Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Els visigots. Del segle V a l'any 720.

La societat dels visigots.

Administrativament parlant i als inicis, a la zona catalana les estructures romanes continuaren com quan formava part de la província Tarraconenses. Ara governada por un iudex – comandamant civil- i un dux -militar-. Les ciutats les controlaven els comites ciuitatis, així com les poblacions dels territoria: divisions provincials internes, centrades al voltat d’una ciutat que solia ser al mateix temps seu episcopal. Tot sembla indicar que les terrae coincidien amb els territoria.

El seu sistema polític va ser una monarquia, primer electiva i desprès hereditària, amb l’Aula Règia (òrgan assessor) i els concilis (assemblees de caràcter religiós i civil).

El Liber ludiciorum era una síntesi del dret consuetudinari visigot i el dret romà. L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. Els invasors germànics van arribar a un compromís de repartiment del poder amb l’aristocràcia local. Per exemple es van quedar amb les 2/3 parts de la terra conreada. Als esclaus, se’ls equiparà amb els serfs i, poc a poc, es van convertir en camperols dependents dels grans propietaris aristòcrates. (formant l’origen del procés de feudalització que vindria segles després)

L’any 375 comencen les grans migracions dels pobles considerats bàrbars, que són admesos dins dels límits de l’imperi, en ocasions per lluitar contra altres invasors davant de la debilitat militar romana. A la península ibèrica van arribar els visigots per lluitar inicialment contra els sueus, instal•lats sobre l'actual Galícia.

L’emperador romà Teodosi mor en el 395 dividint l’imperi entre els seus dos fills: l'Orient per a Arcadi i l'Occident per a Honori.

Godigisclus, cap dels vàndals, dividits en dos grups, asdings i silinges; varen creuar pels Pirineus centrals l’any 409, amb la intenció inicial d’envair Saragossa tot i que desprès s’establirien es van establir a la Bètica. Tot i que no hi ha constància documental del seu pas, el camí a Saragossa passava per la Ilerda de l’època.

Quan el bàrbar Alaric pren Roma en el 410, fa presonera a la germana d'Honori, Gala Placídia, que es casà amb el Rei visigot Ataúlf després de la mort d'Alaric, entrant ambdós a Catalunya pels Pirineus el 414 i instal•lant-se un any després a Barcelona que seria la capital del nou regne visigot pel seu caràcter de ciutat emmurallada.

L'establiment d'Ataúlf va durar poc degut a les continues hostilitats romanes. Les terres catalanes restarien mig segle més sota l’autoritat imperial romana.

L’any 449, el rei sueu Requiari, aliat amb les bandes bagaudes comandades per Basilio (antic general romà), varen saquejar Ilerda.

"...in ecclesia Tyriassone... Caesaraugustanam regionem cum Basilio in reditu depraedatur. Inrupta per dolum Ilerdensi urbe acta est non parua captiuitas...") Hidacio (Terraconensium Bacaudum) (Idatii: Chronicon) (Chron., 122-125 a. 441; 128 a. 423; 179 a.454)

La bagáudia va estar una revolta que va esclatar als Pirineus centrals i occidental i que va arribar a l’antiga Tarraconense al voltant de l’any 409. Els bagaudes eren majoritàriament pagesos i pastors descontents amb els senyors que els oprimien, tot i que també hi havia de lliures, amb o sense terres, ciutadans arruïnats i fets fora de les ciutats i esclaus fugitius...

El Rei visigot Euric va ocupar la província romana Tarraconense l'any 470. La va atacar des de dos fronts, un abastà la conca central de l'Ebre i l'altre va partir del Rosselló. Les terres catalanes restarien incorporades, no sense certa resistència, al regne de Tolosa amb Euric com federat amb l’imperi romà.

Codi d’Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots. De fet recollia les costums godes però molt influïdes pel contacte amb els romans. Entre d’altres lleis i trobem relatives als límits territorials, divisions de la terra, vendes, herències, acusacions, dret d’asil a les esglésies, fugitius, lladres, ferits, doctors, mercaders estrangers...

A Catalunya, com en altres territoris, es va continuar perpetuant la tradició romana, afavorida per la progressiva consolidació de les estructures eclesiàstiques, ja que la colonització goda era escassa al territori, a part dels dirigents i les guarnicions militars, quedant Barcelona com a capital.

El 546 va haver un concili visigot a Lleida on es va promulgar normativa clerical i monàstica, així com l’administració dels bens de l’església a la mort del bisbe d’una diòcesi.

El 573 el Rei visigot Leovigild unifica tota la península situant la capitalitat a Toledo. Una estructura d’estat a la qual van quedar integrades les terres catalanes. El seu successor Recared es converteix al catolicisme, adoptant aquesta religió com a oficial del poble got i contribuint a avançar el procés d’unificació del regne. Malgrat aquesta unificació, es van produir rebel•lions com la del General Pau, avortada pel Rei Wamba, i nombroses disputes internes entre els dirigents, especialment les que van enfrontar als nobles visigots partidaris de Roderic amb els fills de Witiza per temes dinàstics.

La cultura va estar marcada per la influència romana, Isidor de Sevilla, gran intel•lectual visigot va difondre la cultura clàssica en llatí...

El conjunt de les esglésies d’Egara (Terrassa) i les restes de La basílica paleocristiana del Bovalar a Seròs (Lleida) són algunes de les poques obres que podem admirar d’aquesta època.


La basílica paleocristiana del Bovalar a Seròs (Lleida)


La Tecnologia dels visigots.

L’arquitectura va continuar adoptant el sistema constructiu romà, tot i que van aportar la utilització de l’arc de ferradura o ultrapassat (Els musulmans no el van introduir com molta gent creu, sinó que el varen assimilar de les construccions visigòtiques).

I a la resta del món?

Filosa. (581-617 dC. India)

Porcellana (589 dC. Xina)

Paper higiènic (589 dC. Xina)

Foc Grec per Kallikinos (673 dC. Heliopolis, actual Baalbek, Líban)

Ploma (700 dC.)


Filosa. Paintings of Song, Liao and Jin dynasties (960 - 1230)