Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Durant la construcció. El Claustre. Segle XIV.

La societat.

L’1 de setembre de 1300 s’obté el privilegi de fundació de l’Studium Generale. Això suposarà un gran canvi a la ciutat. Es crea el Burg UniversitariBarri de la Universitat- que s’estendrà des de la Parròquia de Sant Pere de la Suda i Sant Martí fins Sant Andreu i Sant Llorenç.

Burg Universeitari. El barri de la Suda. Hipòtesi de la ciutat medieval. Enric Garsaball, Museu d'Art Jaume Morera.

La Carta d’Ordinacions i Immunitats de l’Estudi General, de 2 de setembre de 1300, possa els estudiants i mestres sota la protecció del rei que els concedeix força privilegis, immunitats i beneficis tributaris, que els enfrontaran multitud de vegades amb la resta de pobladors. Tant és així que aquests podien portar a la ciutat tota mena de productes per vendre’ls per tal d’assegurar-se la seva manutenció, evidentment sense pagar cap tribut.

El segle XIV la població sofrirà continues davallades i pujades. Lleida passa de ser repoblada a repobladora: a València i les Illes Balears principalment. Tanmateix s’han de tenir en compte les epidèmies de pesta que varen ser importants l’any 1348 i 1371. Fet que farà que la Paeria rebaixi els requisits per ser-ne ciutadà de Lleida (1350) per tal d'augmentar la població.

L’any 1361 a la ciutat de Lleida s’esperava una invasió castellana . El rei català esperà a la ciutat l’arribada de les hosts catalanes. El 1364 es fortificaren el castell i les muralles de la ciutat.

Tot i això a Lleida es mantenien 2234 focs, que multiplicats per 4,5 que és el coeficient habitual d’habitants per casa ens donen un nombre aproximat de 10.000 habitants. (Fogatge de 1365-1370) A Barcelona hi havia 30000, a Perpinyà 12.000, a Tortosa 9000, a Girona 7000, a Tarragona 6000, a Cervera 5000, a Tàrrega 2000.

La Lleida de l’època és la segona ciutat catalana en importància, en nombre d’habitants i en activitat econòmica, tot just per darrera de Barcelona.

L’any 1384 hi haurà un fort rebrot de l’epidèmia. Aquest segle un nombre important de viles properes a Lleida cercaran la seva protecció i s’aniran annexionant: Bell-lloc, Borges Blanques, Almacelles, Albelda de Llitera... reben la carta de ciutadania de Lleida, és a dir, el seus habitants són lleidatans de ple dret.

El 1373 Lleida sofrirà un important terratrèmol que afectarà la capella del Castell de la Suda..


Expansió de la corona (1213 - 1409)

Els successius monarques Alfons II, Jaume II, Alfons III i Pere IV, incorporen nous territoris a la corona (Sicília, Menorca, Atenes, Neopàtria i Sardenya - Alguer) entre els anys 1291 i 1356.

Aquest últim monarca (Pere IV) va tenir un regnat ple de dificultats polítiques. A la plaga de llagostes que venia del nord d'Àfrica es va sumar un important terratrèmol a tot el principat de Catalunya (1373), un altre a Tarragona (1340) i l’epidèmia de pesta negra (1348) encara que, de totes les calamitats, la pitjor de totes va ser el conflicte bèl•lic que va mantenir amb Pere I el Cruel de Castella entre 1356 i 1369 (Guerra dels dos Peres). Pere el Cruel volia recuperar el territori de Múrcia i assegurar l’hegemonia castellana a la península, eliminant els altres estats peninsulars per proclamar-se emperador d'Espanya.

La corona catalano-aragonesa va tractar de destronar Pere el Cruel i substituir-lo per Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere el Cruel, cosa que va aconseguir després d’un llarg conflicte i algunes aliances al 1369.

Enric de Trastàmara no va complir els pactes signats amb Pere IV el Cerimoniós pels quals li havia de cedir el regne de Múrcia i altres places frontereres, en cas de victòria, firmant finalment la pau en 1375.

Ja des del 1217 el Rei Jaume I celebrava assemblees per discutir les qüestions internes dels territoris, i des de 1283 Pere el Gran es va comprometre a celebrar la General Cort una vegada a l’any. A causa de les nombroses guerres durant el regnat del Cerimoniós es va crear la necessitat d’establir una delegació permanent que s’ocupés de totes la qüestions entre cada una d’aquestes "Corts Generals de Catalunya", sorgint així la Diputació del General o Generalitat a les Corts de Cervera en 1359.

L’any 1361 a la ciutat de Lleida s’esperava una invasió castellana . El rei català esperà a la ciutat l’arribada de les hosts catalanes. El 1364 es fortificaren el castell i les muralles de la ciutat.

L’any 1365 el perill el representaren els francesos, molts veïns marxaren de la ciutat on es derruïren algunes cases per a preparar la defensa.

A la mort del Cerimoniós, Joan I inaugurà un període d’aliances amb França i un procés de construcció d’importants infraestructures, esquitxat d’alguns períodes de disturbis a Barcelona. El 1393 s’institueixen a Barcelona els Jocs Florals.

A partir de 1396, amb el regnat de Martí l'Humà s’inicià una època de relativa estabilitat.


Pere el Cerimoniós.


Diputació del General o Generalitat. Cartel commemoració a Cervera.


Jocs Florals. Barcelona.



La Tecnologia.

Veure els apartats específics per segle.

I a la resta del món?

Torpedus per Harun ar-Rammah Najm al-Din al-Ahdab (1275 dC. en Síria)


Pergamí del 1359, de nomenament d'una