• Hidrogen (H) a l'esquerra, element (X) que actuarà amb valència 'n' al centre i oxigen (O) a la dreta

• Posarem un subíndex 'm' a l'oxigen de manera que multiplicat per 2 (valència de l'oxigen) just SUPERI la valència de l'element (n). 2m>n

• Com a subíndex de l'hidrogen hi posarem la diferència 2m-n.

• Fent tot aixó i considerant el número d'oxidació de l'oxigen com la valència amb signe negatiu (-2) i com a positius els números d'oxidació de l'element (+n) i el de l'hidrogen (+1), la fórmula queda neutra.

• La fórmula pot quedar de dues maneres segons si el número d'oxidació de l'element és parell o senar.

H2XOm

HXOm

• Exemple 1: oxoàcid del N actuant amb la valència 5.

HNO3

• Exemple 2: oxoàcid del S actuant amb la valència 6.

H2SO4

Àcid nom de l'element-ic si la valència de l'element és la gran.

Àcid nom de l'element-ós si la valència de l'element és la petita.

HNO3 àcid nítric (el nitrogen amb la valència gran, 5)

HNO2 àcid nítrós (el nitrogen amb la valència petita, 3)

SISTEMÀTICA

Anomenant de dreta a esquerra.

Emprant els prefixos que indiquin els subíndex.

A l'oxigen l'anomenarem oxo.

Fent acabar el nom de l'element en -at i posant la valència de l'element entre parèntesis i en xifres romanes.

HNO3 trioxonitrat(V) d'hidrogen

HNO2 dioxonitrat(III) d'hidrogen

H2SO4 tetraoxosulfat(VI) de dihidrogen

Formula i anomena els oxoàcids de:

Cl (III) i S(IV)