A PrincipalSant Gabriel Ripollet

Escriptors>Escocriptors>Jocs Florals'06 3r ESO

 

 

Escriptors.Escocriptors.Jocs Florals'06 3r ESO

Dona't una oportunitat. (1r premi català)

Donem una oportunitat a la pau,
donem una oportunitat al diàleg,
donem una oportunitat a l'amor,
donem-nos una oportunitat.

Donant una oportunitat a la pau,
donant una oportunitat a l'amor,
donant una oportunitat al diàleg,
et donaràs una oportunitat a tu.

Parlem de pau, d'amistat, de diàleg,
quan nosaltres no fem res per evitar-la.
Al matí, reflexió, pensem...
sortim al pati i ens barajem!... no ho entenc.

No podem parlar de la pau arreu del món,
si aprop nostre no hi ha pau.
No podem parlar de diàleg entre països,
si aprop nostre no hi ha diàleg.
No podem parlar del món,
si no parlem de nosaltres.

Fem primer la pau a l'aula,
i després parlem del món.
Ja parlarem!

Víctor Díaz 3r ESO A

El niño. (1r premio castellano)

Esta es la historia de un niño
que desconocía la palabra paz,
creia que ésta sólo era un sueño;
pero ni de soñarla era capaz.

Era un niño que quería volar,
pero sus alas no despegaron,
nadie le dejó volverlo a intentar,
al niño, volar no le enseñaron.

El niño fue creciendo entre violencia,
que fue tiñendo de negro su corazón,
entonces, sin tener uso de conciencia
se fue olvidando de su misión.

Este niño era la paz y el futuro,
y ha quedado en el olvido.
Su final ha sido trágico y duro
porque una oportunidad nunca ha tenido.

Anna Tatché 3r ESO B

El cel de la Pau. (2n premi català)

No volem més sang innocent per culpa de la guerra.
No volem un cel fosc per culpa de la violència.
No volem més guerres que es facin en nom de la Pau.

La Pau que volem, es una Pau justa.
No hi ha Pau si no hi ha amor
No hi ha amor si no hi ha amistat
No hi ha amistat si no ens respectem.

La pau és como una estrella fugaç enmig de tot el cel negre, encara que l'estrella no setà sola, moltes altres intenten acompanyar-la per allunyar la foscor.
La Pau necessita ajuda no pot aguantar més violència, em d'ajudar i construir una nova pau mundial, on tot el cel sigui clar i no hi hagi foscor ni sang.

El colom plora, el nen l'escolta. El colom està ferit de bala el nen el cura. El colom plora, el nen li pregunta. Plora perquè encara la gent confia en la Pau.

Javier Osuna 3r ESO B

Todo lo que siento. (2n premio castellano)

A veces siento que me ahogo.
A veces siento que me hundo.
A veces pienso que hay palabras
que no puedo asimilar.

A veces siento que hay gente
que no sabe amar
y a amar no se aprende
amando se nace.

A veces siento que me aman
A veces siento que me odian
y por sentir siento
el amor ofuscado.

Que debajo de los corazones
cree que se esconde.
No es tanto lo que siento.
Ni tan poco lo que pienso

A veces siento tantas cosas,
tantos sentimientos juntos,
tantos pozos inagotables,
tantos muros inescalables.

A veces siento que me invaden
que mi corazón no puede hablar.
Es tan pequeño nuestro ser
y tan grande nuestro hacer.

Neus Mestres 3r ESO B

Estimar la pau. (3r premi català)

Gaudim del que sentim
gaudim del de podem
pero en aquest cas no podem
gaudir del que volem.

Nosaltres volem la pau,
però no la aconseguim
i aixó que nosaltres
sempre la protegim.

Donem-li una oportunitat
aquest somni que és la pau
donem-li una oportunitat
com el símbol de la nostra amistat.

Lluitem tots per aconseguir
el somni fet realitat,
lluitem tots per aconseguir
la nostra llibertat.

Tots junts podem fer l'amor
i mai fer l'odi,
la pau per a nosaltres
es como un codi.

Amb aquest final
dono la meva esperança
espero que ho compliu
he posat tota la meva confiança.

Carlos Moreno 3r ESO B

A veces siento tristeza. (3r premio castellano)

A veces siento que la vida me da la espalda,
a veces siento que estoy sola.
Siento tantas cosas que no sé como explicar
y que muchas veces no quiero aceptar.
A veces siento tristeza, a veces siento alegría,
pero cuando más siento es cuando se acaba el día.
A veces siento dolor cuando, a la vez, siento amor.
Se me desgarra el corazón cuando pienso en ese amor.
Ese amor que hace tiempo se acabó y que un vacío dejó.
Fue el dolor quien me dio los consejos para amar,
al mirar al corazón y no mirar atrás.
A veces siento que me muero
al no tener a quien yo quiero.
Fue un amor que ya pasó, fue un amor que me olvidó.
Fue un amor que ya pasó, fue un amor que me olvidó.
Fue un amor que ya no llevo dentro de mi corazón.
Siento que te quiero, siento que te amo
y quiero sentir siempre que te tengo aquí a mi lado.

Núria Soldevila 3r ESO B

Jocs Florals 2006

1r ESO

Un món feliç sense felicitat.

Enric Piñol 1r B ESO

Pensando en ti.

Ariadna Jiménez 1r A ESO

Donem una oportunitat a la pau.

Daniel Barrueco 1r A ESO

¿Me entienden?

Judit Moraga 1r B ESO

Sentiments adversos.

Fidel Socías 1r B ESO

Te quiero.

Lidia Bayell 1r A ESO

2n ESO

I no hi ets.

Carla Escursell 2n A ESO

Querida Alma.

Omaira Consuegra 2n A ESO

Lluita i sigues tu mateix.

Omaira Consuegra 2n A ESO

Querida amiga.

Carla Escursell 2n A ESO

El viatge entre els somnis.

Berta Riba 2n B ESO

Dulces sueños.

Eric Rodríguez 2n B ESO

3r ESO

Dona't una oportunitat.

Víctor Díaz 3r A ESO

El niño.

Anna Tatché 3r B ESO

El cel de la pau.

Javier Osuna 3r B ESO

Todo lo que siento.

Neus mestres 3r B ESO

Estimar la pau.

Carlos Moreno 3r B ESO

A veces siento tristeza.

Núria Soldevila 3r B ESO

4t ESO

La por.

Marc Piquer 4t B ESO

La paloma de la espiga.

Julián Pareja 4t B ESO

Diari d'una nit.

Cristina Pérez 4t B ESO

Sin título.

Rubén Soria 4t B

A vegades sento...

Mireia Bayell 4t A ESO

Sin ti.

Cristina Reseco 4t B

 

   

Escriptors>Escocriptors>Jocs Florals'06 4t ESO

Escriptors.Escocriptors.Jocs Florals'06 4t ESO

La por. (1r premi català)

Tenía por de no caure
bé als altres,
fins que vaig entendre que
eren ells els que em queiem bé a mí.

Tenia por de la foscor,
fins que vaig comprendre que sense ella,
desprès o hi hauria llum.

Tenia por que es mofessin de mí,
fins que vaig aprendre a riure'm
de mi mateix.

tenia por de la mort,
fins que vaig entendre que no era el final,
sino el principi.

Tenia por de no trobar l'amor
fins que aquest em va trobar a mi.

Tenia por del futur,
i així, vaig aprendre a gaudir del present.

Tenia por a ser oblidat,
fins que em vaig adonar,
que restaria aquí fins a l'eternitat.

Fins que un dia vaig arribar a una conclusió
que la por, forma part de la vida
que sense ella,
no seria avui el que sóc.

Marc Piquer 4t ESO B

La paloma de la espiga. (1r premio castellano)

Sentado en una roca,
entre la tierra y el mar,
alzando la vista al cielo,
una paloma vi volar.
Era de blancas plumas,
su pico parecía aguantar,
una espiga dorada,
del más puro metal.
De repente descendió
como queriendo aterrizar,
en esa prolongación del cielo,
a quien nosotros llamamos mar.
Con sus patas rasgó el agua,
salpicándose de sal,
su tan puro plumaje,
su elegante caminar, volar,
volar, voló más alto,
más bien ascendió,
desde el mar hasta la cumbre,
de un cielo multicolor.
El sol ya se acostaba,
donde mar y cielo se juntaban,
cuando la paloma fue atacada,
por un iluso cazador.
Su tiro la alcanzó de lleno,
y desplomada cayó,
hundida entre las aguas,
donde una vez aterrizó.
Pero la vida decidió,
darle otra oportunidad,
y agitando sus finas alas,
de nuevo la vi volar,
y cambiando su destino,
a tierra firme la vi adentrar,
decidida para siempre,
a no volver nunca al mar.

Julian Pareja 4t ESO B

Diari d'una nit. (2n premi català)

És vespre d'un dia gris, plou. El sol només ha sortit al matí per llançar uns quants rajos que han arribat amb una intensitat gairebé inexistent i s'ha amagat ràpidament, emportant-se tot allò pel que l'humà porta lluitant des de el seu naixement i està disposat a sacrificar i fins i tot morir per la felicitat. Amb una sola mirda, amb uns quants minuts, tothom ja sabia que no seria un bon dia.

M'estiro sobre el llit, mirant fixament el sostre blanc. I mentre s'em dibuixa un somriure mig adormilat quan penso la de coses que podria explicar aquell munt de totxos si pogués parlar; torno a tenir aquella sensació de buidor a l'estòmac. Preocupació, culpabilitat, anyorança, frustració i, simplement, tristesa. Són els sentiments que es reuneixen a aquell punt sota les costelles que et fa la vida difícil de portar.

Dono voltes al llit, incapaç d'adormir-me i tinc ganes de riure i plorar desconsoladament, de cridar d'alegria i encongir-me fins a deixar d'existir. Tinc tanta por... por de sentir-me insegura, sense poder fer les coses per mi mateixa, por de no trobar el que es diu el teu lloc i vagabundejar errant pels camins de la malenconia...

Han passat quatre hores des que vaig decidir que m'adormiria; però continuo aquí, amb l'ai al cor i el neguit de viure... silenci. Molt silenci, massa silenci. Odio aquesta sensació. Vull anar-me lluny, començar de zero... però no tinc força. Moltes coses m'enllacen.

Agafo unes tisores... trenco els cables invisibles que em retenen... noto que la bosa de l'estòmac fuig... volo.

Un somni, clar, per fi la son s'ha dignat a trucar a la meva porta, però deixo que m'abraci... que em porti i ric.

I així, mentre el so de la rialla s'espandeix i es fa llunya, la felicitat omple la meva vida només amb tancar els ulls.

Cristina Pérez 4t ESO B

Sin título. (2º premio castellano)

Oculto en la oscuridad que ostenta la noche espero sentado, sobre el barro, el momento de alzar la mirada, tornándose los párpados hacia arriba con suma ligereza, tratando de hayar el motivo por el cual la inovilidad se cierne sobre mí.

Puedo sentir tu mejilla a mi costado, oír tu aliento susurrándole a mi alma tus tentaciones, inocua e inocente ante tu presencia, volviéndose oscura al ver tus pasos alejarse, ya tenues por la distancia, pues mis pestañas cesan de apresar mis ojos en la niebla, despertando ante un nuevo día, donde la luz volverá a dilatar mis pupilas y el lamento acojerá a mi ser, aturdido por el reclamo de tu presencia.

Urge el llanto frente a mi lujuria, más lágrimas, débiles y austeras, caen sobre mi pecho, enmudecidas por el dolor que aguarda en su interior, intentando ocultar las penas, que ya descansan junto a la soledad, fiel compañera que me lleva de la mano en cada uno de mis pasos, en cada uno de mis pensamientos, dueña de mi mundo, donde tu ausencia muestra una clara evidencia frente a mi mirada, ya distante de la razón.

Ahora tu susurro se entrecorta, me golpea el viento fuertemente en el rostro, aturdiendo el sueño en el que me encuentro sumido, volviendo en sí mi cordura, floreciendo mis ansias por aparcar la vida para siempre, mas eso no ocurrirá y de nuevo el barro empañará mi mente al manchar mis mejillas, haciendome recordar que seguiré lejos de tí, hasta el día en que mi cuerpo descanse sobre un lecho de arena, volando así mi alma.

Rubén Soria 4t ESO B

A vegades sento.... (3r premi català)

A vegades sento incomprensió, respecte. Que aquest mon no està fet per mi. Quan penso en mi mateixa, en les coses que em passen, me'n dono conta que si no fos per les amistats, la familia, per la gent que més estimo, la meva vida no tindria sentit. El que escric és el que sento, i sé que mai he tingut prou força per poder expressar-ho.

Simplement dic la veritat, ja que no em vull enganyar a mi mateixa del que passa a la realitat. El més valuós que tinc ara mateix són els amics, amb mi en els moments bons i dolents. Aquestes, són paraules d'una nena de setze anys, incomprensible, describint el seu present.

Pot ser, pels altres només siguin frases sense sentit, però per ella mateixa, és el reflex de la meva vida. Vaig viure moments bons i a la vegade dolents.

Juntament amb la persona qui més estimava vaig deixar caure moltes llàgrimes, els dos viviem en un somni i a la vegada una realitat. Ara, que ja no estàs, peso que no vas ser el que jo buscava però, tot i així et recordo en cada instant. De tot aixó, em quedo amb els bons moments i sé que tu no seràs l'única persona que hauré estimat.

Mireia Bayell 4t ESO A

Sin tí. (3r premio castellano)

A mí no me comprenden
cuando chillo en mi habitación
por el dolor y la angustia
que siento en mi corazón.

Estoy sola, triste
sin saber a donde ir
y para qué tengo que vivir.

Tengo una razón
de estar en este sinvivir,
tengo una razón
para que me explote el corazón.

Pero callo en silencio,
nadie sabe de mí,
quiero padecer en soledad,
quiero morir.

Así no teniéndote
siento que soy una desgraciada.

Por lo que a mí se refiere,
no pinto nada
en una vida sin tu alma.

 

Cristina Reseco 4t ESO B

 

Jocs Florals 2006

1r ESO

Un món feliç sense felicitat.

Enric Piñol 1r B ESO

Pensando en ti.

Ariadna Jiménez 1r A ESO

Donem una oportunitat a la pau.

Daniel Barrueco 1r A ESO

¿Me entienden?

Judit Moraga 1r B ESO

Sentiments adversos.

Fidel Socías 1r B ESO

Te quiero.

Lidia Bayell 1r A ESO

2n ESO

I no hi ets.

Carla Escursell 2n A ESO

Querida Alma.

Omaira Consuegra 2n A ESO

Lluita i sigues tu mateix.

Omaira Consuegra 2n A ESO

Querida amiga.

Carla Escursell 2n A ESO

El viatge entre els somnis.

Berta Riba 2n B ESO

Dulces sueños.

Eric Rodríguez 2n B ESO

3r ESO

Dona't una oportunitat.

Víctor Díaz 3r A ESO

El niño.

Anna Tatché 3r B ESO

El cel de la pau.

Javier Osuna 3r B ESO

Todo lo que siento.

Neus mestres 3r B ESO

Estimar la pau.

Carlos Moreno 3r B ESO

A veces siento tristeza.

Núria Soldevila 3r B ESO

4t ESO

La por.

Marc Piquer 4t B ESO

La paloma de la espiga.

Julián Pareja 4t B ESO

Diari d'una nit.

Cristina Pérez 4t B ESO

Sin título.

Rubén Soria 4t B

A vegades sento...

Mireia Bayell 4t A ESO

Sin ti.

Cristina Reseco 4t B