Aquesta situació encara continua avui.
Bona part dels immigrants han obtingut la nacionalitat del país on viuen. Això ha fet que Europa es vagi transformant en un continent multiètnic. Per aquest motiu, un dels temes de debat a Europa és la multiculturalitat.
En els darrers anys, Europa s’enfronta al problema de la immigració il·legal. És el cas dels nord-africans que travessen l’estret de Gibraltar en pasteres. Molts d’ells són detinguts i altres sovint naufraguen. Si aconsegueixen arribar als països europeus, es veuen obligats a treballar il·legalment. Com que no tenen documentació, se’ls anomena «sense papers». Solen treballar a canvi d’uns sous de misèria. N’hi ha que es veuen obligats a delinquir per poder sobreviure, i fins i tot algunes dones acaben prostituint-se.
3.4. Causes de les emigracions
La raó fonamental dels immigrants per desplaçar-se és econòmica. Els estudis, el fet de tenir família al país d’acolliment o el fet d’intentar escapar-se d’una persecució política són raons menys importants.

ACTIVITATS
2.11. Defineix què és una migració.
2.12. Compara aquests tipus de migracions:
– Migració interior i migració exterior.
– Migració definitiva i migració estacionària.
2.13. Digues de quin tipus són les migracions següents:
– Un jornaler andalús va a la verema al sud de França.
– Un català marxa a Madrid perquè ha trobat una feina millor.
– Un magrebí ve a Barcelona a treballar indefinidament.
2.14. Què són les migracions pendulars?
2.15. Quins són els tres grans fluxos migratoris que hi ha actualment al món?
2.16. Quina és la raó principal per emigrar?
2.17. Activitat 2.11 del llibre (pàgina 53).

4. L’estructura professional de la població
Per satisfer les nostres necessitats, les persones produïm béns amb el nostre treball. Però no totes les necessitats es resolen amb productes o béns materials. També ens calen serveis. El metge o la metgessa, el professor o la professora, el/la policia, etc. no produeixen béns, sinó serveis. Totes aquestes persones, però, duen a terme activitats econòmiques.

4.1. Les activitats econòmiques per sectors
Amb relació a l’activitat econòmica, la població es divideix en activa i inactiva. La població activa és constituïda per totes les persones de 16 anys i més que tenen ocupació o estan disponibles per tenir-la i que busquen feina.
La població inactiva comprèn les persones que només fan feines a la llar, els estudiants que no treballen,
les persones jubilades o incapacitades per treballar, etc.
La població activa s’estructura en tres sectors de producció:
– El sector primari, que inclou l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
– El sector secundari, que comprèn la mineria i la indústria.
– El sector terciari o sector de serveis.
La distribució de la població activa en aquests tres sectors és un indicador del desenvolupament d’un país.
Els països desenvolupats tenen menys del 10 % de la població activa dedicada a l’agricultura i més del 50 % treballa en el sector terciari. Els països subdesenvolupats, en canvi, tenen una proporció molt elevada de la població activa dins del sector primari i, en canvi, menys del 10 % dels seus habitants actius treballen en el sector secundari i una proporció variable (inferior al 50 %) es dedica als serveis.

ACTIVITATS
2.18. Posa exemples de necessitats humanes que es puguin resoldre amb béns i amb serveis.
2.19. Defineix què és la població activa i la població inactiva i posa’n exemples.
2.20. A què es dedica la població activa del sector primari?
2.21. Completa la taula següent sobre la distribució dels sectors econòmics als països desenvolupats i als països subdesenvolupats:

 

 

 

5. Distribució de la població i migracions
La població d’Espanya i de Catalunya no es distribueix d’una manera homogènia al territori.
5.1. Les raons d’una distribució desigual
La majoria de la població espanyola es localitza a la zona litoral i a la zona de Madrid i del seu cinturó industrial. A Catalunya, igual que a Espanya, la majoria de la població es localitza en el conjunt format per la ciutat de Barcelona i les comarques properes, a més de la costa.
5.2. Les migracions
Un dels factors que més ha influït en la distribució de la població espanyola ha estat l’èxode rural: els habitants de les zones rurals emigraven a les ciutats a la recerca d’un treball en la indústria.
L’èxode rural s’incrementà a la dècada de 1950, i especialment entre 1960 i 1975. Avui dia les causes que fan que una persona vagi a viure en un altre lloc continuen sent econòmiques (cerca d’un lloc de treball), però n’hi ha altres, com el retorn d’antics emigrants als seus llocs d’origen, l’adquisició d’un habitatge fora dels nuclis urbans, on els preus són més assequibles, o el trasllat de població jubilada a àrees de clima més suau.
Pel que fa a les migracions, els immigrants arribats a Espanya l’any 2006 van ser 840 844. La comunitat autònoma que rep més immigrants exteriors és Catalunya (186 570 l’any 2006). El nombre de residents estrangers actualment és ja el 10 % del total de la població espanyola.

ACTIVITATS
2.22. Activitat 2.24 del llibre (pàgina 59).
2.23. Activitat 2.25 del llibre (pàgina 59).
2.24. Activitat 2.26 del llibre (pàgina 61).
2.25. On es concentra bàsicament la població a Espanya i a Catalunya actualment?
2.26. Què vol dir que la taxa de creixement migratori a Catalunya va ser negativa durant els últims anys del segle XX?