Metrologia.

Metrologia és la part de la tecnologia que estudia les mesures i els instruments que s’empren per tal de realitzar-les.

L’imperi romà va comportar que gairebé tota Europa empres les mateixes mesures. Com no podia ser d’altra manera, aquestes tenien com a patró el cos humà. La polzada (dit polsar), el pam, la colzada, el braç, el peu, la passa, la milla (mil passes dels exercits romans) eren habituals arreu... i les seves relacions: tres pams equivalien a dos peus... i és que les mesures antropològiques sempre les portes a sobre, i són a la vegada unitat i instrument, i són fàcils de relacionar entre elles: les mesures d’un home a un altre no són iguals, però sí prou semblants. El mateix es pot dir de les proporcions entre les diferents parts del cos. Com diu Vitruvi en el seu clàssic Tractat d’arquitectura, el peu és la sisena part de l’alçada del cos; el colze, una quarta part; el colze té sis palmades (la mà de través, no sis pams com sovint es tradueix) i la palmada té quatre dits... Tanmateix hi havia mesures no antropològiques: vares per a mesurar llargàries, pesos...

La desfeta de l’imperi comporta que poc a poc, aquestes mesures s’adaptessin als pobles autòctons, introduint petites variacions d’un lloc a altre. Així a l’Edat mitjana trobem que:

Longitud

Un peu roma equivalia a 29,57 cm.
- A Catalunya (911) valia 29,156 cm;
  - a castellà 27,86; a Valencià 33,29; el visigot 33,3307; el mossàrab 33,26;
  - 2 peus catalans ens donen 3 pams.
  - El peu d’1/6 de cana val 25,93 cm
- El carolingi original 33,048 cm.
Un pas 77,7 cm.
Un pam equivalia a Barcelona a 19,4 cm;
- a Alacant era de 22,6
- Un pam i mig igual a un peu català.
- Un pam d’1/8 de cana (pam cana, de 19,4375 cm)
- El pam d’1/12 de destre (pam destre, de 23,318 cm)
La colzada catalana valia 44,2 cm;
- a València 45,3.
La vara de Lleida feia 77,8 cm;
- a València 90,6 cm;
La cana a Lleida equivalia a 1,556 metres. (Segons el Diccionari Alcover-Moll una cana val 8 pams i feia aproximadament 1m. i 60 cm.)
- La sisena part d’una cana de Lleida ens dona 25,95 cm.
- La cana provençal feia 2 m. i la cana de Montpeller uns 1,98 m.
- La sisena part d’una cana provençal ens dona 33,33 cm.
L’Alna venia a ser mitja cana (quatre pams).

Superfície.

La quartera de sembradura de Barcelona 90 per 45 passos (2.448,2503 m2)

Volum, pes.

La Quartera de Lleida, de 73,76 L. (aquesta era la quantitat necessaria de gra per a sembrar una quartera de sembradura)
- La Quartera es dividia en 96 picotins de 0,7683 L
  - La quartera d’ordi era un 20 % més gran que la quartera de blat.
- El cafís de Lleida eren 12 faneques.
- L’almut de Lleida eren 3,1064 L. Aproximadamant 3,4444 Kg
- La faneca de Lleida de 27,958 L. Aproximadamant 31 Kg
  - Una faneca eren 9 almuts (de civada una fanega eren 12 almuts)
- La mitgera de vi a Lleida era de 10,434 L. i la d’oli era de 11,672 L.
12 unces fan una lliura, 26 lliures fan una rova, 4 roves fan un quintar.
- El pes monetari era un 4 % més petit que el comercial.
- El quintar
  - El quintar barceloní antic era de 42,5 kg, o sigui, 100 lliures de 425 grams.
  - A Lleida i Balaguer, trobem també quintars grossos (formats per 4 roves, però generalment de 36 lliures)
- La rova.
- L’unça.
  - Una unça es definia com el pes de 576 grans de blat.
  - L’adaram eren 36 grans.

Mesures del pa.

Quant pesa el blat? Actualment, una mica més de 75 kg per hL.
S'obtenien 83,33 L de farina per hL de blat, uns 62 kg.
Els Costums de Lleida fixaven que per cada faneca de farina s’havien d'obtenir 48 lliures de pa (lliura carolíngia de 408 grams)
- El pa era venut a pes, però no a tant la lliura de pes, sinó a la inversa: l’encariment del pa no es notava en un major preu, sinó en un menor pes. Per això els pans tenen nom de diners: el pa de ral, la qüerna (4 diners), el dinal (un diner).

Hi ha un territori exclusiu de l’alna que comprèn el Pallars, la franja central de la Noguera, el Segrià, les Garrigues, les muntanyes de Prades, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i, a llevant d’aquesta, una franja més o menys ampla on s’utilitzen l’alna i la cana, sovint en el mateix lloc. La resta era el domini de la cana. Les mesures tradicionals catalanes: Un garbuix racional. Gaspar Feliu.

Relació entre diferents mesures línials catalanes.