Ilerda, una ciutat visigoda. Del segle V a l'any 720.
Tot sembla indicar que la ciutat d’Ilerda en temps dels visigots va patir una certa regressió. Però lluny de la desolació que alguns historiadors han comentat. De fet tot i que les ciutats romanes de Tarragona, Barcelona i Saragosa varen anar creixent i fent-se preeminents a la zona, no hem d’oblidar que Lleida es troba en mig d’aquest triangle i que no deixà de ser mai una important cruïlla de camins amb el transit de mercaderies que això suposa.
Això sí, es tracta d’una època de la que estenen poques dades. Una època convulsa, plena de petites lluites per fer-se amb el domini d’un territori que tot i pertànyer a l’Imperi Roma, es troba en plena regressió, com l’Imperi mateix.
Entre l’any 200 i el 250 es constata un abandó de la ciutat, molts dels seus habitants marxen a petites “villae” o a “fundis” (propietats agrícoles dels “dominus” governades pel “vicilus” o capatàs). Ilerda reduirà el seu perímetre, però aquest va ser un fet que va afectar a moltes ciutats de l’època, es salvarem ben poques.
És a les hores quan els francs i els alans creuen ràpida i devastadorament tota la Hispània. El 260 assolen Tarraco i deurien fer-ho amb Ilerda, tot i que no hi ha constatació documental, però si d’arqueològica de la destrucció i abandó de la “villae” suburbana de Torre Andreu (sita a l’actual Bordeta)
Tot i això, poca cosa, les terres lleidatanes continuarien essent romanes durant unes quantes dècades.
Les coses canviarien quan els visigots feren reialme a Tolosa, federant-se amb Roma i ajudant-los contra els alans, sueus i vàndals, feien incursions per terres de l’antiga Tarraconense, anant d’un lloc a altre, cometen abusos que el poble havia de suportar, no en va eren “romans”. 416-418. Finalment es quedaren. Van estar els visigots els que s’aposentaren en terres lleidatanes.
Les Epístoles, entre Ausoni i Pauli de Nola ens parlen d'una Ilerda estancada en el passat davant les Tarraco o Barcino. Tot i que ens parlem d’un professor de retòrica, de nom Flaviani, especialitzat en oratòria tècnica i artística, típics de ciutats amb moviments i inquietuds arquitectòniques
Altres documents, en aquest cas, l'Epístola de Consensí a Agustí de Tasgasa, Bisbe de Hípona el 418/419 (descoberta el 1981 pel professor austríac J. Diviak) ens parla d’una Ilerda dins dels circuits comercials de l’època. Amb compres de rics marbres grecs d’Eube i de l’Àssia Menor, monedes de la llunyana Cizico, d’Antioquia i de Nicomèdia. D’una Ilerda envoltada de riques “villaes” i “castellum” (“villaes” amb defenses militars) amb mostres que han arribat als nostres dies: Torre Andreu a la Bordeta; Santa Tereseta a Lleida; Vilars d'Aitona, Mas d’Estadella a Vilagrassa; el Requer d’Agramunt; Bobany a Balaguer; Villa Romeral a Albesa; Villa Fortunatus a Fraga i el Bovalar a Seros.
L’any 449, el rei sueu Requiari, aliat amb les bandes bagaudes comandades per Basilio (antic general romà), varen saquejar Ilerda. Tot i que no la destruïren si varen fer gran botí i força presoners.
Cancell de marbre, intervencions arqueològiques d'epoca visigoda.
El poblat del Bovalar.
En la comarca del Segrià, al terme municipal de Seròs, trobem la partida anomenada del Bovalar, uns 2 km. a l’est de la vila, situada a la part alta d’un turó que domina les aigües del Segre des del seu marge esquerre.
El poblat
- Es tracta d’un poblat reduït, característic d’una zona rural. Es troba aglomerat al voltant de l’església i les seves cases responen a habitatges unifamiliars de diverses habitacions (dues o tres) i una única porta.
- L’activitat dels habitants era agrícola i ramadera com evidencien els utensilis trobats i el fet documentat de l’existència d’un molí d’oli. El conjunt va ser ocupat fins a principis del segle VIII.
- Ubicació històrica (Museu d'Història de Catalunya) El cristianisme és la religió creixent a la fi de l’imperi Romà. Durant el període visigòtic l'Església es converteix en un dels pilars de la societat. Viles rurals, com la del Bovalar, segles IV-VIII, disposen de basílica i de baptisteri. En les èpoques paleocristiana i visigòtica, el baptisteri és l’espai on s’administra el baptisme. Compta amb una piscina, on els candidats, generalment adults, es bategen mitjançant el ritu de la immersió. Quan es generalitza el baptisme dels nens, a partir del segle VII, els baptisteris donen pas a les piles baptismals. El poblat pren el nom de la partida del Bovalar que antigament era el lloc on pasturaven els bous, un terreny no treballat i cobert de vegetació natural.
- El poblat del Bovalar.
- Poblado de Bovalar.
- Iglesia y poblado de Bovalar.
