Fabrorum.
L’art de construir a l’Edat Mitja esdevé una tradició verbal i pràctica, els coneixements passen de mestre a deixeble a peu d’obra.
Lluny queda tot el saber que atresorarem els “collegia fraborum” romans (agrupacions corporatives d’artesans que s’ocupaven de totes les construccions), hereus dels que els donaren els antics mestres grecs. Amb la desaparició de l’imperi roma es dilueixen el seus sabers i finalment es perdem entre la pols de llunyanes llibreries obres com la de Marc Vitruvi Pol•lió. Un majestuós compendi del primer segle de la nostra època de com s’ha de construir.
Es perden realment tots el sabers? Evidentment no, ja que es continuen emprant, segons es pot deduir de l’anàlisi de les obres construïdes. El que passa és que les mesures s’adapten segons les zones, i la “geometia fabrorum” es redueix als elements més bàsics d’Euclides i de l’escola pitagòrica.
Una bona mostra del que passava és el “Livre de Portrauture” més conegut com “Le carnet de Villard de Honnecourt” . Villar era un francès del segle XII, originari de la Picardia, reconegut per uns com a gran mestre d’obra i com un excel•lent escultor per altres ( de fet només es troba documentada la seva participació, col•laboració, en la catedral de Cambrai)
Per què és important doncs? Per què el seu “carnet”, una llibreta de 33 pàgines de pergamins, explica les tècniques emprades pels arquitectes de l’època. D’aquest manual es desprenen tota mena de sabers: metrologia, geometria, proporcions, com projectar, com calcular, màquines emprades...
Mentre a Espanya, sembla ser que havíem gaudit, almenys alguns dels seus pobladors de tot el saber antic... el saber constructiu musulmà havia desenvolupat al màxim els sabers implícits en la geometria d’Euclides. Els vells textos, traduïts a l’àrab s’havien conservat a l’orient i d’aquest passaren a. les escoles de l’al-Andalùs, on s‘ensenyaven els “Elements d’Euclides” ja en la baixa edat mitjana. Fins al segle XII no començarien a trobar-se traduccions al llatí dels textos àrabs dels autors clàssics.
Le carnet de Villard de Honnecourt.
