Unitat 5. L’Europa feudal (I)

1. Els primers segles de l’Europa medieval
1.1. Divisió de l’Edat Mitjana
L’Edat Mitjana es divivideix en dos períodes: l’Alta Edat Mitjana, del segle V al segle XII, i la Baixa Edat Mitjana, del segle XIII al segle XV.
1.2. Europa en temps de Carlemany
L’any 768 Carlemany va ser coronat rei dels francs. El regne franc es convertí en l’Estat més gran de l’Europa Occidental durant l’Edat Mitjana. Carlemany va ser coronat emperador l’any 800. Això va significar una certa unificació política a l’Europa Occidental. L’Imperi franc va durar poc temps, ja que l’any 814 Carlemany va morir i els seus hereus van repartir-se el territori i es va posar fi a un breu període
d’unitat política de l’Europa Occidental.
1.3. Les invasions: els víkings
Al principi de l’Alta Edat Mitjana, Europa va patir invasions musulmanes i víkings. Els víkings o normands eren un poble del nord d’Europa. L’objectiu de les primeres expedicions dels víkings era saquejar els poblats i els monestirs i retornar amb el botí al seu país. Amb el temps van conquerir Anglaterra, Irlanda, Islàndia, Normandia, l’extrem sud d’Itàlia i Sicília. En aquests territoris van establir-hi regnes normands que, progressivament, van anar abandonant els lligams amb els països víkings del nord d’Europa. També van acabar adoptant la religió cristiana i l’idioma dels pobles conquerits.

ACTIVITATS
5.1. Quin període de temps abraça l’Edat Mitjana?
5.2. Per què Carlemany va ser un personatge important?
5.3. Qui van ser els víkings? Quins territoris van conquerir?

2. Una societat rural
La majoria de la població de l’Alta Edat Mitjana era rural, residia en pobles i cases aïllades i vivia de la terra i patia unes condicions de vida i de treball molt dures.
2.1. La població a l’Alta Edat Mitjana
A l’Alta Edat Mitjana, Europa era un continent poc poblat. La natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, la població no augmentava. Les causes de l’alta mortalitat eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era més alta entre les dones i els infants que no pas entre els homes.
2.2. Una economia agrària
L’economia es basava en l’agricultura i es practicava el policultiu. Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l’alimentació i es complementaven amb altres conreus:
arbres fruiters, hortalisses i lli. Al sud d’Europa es practicava la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). Cada família pagesa solia criar, a més, algun animal. Els pagesos també aprofitaven els boscos, ja que hi recol·lectaven fruits, n’obtenien llenya i hi caçaven animals. Els pagesos, doncs, eren autosuficients, de manera que no els calia anar a comprar al mercat, per això el comerç tenia poca importància. Era una agricultura de subsistència en què una mala collita significava la fam.
A l’Edat Mitjana es practicava guaret*, per la qual cosa només s’aprofitava la meitat de la superfície
agrària disponible.Al segle XI es van introduir millores tècniques:
– L’arada normanda o de rodes, que feia uns solcs més profunds.
– La collera, que permetia subjectar els cavalls a les arades i al carro i que va facilitar les feines agrícoles.
Aquestes millores van fer augmentar la producció agrària, que, al seu torn, va permetre un petit augment
de la població.

VOCABULARI
Guaret. Sistema de conreu que consistia a deixar reposar la terra durant un temps (generalment un any) per tal que recuperés la fertilitat.

ACTIVITATS
5.4. Descriu la població europea durant l’Alta Edat Mitjana.
5.5. Activitat 5.6 del llibre (pàgina 128).
5.6. Digues si les frases següents són certes o falses. Corregeix les falses:
– L’economia medieval es basava en el comerç.
– Els pagesos eren autosuficients.
– Al nord d’Europa es practicava la trilogia mediterrània.
– Els boscos estaven desaprofitats.
5.7. Quines millores es van introduir a l’agricultura a partir del segle XI?
5.8. Activitat 5.32 del llibre (pàgina 140).

3. El feudalisme: les relacions
El feudalisme és la forma com es va organitzar el poder i la societat durant l’Edat Mitjana. Va néixer a l’Alta Edat Mitjana i va continuar fins al començament de l’Edat Contemporània.
3.1. Les relacions entre els poderosos:senyors i vassalls
Els reis medievals van necessitar l’ajut dels poderosos per governar els seus territoris. Aquests poderosos eren nobles o eclesiàstics i quedaven units al monarca per mitjà d’un pacte. El noble o eclesiàstic retia homenatge al rei, li jurava fidelitat i es comprometia a aconsellar-lo i a donar-li ajut militar. A canvi, el rei feia donació al noble o eclesiàstic d’un latifundi, anomenat feu.
Així, el rei es convertia en senyor i el noble o eclesiàstic, en vassall del monarca. El vassall podia deixar el feu en herència als seus descendents.
Aquests nobles i eclesiàstics buscaven, al seu torn, l’ajut d’altres nobles o eclesiàstics menys poderosos
per tal de poder governar el seu feu. Com a compensació, els donaven part del seu feu a canvi del jurament de fidelitat. El pacte feudal tenia lloc en el decurs d’una cerimònia, anomenada acte d’homenatge. En aquesta cerimònia el vassall jurava fidelitat al senyor.

ACTIVITATS
5.9. Què és el feudalisme?
5.10. Què és un feu?
5.11. Activitat 5.13 del llibre (pàgina 130).
5.12. Activitat 5.15 del llibre (pàgina 131).
5.13. En què consistia el pacte entre el rei i el senyor?
5.14. Activitat 5.35 del llibre (pàgina 141).

4. El feudalisme: la societat
El feu o senyoria era governat pel senyor feudal. Ell fixava les lleis de la senyoria, jutjava els delictes
i establia els càstigs. El senyor feudal vivia del treball dels pagesos, que estaven obligats a pagar-li impostos. També disposava del seu propi exèrcit per defensar-se, atacar els enemics i controlar els habitants de la senyoria.
4.1. Les parts de la senyoria
El castell tenia la doble funció de fortalesa i de residència del senyor feudal. Si el senyor feudal era un eclesiàstic, el centre de la senyoria era un monestir.
La reserva senyorial eren les terres de millor qualitat de tota la senyoria. Els pagesos eren obligats a treballar-les gratuïtament.
El poble era on vivien els pagesos.
Les tinences eren les terres que el senyor cedia als pagesos en canvi d’un pagament anual anomenat cens.
El molí, la ferreria, la taverna i el forn eren propietat del senyor feudal i els pagesos havien de pagar
per utilitzar-los.
Els prats i els boscos eren propietat del senyor feudal, que cobrava per usar-los.
4.2. Les servituds feudals
Els pagesos estaven sotmesos a altres obligacions:
– Servei d’alberga, que consistia a allotjar el senyor i els seus soldats de manera gratuïta.
– Prestar serveis al castell, al molí i a la ferreria.
– Netejar els fossats del castell o reparar-ne els desperfectes.
– Fer pagaments al senyor determinats dies a l’any.
La càrrega més dura de totes requeia en els serfs, pagesos que quedaven adscrits a la terra i que, per tant, no la podien abandonar sense el permís del senyor. La servitud era hereditària.
4.3. La societat
La societat medieval es dividia en tres grups o estaments, que eren desiguals davant la llei. L’estament eclesiàstic i l’estament nobiliari eren privilegiats, ja que no pagaven impostos i no estaven sotmesos a la llei comuna. Eren una minoria de la població. Tenien el poder polític i vivien dels impostos i del treball de l’estament popular. La majoria de la població formava part de l’estament popular, integrat sobretot per pagesos. Pagava impostos, no tenia poder polític i estava sotmès a l’autoritat de nobles i eclesiàstics.

ACTIVITATS
5.15. Relaciona les dues columnes:
El castell El senyor feudal cobrava per usar-los.
La reserva senyorial Els pagesos pagaven per utilitzar-los.
Les tinences Eren les terres que el senyor cedia als pagesos.
Els prats i els boscos Els pagesos les treballaven gratuïtament.
El molí, la ferreria, la taverna Era la residència del senyor feudal.
5.16. Enumera quines obligacions tenien els pagesos amb relació al seu senyor.
5.17. Quins eren els tres estaments de la societat medieval? Quina era la diferència essencial que hi havia entre aquests?
5.18. Classifica les característiques següents segons l’estament de la societat medieval a què es refereixen: pagava impostos – tenien poder polític – vivien dels impostos i del treball de l’estament popular – no estaven sotmesos a la llei comuna – no pagaven impostos – estava sotmès a nobles i eclesiàstics

 

 

 

 

 

5. Una societat cristiana
Durant l’Alta Edat Mitjana la majoria dels europeus eren cristians. El cristianisme va arribar a influir en tots els aspectes de la vida dels europeus.
5.1. La visió cristiana del món
Segons el cristianisme a la fi del món hi haurà un judici final davant Déu. Els qui hagin obrat bé seran eternament feliços i aniran al cel. En canvi, els qui hagin obrat malament seran condemnats a l’infern.
Els cristians creien que es podrien salvar dels turments de l’infern si es comportaven bé i resaven i també gràcies a la mediació dels sants i les santes. Per això sovint els adreçaven pregàries amb aquesta i altres intencions.
Dins del cristianisme, qualsevol idea que posés en dubte alguna de les seves qüestions fonamentals era considerada una heretgia i era perseguida tant pels reis com pel papa. Per perseguir les heretgies, es va crear el tribunal de la Inquisició (1184).
La religió era present en tots els actes de la vida diària. Els moments bàsics de la vida dels homes i les dones eren regulats per cerimònies sagrades com el baptisme, el matrimoni i els funerals.
En aquesta època apareixen els pelegrinatges. Es tractava de seguir un camí fins a un santuari o una església per pregar a un sant o santa. Santiago de Compostel·la va ser un d’aquests centres de pelegrinatge.
5.2. L’Església
La religió cristiana estava organitzada. L’Església cristiana s’organitzava en bisbats. Al capdavant de cada bisbat hi havia un bisbe, que depenia del papa i que dirigia els rectors de les diferents parròquies del bisbat. També es van construir per tot Europa monestirs i convents. Els eclesiàstics que hi vivien eren membres d’ordes religiosos, és a dir, persones que dedicaven la seva vida a Déu i vivien juntes d’acord amb un conjunt de normes anomenat regla.