Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Els Ilergets. Del segle VI al I aC. Iltirda. La ciutat dels ilergets.

Iltirda. La ciutat Ilerget. Del segle V aC. al segle III aC.

Hom pot parlar de la primera Lleida, la Iltirda dels ilergets. Hom pot referir-se a les fonts documentals i numismàtiques que ens parlen d’una civitas anomenada Iltirda o Athanagrum. Tot i això, Iltirda, continuarà éssent la gran desconeguda. Arqueològicament parlant només s’han recuperat indicis de la seva presència al Turó de la Seu. De fet, els materials més antics es van trobar a Puigbordell, una petita elevació situada als voltants de l’actual Col•legi Episcopal.

Però, el que no ha d’oblidar qualsevol persona que hagi vist el Turo de la Seu és que representa un punt estratègic de primer ordre. Ens resulta fàcil imaginar dalt seu l’antic oppidum ilerget, més encara si llegim “De bello civile I, 37-87” de Juli Cèsar, on narra la famosa Batalla d’Ilerda i parem compta de les descripcions de la ciutat.

Però és que a la part més alta del Turó, on tothom situaria l’emplaçament indígena, no s’ha trobat cap indici de l’antiga polis ibèrica. Únicament s’han trobat diferents materials ceràmics que ens parlen d’una estança prolongada en el temps de gents ilergetes, de fet des del segle V aC.

On és doncs Iltirda? Les constants modificacions del Turo al llarg del temps deuen de tenir la seva part de culpa, oi? De fet Iltirda, Ilerda, Larida, Leyda, Lérida, Lleida ha patit un nombre ingent d’agressions militars al llarg de la seva historia. De les quals s’ha refet, segurament aprofitant les runes del que hi havia. La més important de les quals la va patir desprès de la Guerra de Successió a inicis del segle XVIII i que de ben segur va significar una agressió important a tots els possibles vestigis de les antigues ciutats enlairades dalt del Turo.

Iltirda romana. Hipòtesi de la ciutat ilergeta sobre vista de GoogleMaps.

Tanmateix hauríem de fer una clara distinció entre la “ciuitas” i “oppidum” Cal entendre la “ciuitas” com l’estat arcaic dels ilergets, que sorgeix per la territorialització de l’ètnia i pel desenvolupament polític de l’aristocràcia encapçalada pels "regulus". Així doncs la “ciuitas” compren la ciutat, “l’oppidum” però també el territori, ple de petits “oppide” menors, els actuals pobles i aldees, les granges (assentaments ramaders) els fortins... tots ells depenents del nucli central, tots ells amb una forta component rural. Avui en dia en podem gaudir de prop de 250 poblats ilergets i, malgrat que pocs d’ells s’han estudiat amb la cura que caldria, prop de Lleida podem estudiar algunes de les restes més important de la Catalunya de l’època:


Indivil i Mandoni. Imatge de turisme.paeria.es


Vilars d'Arbeca. Grup GRIHO de la Universitat de Lleida.


Imatge virtual dels Vilars d'Arbeca. Grup GRIHO de la Universitat de Lleida.



Notes.

Adaptat de l’article: Evolució espacial i cronològica de l'antiga ciutar d'Ilerda. Xavier Payà, Isabel Gil, Ana Loriente, Angel Lafuente i Marta Moran, de la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida. Revista d´Arqueologia de Ponent núm. 6. Lleida 1996, 119-149.

 


Moneda Ilerget.