La revolució industrial
La Revolució
Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme),
socials (ordre burgès) i tecnològics (màquina
de vapor, activitat industrial) que es van produir inicialment a
la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'anirà
imposant lentament a la resta d'Europa, als Estats Units d'Amèrica
i al Japó.
Els avenços tècnics
que s'inicien a partir del 1750 van revolucionar les tècniques
agrícoles, i van propulsar la producció industrial
amb l'aparició de les fàbriques. Aquest procés
va estar acompanyat d'un gran creixement demogràfic i la
creació de grans nuclis urbans.
Aquesta revolució
marca una ruptura en el curs de la història, transformant
els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors
de màquines accionades per energia.
En un principi es va
utilitzar el carbó com a font d'energia per les màquines
de vapor de la indústria i el transport, els forns per la
producció de ferro i les calderes per escalfar els edificis
de les grans ciutats.
Posteriorment el desenvolupament
industrial i l'aparició del motor de combustió interna
van introduir el consum dels derivats del petroli, gasolines, gasoils
i naftes.
A finals del segle XIX
es va estendre la producció d'una nova forma d'energia: l'energia
elèctrica. Els recursos naturals utilitzats per produir-la
van ser el carbó, el petroli, l'energia nuclear, i posteriorment
el gas natural