|
Un món sense felicitat. (1r premi català)Era un dia que havia començat esplèndid, però mentre anava a l'escola va aparèixer un colom blanc que baixava des de el cel a un establiment de nens petits per a jugar. La meva mirada va fer com un zoom d'una càmera fotogràfica i de sobte vaig aparèixer en un altre espai i temps, era un altre "món". No sabia què podia significar aquell colom que va fer un canvi important en la meva vida, però vaig endinsar-me al meu "món". Em van sobtar mòltes coses: tothom es saludava, amb un somriure a la cara on es veia reflectida una gran felicitat i PAU; tothom tenia bon aspecte, ningú fumava, ni deia paraules malsonants; i una cosa sense importància, però, no hi havia ni una sola deixalla per terra. Semblava com un món sense llàgrimes, sense dolor, no tenia ni amargura, ni venjança, ni capa sentiment dolorós que pogués afectar a les persones. Tot seguit, després d'haver observat això entre d'altres coses, vaig decidir començar a conviure amb la gent. Vaig conèixer a una noia, aparentment feliç, com tothom d'aquest món estrany; però, em vaig apartar d'ella perquè quan estàvem sols, començava a veure i a fumar. Després de moltes relacions, van acabar també malament per diversos motius. Ja estava desesperat i com que sempre havia dormit a casa dels meus amics, no m'havia preocupat dels diners. De sobte va tornar a parèixer el colom amb les seves plomes blanques com la neu i em va entregar un sobre amb uns quants mil·lions d'euros. Després d'això, vaig llogar un pis, i com que ja era de nit, vaig començar a llegir un llibre que portava a l'escola. El llibre es deia: "Un mundo feliz", d'Aldous Huxley, i justament parlava de la felicitat sense ser feliç, és a dir, tenir felicitat amb els altres, solament de cara els altres i no tenir-la amb tu mateix, , amb això no es podia arribar a ser feliç. De sobte vaig aparèixer al pati de l'escola. D'això vaig treure una conclusió: es començava la pau fent-la primer amb tu, i després, anar-ho transmetent, pau i felicitat, als altres. Enric Piñol 1r ESO BPensando en ti... (1r premio castellano)A veces siento que ya no soy una niña, siento que voy cambiando, y me da miedo enfrentarme a la vida, me da miedo no sentirme esa niña... Parece que soy la única que se atormenta por eso, y es que veo, a la gente tan tranquila, tan feliz... En cambio yo me voy quedando atrás, os veo e ejos, y me da miedo volver a acercarme, porque pienso que soy un estorbo, pienso que ya os habéis olvidado de mí... Yo no quiero ganar, yo no pienso perder; tan solo no quiero sentirme sola. Y quiero saber si hay alguien que piensa igual que yo, si alguien cree en el amor. Ese amor que nos enreda el pensamiento y nos hace dudar, pero es lo que siento, siento que te quiero, siento que te pierdo cada día más. Ariadna Jiménez 1r ESO ADonem una oportunitat a la pau. (2n premi català)Donem una oportunitat a la pau, Daniel Barrueco 1r ESO A¿Me entienden? (2n premio castellano)A mí no me entienden cuando Judit Moraga 1r ESO BSentiments adversos (3r premi català)A vegades sento tristesa, A vegades sento melangia, A vegades sento alegria, A vegades sento amor, A vegades sento sentiments, Fidel Socias 1r ESO BTe quiero. (3r premio castellano)A veces siento Nunca pensé Cada noche pienso en ti, Intenté buscar que es en realidad amar Ahora sólo me quedan ¡TE QUIERO! Lidia Bayell 1r ESO A |
Jocs Florals 20061r ESO Enric Piñol 1r B ESOAriadna Jiménez 1r A ESODonem una oportunitat a la pau. Daniel Barrueco 1r A ESOJudit Moraga 1r B ESOFidel Socías 1r B ESOLidia Bayell 1r A ESO2n ESO Carla Escursell 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOCarla Escursell 2n A ESOBerta Riba 2n B ESOEric Rodríguez 2n B ESO3r ESO Víctor Díaz 3r A ESOAnna Tatché 3r B ESOJavier Osuna 3r B ESONeus mestres 3r B ESOCarlos Moreno 3r B ESONúria Soldevila 3r B ESO4t ESO Marc Piquer 4t B ESOJulián Pareja 4t B ESOCristina Pérez 4t B ESORubén Soria 4t BMireia Bayell 4t A ESOCristina Reseco 4t B
|
I no hi ets. (1r premi català)Sento, que el món es capgira i tot cau, fent caure els somnis
i sacsejant els meus pensaments. Carla Escursell 2n ESO AQuerida alma. (1r premio castellano)Querida alma: Trato de que las palabras huyan con justicia trato que esta
tinta sea un río que te lleve de vuelta a ese paraíso que
tanto anhelas conocer. Pero esas palabras no salen, las tengo atrapadas
en algún rincón del que no pueden liberarse. Omaira Consuegra 2n ESO ALluita i sigues tu mateix (2n premi català)Algú em va dir una vegada que jo era capaç d'aconseguir tot allò que em proposès si posava de la meva part i m'esforçava. Perquè deia jo era especial, i que tenia una certa habilitat per somriure a la gent. Que tenia magia als ulls... Però jo no ho veig així... Per molt que parlo amb tu, tu segueixes trist i enfonsat. Et vull ajudar perquè no soporto veure la teva cara mullada de llàgrimes. Llàgrimes que regalimen per la teva pell, penetrant a les teves ferides, que se't claven com espses per tot el cos. No ploris, somriu; ja vindràn temps millors. Passar una mala època ens pot ajudar a valorar més un temps de felicitat. Aprèn dels teus errors i no caiguis mai a la mateixa pedra. Reflexiona abans de fer res per no fer mal a ningú. Abraça els qui estimes i seràs estimat. I ara tu em dius: -Ella no m'estima. Estàs patint massa, però pensa que has de ser tu mateix, no canvïis per agradar a ningú, has d'agradar pel que ets. Això et farà ùnic, i seràs més feliç si t'estimen per ser tu, que no per ser un reflexe de la mentida. Viu al màxim cada instant, cada segon, cada moment i al final sentiràs haver viscut de veritat. Actua segons els teus criteris i no et deixis manipular, però ecolta l'opinió dels altres, perque si estàs equivocat... rectificar és de savis. Si algún cop et sents trist, parla amb mi, saps que t'escoltaré, saps que jo seré aquí amb tu fins al final. Plora si així et sents millor, però deprés lluita pel que vols. Saps què et dic jo ara? Ets capaç d'aconseguir el què et proposis si poses de la teva part, si lluites, perquè pel fet de ser tu mateix, ja ets especial, i no tan sols tens màgia als ulls, sino que si vols, faràs màgia amb les teves paraules. Saps que confio en tu. Confia-hi tu també. Omaira Consuegra 2n ESO AQuerida amiga (2º premio castellano)Querida amiga: Sé que ahora no me oyes, y posiblemente nunca lo hagas, pero te escribo para que sepas, que todos estamos aquí. Y que muchos te entendemos. Un maldito día te empezaste a odiar a ti misma, a tu cuerpo y a los alimentos que te proporcionaban la vida y la energía. Fue ese día cuando irmaste tu sentencia, por verte fea, o diferente a esas chicas "Barbie operadas" que veías constantemente en la televisión. ¿Por qué lo hiciste? Mírate ahora, tu cuerpo no tiene forma, y tu alma está encerrada en un hospital, debatiéndose entre la vida y la muerte. Pues bien, quiero que me escuches, porque no estàs sola en el mundo, y siempre habrà gente que te quiere. A veces te sentiràs mejor, otras peor, pero no te compensa hacer todo lo que has hecho y acabar donde estás Quiero que reflexiones, pues mis palabras, no son profundas, ni técnicas; pero quiero que tengan un mensaje, quiero que te ayuden a salir de ese pozo, porque sé que no estás bien, y también sé que "tú controlabas" y acabaste descontrolada y extremadamente delgada, así, que mírate en el espejo, y fíjate en tus ojos cansados, que anhelan vida. Diles que se la vas a dar. Que no importan las apariencias, sinó tú, tu gente y tus ansias de vivir, porque seguro que ahora te sientes peor que antes, y nadie te culpa, pero debes ser fuerte y salir adelante. Hazlo por todas las adolescentes como tú y como yo, para que no cometamos tu error, y para que vuelvas a sonreír como lo hiciste hace años. Sin importarte ningún aspecto físico, sino, simplemente el gozo de estar junto a tus amigos. PD. Todos te queremos. Un beso, y hasta otra. Carla Escursell 2n ESO AEl viatge entre els somnis (3r premi català)Sola em sento en un món tancat, Avui, que l'aire està calmós i Sento el silenci i l'escalfor d'algo Ara, quan em llevo, Berta Riba 2n ESO BDulces sueños (3r premio castellano)Prados verdes, rojas amapolas; pero... -¡¿Dónde estoy?! -¡Pum! -Estaba soñando. Ojalá la vida fuese igual- Susurré yo. -No me he presentado, soy una niña de Irán y me acabo de despertar de una dulce irrealidad. El sonido de una bomba y los tiroteos me despertaron por error. -Estamos en guerra- pensé yo, sin quererlo pensar.- Llevamos un año en guerra, soy huérfana y no sobreviviré. Necesito comer, pero no puedo salir, no puedo llamar. La única solución es salir, si no quiero morir de hambre. -Lo voy a intentar. Salgo afuera, y lo primero que hago es morir. En cuanto a mí edad no os gustaría saberla. Eric Rodríguez 2n ESO B |
Jocs Florals 20061r ESO Enric Piñol 1r B ESOAriadna Jiménez 1r A ESODonem una oportunitat a la pau. Daniel Barrueco 1r A ESOJudit Moraga 1r B ESOFidel Socías 1r B ESOLidia Bayell 1r A ESO2n ESO Carla Escursell 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOCarla Escursell 2n A ESOBerta Riba 2n B ESOEric Rodríguez 2n B ESO3r ESO Víctor Díaz 3r A ESOAnna Tatché 3r B ESOJavier Osuna 3r B ESONeus mestres 3r B ESOCarlos Moreno 3r B ESONúria Soldevila 3r B ESO4t ESO Marc Piquer 4t B ESOJulián Pareja 4t B ESOCristina Pérez 4t B ESORubén Soria 4t BMireia Bayell 4t A ESOCristina Reseco 4t B
|