Unitat 9. LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIII-XV)
1. Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
A la Baixa Edat Mitjana les ciutats van ser grans centres econòmics, polítics i culturals. Destaquen París, Florència, Bruges o Barcelona.
1.1. El gran comerç
Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç. Dins de les ciutats s’intercanviaven mercaderies procedents de terres llunyanes. Per pagar els productes s’utilitzaven monedes d’or i plata i instruments com el pagaré i la lletra de canvi. Mitjançant aquests documents, una persona es comprometia a pagar a una altra una quantitat en un termini fixat.
També es van crear les comandes comercials, societats que venien en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. El desenvolupament del gran comerç va fer possible el naixement del capitalisme comercial.
1.2. Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània
Barcelona va ser una de les grans potències comercials de la Mediterrània als segles XIII i XIV. La seva força comercial va obligar a construir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona part dels edificis del Barri Gòtic de la ciutat. Per defensar els interessos dels mercaders catalans, es va crear el consolat de mar. A més, es van recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava. A finals del segle XV l’imperi comercial català va decaure i Barcelona va esdevenir una ciutat amb poca activitat comercial.

ACTIVITATS
9.1. Enumera les característiques del comerç a la Baixa Edat Mitjana.
9.2. Quins canvis es van produir a Barcelona a causa de la seva força comercial?
9.3. Quina finalitat tenien els consolats de mar? I el Llibre del consolat de mar?
9.4. Analitza la font 4 i respon: Quins eren els principals ports de la Mediterrània oriental? Quins productes s’exportaven i s’importaven?

2. Societat i govern de les ciutats catalanes
A les ciutats catalanes medievals es van crear les primeres formes de govern municipal.
2.1. La societat a les ciutats catalanes
La majoria d’habitants de la ciutat pertanyien al tercer estament. La societat es dividia en tres grups anomenats mans:
– Mà major: representava el 4 % de la població. Eren grans comerciants, financers, propietaris.
– Mà mitjana: representava el 20 % de la població. Eren els artesans o menestrals amb prestigi.
– Mà menor: representava el 60 % de la població. Eren bàsicament els artesans.
Els artesans treballaven en tallers, que habitualment formaven part de la casa del mestre* artesà. El mestre dirigia el treball dels oficials*, que cobraven un sou per la seva feina, i dels aprenents.
Els mestres d’un mateix ofici s’associaven en gremis, que eren els encarregats de regular la producció i el treball. Per sota de la mà menor hi havia persones que feien feines poc especialitzades, com els descarregadors dels vaixells, els mossos i els criats. Per sota d’aquests hi havia els esclaus, els pobres, les prostitutes i els delinqüents.
2.2. El govern de les ciutats catalanes
El govern d’una ciutat catalana es basava en dues institucions que es renovaven cada any.
El màxim poder el tenia un comitè format per cinc persones, que a Barcelona s’anomenaven consellers;
a Lleida o Cervera, paers; a Girona o Vilafranca del Penedès, jurats, i a Tarragona o Tortosa, cònsols.
Per sota d’aquest comitè hi havia una assemblea que a Barcelona rebia el nom de Consell de Cent. Tenia la tasca d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Els cinc consellers i els membres del Consell de Cent representaven les tres mans de la ciutat. La representativitat no era democràtica i beneficiava sempre la mà major, que gairebé tenia tot el poder. Les dones, els jueus, els mossos i els criats no tenien cap representació política.

VOCABULARI
Mestre. Categoria a què arribava un artesà després de ser oficial durant uns anys i d’haver superat un examen.
Oficial. Categoria a què arribava un artesà després d’acabar el seu aprenentatge. Treballava a sou d’un mestre.

ACTIVITATS
9.5. Completa la taula següent sobre la societat de les ciutats catalanes.

 

 

9.6. En quines tres categories es dividien els artesans?
9.7. Què eren els gremis? Quins aspectes de la producció i el treball regulaven?
9.8. Quins grups socials hi havia per sota dels artesans?
9.9. Quines eren les dues institucions que governaven les ciutats catalanes?
9.10. Es pot dir que era democràtic, el govern de les ciutats? Per què?

3. Europa en crisi
Durant els segles XIV i XV, Europa va viure una llarga etapa de depressió en la qual es van produir tot un seguit de crisis generals, entre les quals destaca la social, la política, l’econòmica i la demogràfica. Els historiadors anomenen crisi baixmedieval aquest període de depressió i dificultats. La crisi baixmedieval va ser molt profunda a Catalunya.
3.1. Un exemple de crisi social: la Jacquerie
Les males collites, la pressió dels senyors feudals sobre els pagesos i la puja d’impostos van afavorir l’esclat de nombroses revoltes pageses arreu d’Europa. Una de les revoltes pageses més importants va tenir lloc al nord de París l’any 1358; es coneix amb el nom de Jacquerie. Fou una revolta violenta contra els nobles, provocada per l’oposició dels pagesos al pagament d’impostos feudals.
3.2. Una crisi política: la guerra dels Cent Anys
La guerra dels Cent Anys enfrontà Anglaterra i França entre 1337 i 1453. La guerra va començar arran de la successió del rei Carles IV de França. El rei d’Anglaterra va reclamar el tron francès, i com que les institucions franceses no el van reconèixer, va decidir envair França. Finalment, la victòria fou per als francesos.
3.3. El final d’una època. La caiguda de l’Imperi bizantí
Durant la Baixa Edat Mitjana va sorgir una nova potència a l’Europa oriental: l’Imperi otomà o turc. La seva expansió va provocar la caiguda de l’Imperi bizantí l’any 1453. La seva caiguda en mans dels musulmans va esdevenir un clar símbol de la crisi general que patia Europa al final de l’Edat Mitjana.

ACTIVITATS
9.11. Activitat 9.9 del llibre (pàgina 230).
9.12. Per què es caracteritzen els segles XIV i XV a Europa?
9.13. Què va provocar la caiguda de l’Imperi bizantí?

4. La crisi demogràfica
La crisi demogràfica baixmedieval va tenir tres causes: la fam, les guerres i les epidèmies de pesta.
4.1. La fam Des de començaments del segle XIV van ser freqüents les crisis de subsistència. Quan hi havia una mala collita, el preu dels cereals pujava i la majoria de la gent no podia comprar-los. Les persones, mal alimentades, resistien pitjor les malalties i morien.
4.2. La pesta L’any 1347 va arribar a Europa una epidèmia de pesta d’Àsia. La pesta era una malaltia infecciosa i contagiosa que es transmetia als humans a través de rates, puces i polls. Fou anomenada «mort negra» o pesta negra a causa de l’aparició de taques fosques a la pell.
A l’Edat Mitjana no es coneixien les causes de la pesta i l’atribuïen a un càstig diví, a conspiracions dels jueus per fer mal als cristians o, fins i tot, als astres. No hi havia remeis per curar la pesta. La mesura més eficaç era aïllar les ciutats afectades i impedir la propagació de la malaltia a altres llocs. La pesta del 1347-1348 va provocar la mort d’un terç de la població europea. Les ciutats van resultar molt afectades.

ACTIVITATS
9.14. Quines van ser les tres causes de la crisi demogràfica de la Baixa Edat Mitjana?
9.15. Què és una crisi de subsistència?
9.16. Quan va arribar a Europa la pesta negra? Com es transmetia? Quines van ser les seves conseqüències a Europa?
9.17. Activitat 9.36 del llibre (pàgina 244).

5. La crisi baixmedieval a Catalunya
Catalunya va patir molt durament la crisi baixmedieval. Enmig de fams i pestes, el Principat va veure l’extinció del Casal de Barcelona i patí una guerra civil i dues guerres pageses.
5.1. Fam i pesta a Catalunya
L’any 1333 va ser anomenat «lo mal any primer». Aquest any es va iniciar un seguit de crisis de subsistencia i epidèmies de pesta, i Catalunya va perdre la meitat de la seva població en un segle.
5.2. La crisi dinàstica
L’any 1410 va morir sense successor el rei Martí I l’Humà. L’elecció del nou rei es va fer l’any 1412 en el compromís de Casp, on es van reunir nou delegats: tres d’aragonesos, tres de catalans i tres de valencians. Els dos aspirants al tron d’Aragó eren Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara. Ferran d’Antequera va obtenir sis dels nou vots i es va convertir en el nou rei.
5.3. La guerra civil catalana
L’any 1462 va començar a Catalunya una guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Les causes van ser aquestes:
– La defensa del pactisme que feia la Generalitat davant el poder del rei.
– La lluita entre els ciutadans més rics de Barcelona i els artesans per controlar el poder municipal.
– El conflicte entre els pagesos de remença i els seus senyors.
La guerra va finalitzar l’any 1472 amb un acord: Joan II es va comprometre a mantenir el pactisme i els seus enemics el van reconèixer com a rei.
5.4. El conflicte remença
A causa de la crisi, els senyors van augmentar els impostor i altres obligacions dels pagesos de remença. Aquests van reaccionar i van exigir la supressió dels mals usos*. L’any 1462 va esclatar la primera guerra dels Remences, que van lluitar al costat del rei en la guerra civil catalana.
La fi de la guerra no va solucionar els problemes dels pagesos. Per això el 1483 va començar una segona guerra dels Remences. Els pagesos demanaven l’eliminació dels mals usos, l’obtenció de la propietat de la terra que treballaven i la desaparició del feudalisme.
Finalment, el rei Ferran II signà la sentència arbitral de Guadalupe (1486), que suprimia els mals usos i la servitud, però mantenia la propietat dels nobles sobre les terres: els pagesos continuaven sotmesos al feudalisme.

VOCABULARI
Mals usos. Conjunt de sis obligacions a què estaven sotmesos els pagesos de remença.

ACTIVITATS
9.18. Com va afectar la pesta Catalunya?
9.19. Activitat 9.22 del llibre (pàgina 235).
9.20. Què va ser el compromís de Casp?
9.21. Què es va aconseguir amb la sentència arbitral de Guadalupe?
9.22. Activitat 9.38 del llibre (pàgina 244).

6. L’art gòtic
L’art gòtic va ser l’estil artístic que reemplaçà el romànic. L’estil gòtic va desenvolupar-se entre els segles XIII i XV. Els principals edificis gòtics van construir-se a les ciutats de l’Europa occidental. Les esglésies, les catedrals, els palaus, les llotges, les drassanes i els ajuntaments van ser les construccions més característiques de l’estil gòtic.
La planta més freqüent de les catedrals i les esglésies gòtiques és la basilical, tota rectangular menys al costat de l’absis, i sense transsepte o amb un transsepte molt curt. El pes de la coberta era aguantat pels contraforts, pels arcbotants i, a l’interior de l’edifici, pels pilars.
Entre les catedrals destaca la de Santa Maria del Mar, construïda al segle XIV a Barcelona.
Les escultures gòtiques són menys rígides que les romàniques i donen sensació de més moviment i naturalitat. Les figures són més expressives que les romàniques i hi ha comunicació entre els personatges.

ACTIVITATS
9.23. Entre quins segles es va desenvolupar l’art gòtic?
9.24. Activitat 9.25 del llibre (pàgina 236).