Dona't una oportunitat. (1r premi català)Donem una oportunitat a la pau, Donant una oportunitat a la pau, Parlem de pau, d'amistat, de diàleg, No podem parlar de la pau arreu del món, Fem primer la pau a l'aula, Víctor Díaz 3r ESO AEl niño. (1r premio castellano)Esta es la historia de un niño Era un niño que quería volar, El niño fue creciendo entre violencia, Este niño era la paz y el futuro, Anna Tatché 3r ESO BEl cel de la Pau. (2n premi català)No volem més sang innocent per culpa de la guerra. La Pau que volem, es una Pau justa. La pau és como una estrella fugaç enmig de
tot el cel negre, encara que l'estrella no setà sola, moltes altres
intenten acompanyar-la per allunyar la foscor. El colom plora, el nen l'escolta. El colom està ferit de bala el nen el cura. El colom plora, el nen li pregunta. Plora perquè encara la gent confia en la Pau. Javier Osuna 3r ESO BTodo lo que siento. (2n premio castellano)A veces siento que me ahogo. A veces siento que hay gente A veces siento que me aman Que debajo de los corazones A veces siento tantas cosas, A veces siento que me invaden Neus Mestres 3r ESO BEstimar la pau. (3r premi català)Gaudim del que sentim Nosaltres volem la pau, Donem-li una oportunitat Lluitem tots per aconseguir Tots junts podem fer l'amor Amb aquest final Carlos Moreno 3r ESO BA veces siento tristeza. (3r premio castellano)A veces siento que la vida me da la espalda, Núria Soldevila 3r ESO B |
Jocs Florals 20061r ESO Enric Piñol 1r B ESOAriadna Jiménez 1r A ESODonem una oportunitat a la pau. Daniel Barrueco 1r A ESOJudit Moraga 1r B ESOFidel Socías 1r B ESOLidia Bayell 1r A ESO2n ESO Carla Escursell 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOCarla Escursell 2n A ESOBerta Riba 2n B ESOEric Rodríguez 2n B ESO3r ESO Víctor Díaz 3r A ESOAnna Tatché 3r B ESOJavier Osuna 3r B ESONeus mestres 3r B ESOCarlos Moreno 3r B ESONúria Soldevila 3r B ESO4t ESO Marc Piquer 4t B ESOJulián Pareja 4t B ESOCristina Pérez 4t B ESORubén Soria 4t BMireia Bayell 4t A ESOCristina Reseco 4t B
|
La por. (1r premi català)Tenía por de no caure Tenia por de la foscor, Tenia por que es mofessin de mí, tenia por de la mort, Tenia por de no trobar l'amor Tenia por del futur, Tenia por a ser oblidat, Fins que un dia vaig arribar a una conclusió Marc Piquer 4t ESO BLa paloma de la espiga. (1r premio castellano)Sentado en una roca, Julian Pareja 4t ESO BDiari d'una nit. (2n premi català)És vespre d'un dia gris, plou. El sol només ha sortit al matí per llançar uns quants rajos que han arribat amb una intensitat gairebé inexistent i s'ha amagat ràpidament, emportant-se tot allò pel que l'humà porta lluitant des de el seu naixement i està disposat a sacrificar i fins i tot morir per la felicitat. Amb una sola mirda, amb uns quants minuts, tothom ja sabia que no seria un bon dia. M'estiro sobre el llit, mirant fixament el sostre blanc. I mentre s'em dibuixa un somriure mig adormilat quan penso la de coses que podria explicar aquell munt de totxos si pogués parlar; torno a tenir aquella sensació de buidor a l'estòmac. Preocupació, culpabilitat, anyorança, frustració i, simplement, tristesa. Són els sentiments que es reuneixen a aquell punt sota les costelles que et fa la vida difícil de portar. Dono voltes al llit, incapaç d'adormir-me i tinc ganes de riure i plorar desconsoladament, de cridar d'alegria i encongir-me fins a deixar d'existir. Tinc tanta por... por de sentir-me insegura, sense poder fer les coses per mi mateixa, por de no trobar el que es diu el teu lloc i vagabundejar errant pels camins de la malenconia... Han passat quatre hores des que vaig decidir que m'adormiria; però continuo aquí, amb l'ai al cor i el neguit de viure... silenci. Molt silenci, massa silenci. Odio aquesta sensació. Vull anar-me lluny, començar de zero... però no tinc força. Moltes coses m'enllacen. Agafo unes tisores... trenco els cables invisibles que em retenen... noto que la bosa de l'estòmac fuig... volo. Un somni, clar, per fi la son s'ha dignat a trucar a la meva porta, però deixo que m'abraci... que em porti i ric. I així, mentre el so de la rialla s'espandeix i es fa llunya, la felicitat omple la meva vida només amb tancar els ulls. Cristina Pérez 4t ESO BSin título. (2º premio castellano)Oculto en la oscuridad que ostenta la noche espero sentado, sobre el barro, el momento de alzar la mirada, tornándose los párpados hacia arriba con suma ligereza, tratando de hayar el motivo por el cual la inovilidad se cierne sobre mí. Puedo sentir tu mejilla a mi costado, oír tu aliento susurrándole a mi alma tus tentaciones, inocua e inocente ante tu presencia, volviéndose oscura al ver tus pasos alejarse, ya tenues por la distancia, pues mis pestañas cesan de apresar mis ojos en la niebla, despertando ante un nuevo día, donde la luz volverá a dilatar mis pupilas y el lamento acojerá a mi ser, aturdido por el reclamo de tu presencia. Urge el llanto frente a mi lujuria, más lágrimas, débiles y austeras, caen sobre mi pecho, enmudecidas por el dolor que aguarda en su interior, intentando ocultar las penas, que ya descansan junto a la soledad, fiel compañera que me lleva de la mano en cada uno de mis pasos, en cada uno de mis pensamientos, dueña de mi mundo, donde tu ausencia muestra una clara evidencia frente a mi mirada, ya distante de la razón. Ahora tu susurro se entrecorta, me golpea el viento fuertemente en el rostro, aturdiendo el sueño en el que me encuentro sumido, volviendo en sí mi cordura, floreciendo mis ansias por aparcar la vida para siempre, mas eso no ocurrirá y de nuevo el barro empañará mi mente al manchar mis mejillas, haciendome recordar que seguiré lejos de tí, hasta el día en que mi cuerpo descanse sobre un lecho de arena, volando así mi alma. Rubén Soria 4t ESO BA vegades sento.... (3r premi català)A vegades sento incomprensió, respecte. Que aquest mon no està fet per mi. Quan penso en mi mateixa, en les coses que em passen, me'n dono conta que si no fos per les amistats, la familia, per la gent que més estimo, la meva vida no tindria sentit. El que escric és el que sento, i sé que mai he tingut prou força per poder expressar-ho. Simplement dic la veritat, ja que no em vull enganyar a mi mateixa del que passa a la realitat. El més valuós que tinc ara mateix són els amics, amb mi en els moments bons i dolents. Aquestes, són paraules d'una nena de setze anys, incomprensible, describint el seu present. Pot ser, pels altres només siguin frases sense sentit, però per ella mateixa, és el reflex de la meva vida. Vaig viure moments bons i a la vegade dolents. Juntament amb la persona qui més estimava vaig deixar caure moltes llàgrimes, els dos viviem en un somni i a la vegada una realitat. Ara, que ja no estàs, peso que no vas ser el que jo buscava però, tot i així et recordo en cada instant. De tot aixó, em quedo amb els bons moments i sé que tu no seràs l'única persona que hauré estimat. Mireia Bayell 4t ESO ASin tí. (3r premio castellano)A mí no me comprenden Estoy sola, triste Tengo una razón Pero callo en silencio, Así no teniéndote Por lo que a mí se refiere,
Cristina Reseco 4t ESO B |
Jocs Florals 20061r ESO Enric Piñol 1r B ESOAriadna Jiménez 1r A ESODonem una oportunitat a la pau. Daniel Barrueco 1r A ESOJudit Moraga 1r B ESOFidel Socías 1r B ESOLidia Bayell 1r A ESO2n ESO Carla Escursell 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOOmaira Consuegra 2n A ESOCarla Escursell 2n A ESOBerta Riba 2n B ESOEric Rodríguez 2n B ESO3r ESO Víctor Díaz 3r A ESOAnna Tatché 3r B ESOJavier Osuna 3r B ESONeus mestres 3r B ESOCarlos Moreno 3r B ESONúria Soldevila 3r B ESO4t ESO Marc Piquer 4t B ESOJulián Pareja 4t B ESOCristina Pérez 4t B ESORubén Soria 4t BMireia Bayell 4t A ESOCristina Reseco 4t B
|