La societat a l'Edat de Pedra. Mesolític. De 10.000 a 2.000 aC.
A l'Epipaleolític, de 10.000 a 6.000 aC., la societat era nòmada o seminòmada i depredadora. (recol•lectora i carronyera). Es dona un aprofitament complert de les especies animals. (En algunes zones la base econòmica era la casa del cavall) Es diversifica la dieta, amb incorporacions d’animals com el porc senglar o el cabirol... També s’intensifica l’explotació dels recursos aquàtics. L’hàbitat principal segueix essent les coves. L’home les remodela i adapta segons les seves necessitats. Tot i això s’han trobat extensos campaments a l’aire lliure organitzant-se en tendes o cabanes.
De l'Epipaleolític (entre 10.000 i 7.000 o 6.000 anys d’antiguitat) tenim una cinquantena de mostres de pintura rupestre distribuïda per les àrees muntanyoses del Llevant, destacant sobre totes les de les Balma de Cogul a les Garrigues (Lleida)
Pintures en pedra, en coves de la zona de Valencia mostren homes recollint mel dels arbres i en forats a les pedres, mentre les abelles volen al voltant.
Al Neolític. De 5.000 a 2.000 aC., es denomina Revolució Neolítica a la primera transformació radical de la forma de vida de la humanitat, que passa de ser nòmada o seminòmada a sedentària i de economia depredadora (caça, pesca i recol•lecció) a productora (agricultura i ramaderia) (tot i que continuarà essent depredadora en molts aspectes). La ramaderia i la caça són les activitats principals, essent secundaria l’agricultura. Cultivaven blat, blat de moro i arròs. Es diversifica la dieta, amb l’incorporació d’aliments cultivats, principalment blat, blat de moro i arròs i la d’animals domesticats. Domestiquen gossos, cabres, ovelles, bous, ases, cavalls, rens. L’hàbitat principal segueixen essent les coves. Per primer cop apareixen poblats de cabanes prop dels rius. Enterren els seus morts. Sepulcres de fossa. Cultura dels “agricultors de la plana” (Cultura del Vas Campaniforme) presenta com a característica una sèrie de tombes individuals o en parella amb “aixovar funerari” (ganivets, puntes de fletxa, collars, ceràmica…).
Al Parc de la Draga podem veure una cabana reconstruïda de l’època.
El treball es comença a especialitzar i com no, a jerarquitzar-se, amb la producció d’estris adaptats a les noves necessitats d’emmagatzematge (ceràmica i terrissa) i de l’agricultura (morters de pedra, molins…) i teixits. La ceràmica es comença a decorar amb impressions abans de la cuita (Cardium edule, un mol•lusc, d’aquí el nom de cardial). Trobem mostres que daten del 5.000 aC. als jaciments de Collbató, Pallejà, Sant Genis de Vilassar, Les guixeres de Vilobí (Alt Penedès, Barcelona).
La Cultura dels Sepulcres de fossa es troba a la fase del Neolític català (cap el 3.000 aC.) també anomenada “dels pagesos del pla” i presenta un seguit de tombes individuals o en parella amb aixovar funerari (gabinets, puntes de fletxa, collarets, ceràmica...) tal i com es varen trobar a la Bòbila Madurell (Sabadell), Pont Vell (Vilafranca del Penedès), Bòbila Padró (Ripollet) i Cova del Toll (Moià).
A Can tintorer, a Gavà (el Baix Llobregat) es van trobar les mines de variscita (mineral emprat per fer collarets i joies) en galeria més antigues d’Europa.
Dones del Cogul.
Pintures a la Cova del Cogul.