PRÀCTICA nº 7: El sentit del tacte
Material |
|
|
|
Procediment |
|
| |
Observacions |
|
Abans de començar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volíem que sortís bé. No es podien dir mentides. Hem fet l'experiència de dos en dos, primer una persona s'embena els ulls i l'altre clava les agulles. Al cap de cinc minuts el mestre fa canviar de lloc els dos membres. Després de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la mà és molt fàcil descobrir si ens claven un, dos o tres agulles. Sempre s'endevina. També hem descobert que quan ens claven agulles a l'esquena és molt difícil endevinar-ho. Gairebé sempre creiem que ens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe n'han endevinat algunes vegades, les altres vint-i-tres persones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a l'esquena, en aquests casos creien que només els punxaven amb una sola agulla. El sentit del tacte està format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors de pressió, sensors de la textura i la pressió, sensors de les vibracions i la pressió, terminacions nervioses del dolor... Aquests receptors estan distribuïts pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim més sensors de calor i fred a l'esquena que a la panxa o al pit (per això no entrem a la dutxa d'esquena). Amb aquesta experiència queda demostrat que tenim més receptors de pressió a les puntes dels dits que a l'esquena. |
El sentit del tacte |
|
Preparem els suros amb una, dues i tres agulles |
Comencem clavant les agulles a la mà. Ho endevinem: una agulla |
Ho endevinem: tres agulles |
Ho endevinem: dues agulles |
Després clavem les agulles a l'esquena |
No ho endevinem: sembla una sola agulla però en són dues |
No ho endevinem: sembla una sola agulla però en són tres |
Ara ho endevinem, però sempre sembla una agulla |