L'obra de la Seu. Segle XIV.

Detall finaments del Claustre. Seu Vella de Lleida. La unió de la façana principal, la Canonja i Santa Maria l’Antiga marquen l’angle d’una esplèndida i gran plaça, davant la qual troben, com ben bé sabeu, un seguit de construccions fins la plaça de la Suda. Aquest seria un bon lloc... darrera de l’absis el turo és massa escarpat com per a plantejar-s’ho i a la banda de la Roca Sobirana... ni parlar-ne... el Castell del Rei... Bé, potser ens caldrà una mica d’espai, potser haurem d’adequar la zona de llevant, però obtindrem un meravellós mirador de la ciutat... des de la qual el claustre es veurà imponent... com flotant sobre la Roca Mitjana.... També haurem d’intervenir en la zona sud... El desnivell es important, des del peu del turo a la futura Portalada dels Apòstols... hi ha un bon tram. No ens quedarà altre remei que construir una escalinata... no ens caldrà pedra, tot i que si, molta mà d’obra, ja que els pedrers podran llaurar amplis esgraons en la roca viva... Costos? El Capítol podrà construir a banda i banda edificis nobles per tal que els habitin els seus canonges, pabordes, beneficiats i clergues... segur que serà una bona inversió....

Durant la primera part d'aquest segle un seguit important de Mestres d’Obra desfilaren per la Seo, que avançaren de manera important les obres del claustre: parlem de Guillem d’Enill, 1330 1338; de Pere Piquer, 1340 – 1345; de Guillem Seguer, 1356 -?; (mor el 1371).

Detall Portal dels Apòstols. Seu Vella de Lleida. L’any 1359 ens trobem amb un fet singular tot i que no únic, hi ha dos “magister operis sedis ilerdensis” és a dir, dos Mestres d’Obra que comparteixen el mestratge: en Jaume Cascall i en Bartomeu de Robió. Tots dos cobraran el mateix, tres sous diaris. Jaume Cascall, era un afamat escultor, que aprengué l’ofici de la mà del també reconegut mestre Aloy de Montbray en terres gironines. Al voltant de mitjans del segle XIV es traslladà a Barcelona, on es casaria amb una filla del pintor Ferrer Bassa. Entre els anys 1349 i 1379 treballà en els sepulcres reials de Poblet, tasca que compartiria amb les feines desenvolupades a la Seu Vella de Lleida. Seu és el Sant Pere que hi havia al Portal dels Apòstols. D’aquesta portalada es fa mestre responsable davant el Capítol. D’en Bartomeu de Robió sabem poques coses. Dirigia en concret les obres del retaule major i sembla ser que era el responsable de la resta de feines desenvolupades a la Seu, excepte del esmentat Portal dels Apòstols. Cal dir que mentre s’esculpia el retaule, els pintors anaven pintant les parts acabades. Tanmateix calia reparar les peces que es trencaven, per això feien anar “mastech” (pega) i betum.

1363, 2 de juliol. Apareix per darrera vegada al llibres d’obra en Bartomeu de Robió dirigint les feines del retaule major. Possiblement fou aquesta la data d’acabament. Tot i això continuà com a mestre de les obres de la seu fins l’any 1378.

1364, 7 de desembre. Apareix darrer cop el mestre Jaume Cascall, tot i que un deixeble seu continua treballant a la Seu. Aquest any es va pintar la pila baptismal es varen gastar una lliura i mitja d’oli de llinassa, dues i mitja de blanc, dues d’ocre i una de verdet. Es pagaren 5 sous.

El 12 de desembre de 1378, en Guillem Solivella, signà l’acta notarial per la qual acceptava el mestratge de la Seu Vella, obres que seguiria amb fidelitat i diligència.

Durant els anys 1382 i 1383 es va tornar a treballar en el retaule major i mentre els piquers i treballaven, aquest era pintat.

Es compraren 3 lliures i tres unces d’atzur d’Alemanya (blau cel), una lliura de colradura, una lliura de fulla d’estany, quatre lliures d’aigua cuita, ous, quinze lliures de blanc, 4 alnes, un cartró i mig de llenç, una lliura de vernís, 650 pans d’or i una lliura d’oli de llinosa. Es pagaren 2.028 sous i sis diners.

Al 1384 es va treballar en e portal de la Seu, en la capella rodona, (possiblement en la base del campanar) i en fer una gàrgola per aquest.

Durant el 1385 es treballà en la croera del Portal dels Fillols. També uns fusters varen realitzar una bastida per a pujar la gàrgola al campanar, mentre altres construïren les portes de la sagristia.

1386, 5 de març. El mestre Guillem dissenyà l’obra del campanar. També va elaborar les plantilles que empraren els piquers per a tallar pedres a la pedrera. Mentre els pedrers treballaven en la croera dels Portal dels Fillols. Els fusters varen fer les cintres i bastides necessàries.

Finament l'any 1387 s’acabaren les obres de la coera sobre el portal dels Fillols. Tanmateix es va muntar un “ternal” (Bossell de tres politges... un bossell és una corriola composta d’una caixa ovalada de fusta, les cares de la qual – galteres- deixen un fre –groera- per on passa la corda que volta la politja, que gira damunt un eix de metall o fusta) i la seva “gumena” (corda gruixuda) per tal de pujar lloses a la torre del campanar.

1388, 2 de novembre. La llotja havia estat situada fins a les hores dins l’hort del claustre. Com que les obres d’aquest ja estaven molt avançades i començava a destorbar, es va desfer. Es construí una de nova fora de la Seu, al peu de la Roca Sobirana, mirant al castell de la Suda. A les hores també es va reparar el Portal de Sant Berenguer ja que entrava aigua a la Seu.

Durant l’any 1390 es va treballar en la torre del rellotge situada sobre la capella de Santa Llúcia on pujaven mitjançant un torn. També s’esculpien les escultures del Portal dels Apòstols (la Verge Maria, Sant Pau i Sant Pere i dos sants més executats per Guillem Solivella) i es va reparar la teulada de l’Almoina. Tanmateix es va fondre la campana horària.

Al 1393 es feren les bastides per col•locar les escultures acabades l’any anterior. Es tallaren i escairaren 300 lloses per enllosar la teulada de la Casa del Capítol a preu fet, treballaren tres piquers. Com el seny major es va trencar és va fondre un de nou. També es van muntar tres vitralls: sobre la Porta Major (portal del claustre) que representava la història de Samsó, sobre la Porta de l’Anunciata que representava l’escena de l’Anunciació de l’Àngel i el Naixement de Jesús sobre la Porta de Sant Berenguer...

Al 1394 es van muntar les reixes fetes per l’altar major. Pesaven 10935 lliures i mitja i varen costar 1226 sous i 10 diners.

L’any 1396 es va construir la casa de la llibreria, ubicada darrera de l’altar major i sobre l’altar de Santa Anna. Es va fer un altell, per la qual cosa va caler fer forats a les parets de pedra per tal d’encastar les bigues, una escala de fusta i finestrals al murs de la Capella de Santa Anna que es varen cobrir amb draps encerats i despres enreixar. Al mateix temps en Guillem Solivella traçà l’obra del campanar.

Al 1397 es començaren a fer les bastides al cap i peus de la Torre Major, així com un torn. Mentre, es treballava de valent a la pedrera d’Aspa. Les pedres es transportaren a la Seu amb carro però com el riu Segre baixava molt ple, va caler contractar homes de ribera per traspassar-lo. Les pedres eren tant grans i el riu anava tant ple que varen caler 4 homes per pedra. Com calia pujar les pedres d’alt de la torre es va fer una “gumena” (corda molt gruixuda de cànem) de 60 braces de llarg, que pesà 5 quintars i 16 lliures. A l’agost es va començar a paredar... en el primer pany es gastaren 80 lliures de ferro per fer-ne “galavernes” (peça de ferro de reforç que evita el desgast de les pedres per fregadís)...