La societat a l'Edat dels Metalls. 2.500 aC. a segle V aC.
A l'Eneolític o Calcolític. 2.500 a 1.800 aC., finals del Neolític (uns 2.000 anys aC.) es produeixen de nou canvis socials importants que van lligats a l’aparició de la metal•lúrgia primitiva. Entrem en una etapa de transició entre el Neolític i l’edat de Bronze denominada Eneolític o Calcolític. (Coure=calcos i pedra=litos) Seria doncs l’època prehistòrica corresponent a l’Edat del Coure. A la Península Ibèrica l’ús del coure es generalitza fa 4000 anys, coincidint amb les construccions megalítiques i la Cultura del Vas Campaniforme, la qual es l’exponent d’aquestes cultures calcolítiques i es caracteritza per la decoració per zones.
A l'Edat del Bronze: 1.800 a 1.000 aC. Des de la Mediterrània i des del Pròxim Orient arriben noves Tècniques de producció i de treballar els metalls. La cerca de matèries primeres situà la Península Ibèrica a l’ull de societats més avançades que tenien un comerç també més desenvolupat. L’ús del coure i més tard del bronze (aliatge de coure i estany)i finalment el ferro, fomentaren canvis socials, augment de la demografia, divisió del treball en mà d’obra qualificada (especialitzada en tasques concretes) el que va crear una divisió social amb una minoria posseïdora d’armes molt més sofisticades i eficients que les de la resta de la societat. Aquesta ja és plenament sedentària. Vivien en poblats amb un alt grau de fortificació. La dieta és a base de recol•lecció, caça, producció agrícola i ramadera.
En aquesta època es torna a inhumar individualment (tot i que també solen trobar-se tombes col•lectives) amb un nou concepte arquitectònic, denominat megalític (us de grans pedres) A Catalunya trobarem diferents modalitats. Els Dolmens (càmeres funeràries construïdes amb grans blocs de pedra seca i cobertes per un túmul) El Dolmen de Vallgorguina (Vallès Oriental, Barcelona) el de la Roca d’en Toni (Maresme. Barcelona). També s’emparen coves naturals o excavades en la roca.
Els Pobles de la cultura de Hallstat, (Celtes, o pre-celtes, paraceltes o sorotaptes) Grecs i Fenicis. (1.000 aC. - segle V aC.) Aquest primer mil•leni AC. va suposar de nou un gran canvi a la península i es produeixen les primeres colonitzacions de pobles provinents del continent eurasiàtic, els anomenats indoeuropeus. La primera tongada ens arribà de mans dels pobles de la cultura de Hallstat. Ens portaren la metal•lúrgia del ferro. Al segle VIII aC. els rodis funden la colònia grega de Rodes (actual Roses). Al segle VII aC. els foceus funden Empúries. (Palaiapolis a mitjans del segle VI aC. i Neapolis al final del segle VI aC.) Als poblats Ibers com els Vilars d'Arbeca (Lleida) o el Molí d'Espígol, a Tornabous (Lleida), l’activitat era bàsicament agropecuària (blat, hortalisses, vinya i olivera) que complementaven amb una ramaderia de porcs, ovelles i cabres. Es domestiquen els bòvids i s’empra el cavall. Practicaven la incineració i enterraven les cendres dins d’urnes de terrissa monocroma de color gris formant camps d’urnes que anaven acompanyades d’objectes de ferro que pertanyien als difunts.
Imatge aèria Vilars d'Arbeca.
Vilars d'Arbeca virtual. Grup GRIHO, UdL.
