©José Mª Gutiérrez González

ALTRES TEMES

 

© El procès de socialització

La socialització

La vida en una societat necessita que hi hagi una certa harmonia entre els individus que la comparteixen. Hi ha d'haver un mínim comú compartit per tots els individus: uns valors, uns models de comportament, una simbologia…

La socialització és el procés mitjançant el qual l'individu adquireix tota aquesta informació cultural que li serà necessària per a una vida normal en societat. Imaginem, per uns moments, les dificultats que tindria per a desenvolupar-se amb normalitat una persona que visqués a la nostra societat i que no li haguessin ensenyat ni el català ni el castellà; o bé no sabés menjar amb coberts, o no diferenciés entre un semàfor i un fanal, o no donés cap mena de valor als diners. Aquests models socials no estan inscrits des del naixement a l'organisme biològic de l'ésser humà: la seva transmissió no és genètica. Tota aquesta informació que ha d'adquirir i assumir l'individu és una informació d'origen cultural, és el seu entorn social qui li ha de proporcionar. Cada generació ha d'aprendre i assimilar tota aquesta informació que li serà imprescindible per a adaptar-se a la societat que li ha tocat viure.

La socialització no només proporciona coneixements a l'individu, sinó que també els integra a les estructures de la seva personalitat. Un individu que viu i que es socialitza en la nostra societat no només no acceptarà, per exemple, que no pot tenir homes de la seva propietat, sinó que també tindrà una creença profunda que farà inacceptable l'esclavatge. És mitjançant aquest procés com l'individu adquireix les maneres de comportar-se, de pensar i de sentir pròpies de la societat en la qual ha nascut.


Textos

La social dels animals i la de l'home
E. Cassirer

"En els anomenats estats animals, entre les abelles i les formigues, trobem una divisió ben neta del treball i una organització social sorprenentment complicada. Però en el cas de l'home no trobem només, com en els animals, una societat d'acció , sinó de pensament i de sentiment. […] Per l'home aquest mitjà social significa alguna cosa més que una força exterior determinant. De la mateixa manera que els animals, se sotmet a les lleis de la societat, però, a més a més, té una participació activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida."
Cassirer, E., Antropología filosófica.

1. La divisió del treball i l'organització social de les formigues és fruït d'un procés de socialització?
2. Quines són les diferències entre la vida social dels animals i la de l'home?

L'immigrant esdevé un ciutadà híbrid
M. Delgado

"L'ambigüitat i la indefinició de l'immigrant són idònies per fer pensar en tot allò que la societat pot percebre com a aliè, però instal•lat en el seu propi interior. És a dins, però alguna cosa o molt d'ell -depèn- roman encara fora. És aquí, però d'alguna manera s'imagina com si encara romangués allà, en un altre lloc. O, millor, no és de fet en cap dels dos indrets, sinó que està com atrapat en el trajecte entre ambdós llocs, com si una mena de maledicció l'hagués deixat vagant sense solució de continuïtat entre el seu origen i el seu destí. L'immigrant és condemnat a habitar perpètuament la fase liminar d'un ritu de passatge, aquest espai que, com escrivia Victor Turner (1980), fa d'aquell que travessa algú que "no és ni una cosa ni l'alta", però que pot ser simultàniament les dues condicions entre les quals transita -d'aquí, de fora-, encara que mai d'una forma integral."
Manuel Delgado, Diversitat i integració, Empúries, 1998, Barcelona.

1. Explica de quina manera l'immigrant esdevé un ciutadà híbrid, és a dir, un ciutadà que se sent entre dues cultures.
2. És possible que una persona adulta, plenament socialitzada en una determinada cultura, per raons d'un canvi de residència assumeixi plenament una altra cultura (Uns altres comportaments, valors, normes , símbols…)? La integració d'un immigrant significa això?

La importància del contacte cultural pel progrés
Linton

"Siempre son muy pocos los inventos originados dentro de cualquier sociedad y su cultura que tienen éxito. Si todo grupo humano hubiera tenido que evolucionar por su solo esfuerzo, el progreso habría sido tan lento que es dudoso que sociedad alguna hubiera superado a esta alturas el nivel del Paleolítico. El crecimiento relativamente rápido de la cultura humana, como conjunto, se debe a la capacidad de todas las sociedades para adquirir elementos de otras culturas e incorporarlos dentro de la suya propia."
Linton, Estudio del hombre, 1942.

La desviació social
Cardus i Estruch

"[…] Les fronteres entre el que és i el que no és desviació social, precisament perquè són poc clares, són arbitràries; i d'altra banda és aquesta mateixa arbitrarietat, la que fa de les definicions oficials unes definicions summament precàries, la que explica que hom les vulgui defensar aferrissadament. En darrer terme, tota la teoria de la "desviació social" té una doble funcionalitat prou clara: en primer lloc, protegeix les regulacions morals de la nostra societat, ens diu el que és correcte i incorrecte, el que està bé i el que està malament, en un terreny en el que manquem d'elements objectius de discriminació. I en segon lloc -i sobretot- la teoria de la "desviació social" ens permet de protegir i defensar la nostra percepció de la realitat, mantenint la credibilitat i el caràcter plausible de les estructures socials en les quals ens movem, reforçant-ne fins i tot la cohesió." Cardus i Estruch

La "herència" cultural
Berger i Luckmann

"La societat ofereix al candidat a la socialització un lot ja fet d'altres significatius, que ha d'acceptar un lloc sense cap possibilitat de dir-hi la seva […] O sigui, que cadascú s'ha d'espavilar amb els pares que li han tocat. Aquest desavantatge injust, inherent al fet de ser una criatura, té una conseqüència òbvia: i és que, ni que l'infant no sigui un mer subjecte passiu del procés de socialització, de fet són els adults els que dicten les regles de joc. L'infant ha de jugar-hi amb entusiasme o de mala gana; però és l'únic joc possible. Corol•lari fonamental: com que l'infant no intervé en la tria dels seus significatius, automàticament s'hi identifica. I, pel mateix motiu, inevitablement interiorizarà llur realitat concreta"
Berger i Luckmann, 1988, La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement.

EL jo en el mirall
Ch. H. Cooley

"La referencia social, en un tipo de casos muy amplio e interesante, toma la forma de una imaginación un tanto definida de cómo la personalidad (yo) de uno -es decir, toda idea que él se apropia- aparece a una mente particular, y el tipo de autosentimiento que uno tiene viene determinado por la actitud respecto al sentimiento atribuido a esa otra mente. Una personalidad social de esta clase pudiera llamarse la personalidad (yo) reflejada o el yo del espejo:
"Cada uno es para sí un espejo refleja al otro que pasa."
Así como miramos nuestro rostro, tipo, y ropa en el espejo y nos interesan porque son nuestros, y nos complacemos o no con ellos según correspondan o no a lo que nos gustaría que fueran, así en nuestra imaginación percibimos en la mente de otro algún pensamiento sobre nuestra apariencia, modales, metas, hechos, carácter, amigos y demás, que nos afecta de diversas formas.
Una auto-idea de este tipo al parecer tiene tres elementos principales:
- La imaginación de nuestra apariencia a la otra persona.
- La imaginación de su juicio sobre esta apariencia.
- Algún tipo de auto-sentimiento, tal como orgullo o mortificación.
La comparación con un espejo, a penas sugiere el segundo elemento, el juicio imaginado, que es completamente esencial. Lo que nos mueve al orgullo o la vergüenza no es el mero reflejo mecánico de nosotros mismos, sino un sentimiento imputado, el efecto imaginado de este reflejo en la mente de otro. Esto es evidente, porque toda la diferencia con nuestro sentimiento la produce el carácter y peso de ese otro, en cuya mente nos vemos. Nos avergonzamos al parecer despreocupados en presencia de un hombre responsable, cobardes en presencia de un hombre valeroso, groseros a los ojos de un hombre refinado, etc. Siempre imaginamos, y al imaginarnos compartimos, los juicios de otra mente. Un hombre hará alarde ante una persona de una acción -alguna transacción astuta en el negocio-, que le avergonzaría confesar a otro."

(Ch. H. COOLEY, Human Nature and Social Order, Schocken, New York, 1964, pp. 18 pp y siguientes)

"En los denominados estados animales, entre las abejas y las hormigas, encontramos una división bien clara del trabajo y una organización social sorprendentemente complicada. Pero en el caso del hombre no encontramos sólo, como en los animales, una sociedad de acción, sino de pensamiento y de sentimiento [...] Para el hombre este medio social significa algo más que una fuerza exterior determinante. Del mismo modo que los animales, se someto a las leyes de la sociedad, pero, además, tiene una participación activa en producirlas y un poder activo por cambiar las formas de vida."
Cassirer, E., Antropología filosófica.
1. ¿La división del trabajo y la organización social de las hormigas es frruto de un proceso de socialización?
2. ¿Cuáles son las diferencias entre la vida social de los animales y la del hombre?