La societat a l'Edat de Pedra. Paleolític. 2,5 milions a 9.000 aC.

L'Edat de Pedra abasta tant temps que per entendre-la millor solem dividir-la en el Paleolític (i aquest en inferior, mitja i superior) i el Mesolític (aquest darrer també el dividim en l'epipaleolític i el neolític).

Al Paleolític Inferior, de 2,5 milions a 120.000 anys aC., la societat era nòmada o seminòmada i depredadora. (recol•lectora i carronyera). Principalment vivien en coves i la seva dieta era a base de recol•lecció de vegetals comestibles (tubèrculs, arrels, corteses i brots tendres, fruites i llavors) caça de petits animals (insectes, rèptils, rosegadors, pollets, ous...) i d’animals morts.

A Catalunya les restes humanes més antigues (450.000 anys) ens parlen d’un Homo Erectus o un Homo Sapiens Arcaic, trobades a la cauna de l’Aragó, al poble de Talteüll, al Rosselló, al que popularment se’l denomina “el primer català”.

Al Puig d’en Roca (el Gironès) i a la Cova del Duc de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) es troben els jaciments més importants del Paleolític Inferior, d’uns 250.000 anys d’antiguitat.

Al Paleolític Mitja, de 120.000 a 33.000 aC., es donen els primers enterraments.

En Pere Alsius, el 1887 i a Banyoles (el Pla de l’Estany) va trobar una mandíbula datada entre 100 i 90.000 anys, és a dir eren d’un Homo Pre-Neanderthalensis.

L’home del Neandertal, (Paleolític Mitja – 90.000-40.000 anys d’antiguitat) ha deixat restes la seva industria lítica, anomenada mosteriana, a la Cova del Toll (el Moianès) i al Romaní de Capellades (l’Anoia).

Al Paleolític Superior, de 33.000 a 9.000 aC., l’hàbitat principal segueix sent les coves, però l’home les remodela i adapta segons les seves necessitats. La dieta es millora amb la caça de grans animals, tot i que continua aprofitant els animals morts. Apareix l’art rupestre parietal, propi de la zona franco-espanyola.

L’Homo Sapiens Sapiens, és a dir nosaltres, aparegué al Paleolític Superior (40.000-10.000 anys d’antiguitat)... a Catalunya son representat per individus del Cromanyó a la Cova del Parco (la Noguera), Sant Gregori a Falset (el Priorat), el Reclau Viver i l’Arbreda prop de Serinyà (Pla de l’Estany). Feien servir eines de sílex molt perfeccionades (cultura solutrià) d’os i banya (magdalenià).

La Tecnologia a l'Edat de Pedra. Paleolític. 2,5 milions a 9.000 aC.

Al Paleolític Inferior, de 2,5 milions a 120.000 anys aC., la tecnologia existent és la denominada com a lítica. (entenem aquesta com la producció d’eines de pedra) És el que es coneix com a Cultura dels Còdols. Els anteneandertals que habitaren Europa ja dominaven el foc.

Al Paleolític Mitja, de 120.000 a 33.000 aC., la tecnologia lítica evoluciona amb petits retocs a l'hora de produïr eines i armes.

Al Paleolític Superior, de 33.000 a 9.000 aC., s’estén la talla laminar, el que suposa un major aprofitament de la matèria prima. S’empren nous materials, com l’os, l’ivori o les astes de cèrvids.

I a la resta del món?

Es troba una flauta d’os a Geißenklösterle una cova a Swabian Alb, Alemanya. (37.000 – 30.000 aC.)

Apareixen agulles de cosir d’os i de marfil (30.000 aC. Kostenki, Rússia)

La Venus de Dolní Věstonice és la peça de ceràmica més antiga coneguda (29.000-25.000 aC. Moravià, República Txeca.)

Primeres cordes. Cova de Lascaux (aproximadament 17.000 aC. Montignac, Franca)

Apareixen els arcs a la cultura Natufiana (12.800-10.300 aC. Orient Pròxim)

Primeres cistelles de fibres vegetals Lascaux (12.000-10.000 aC. Faiyum a Egipte)

Primers recipients de ceràmica (voltants de 10.500 aC. Jōmon de Japó)