La revolució industrial

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics (màquina de vapor, activitat industrial) que es van produir inicialment a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'anirà imposant lentament a la resta d'Europa, als Estats Units d'Amèrica i al Japó.

Els avenços tècnics que s'inicien a partir del 1750 van revolucionar les tècniques agrícoles, i van propulsar la producció industrial amb l'aparició de les fàbriques. Aquest procés va estar acompanyat d'un gran creixement demogràfic i la creació de grans nuclis urbans.

Aquesta revolució marca una ruptura en el curs de la història, transformant els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia.

En un principi es va utilitzar el carbó com a font d'energia per les màquines de vapor de la indústria i el transport, els forns per la producció de ferro i les calderes per escalfar els edificis de les grans ciutats.

Posteriorment el desenvolupament industrial i l'aparició del motor de combustió interna van introduir el consum dels derivats del petroli, gasolines, gasoils i naftes.

A finals del segle XIX es va estendre la producció d'una nova forma d'energia: l'energia elèctrica. Els recursos naturals utilitzats per produir-la van ser el carbó, el petroli, l'energia nuclear, i posteriorment el gas natural