El projecte.
Deia Gaudí que les catedrals gòtiques mostraven permanentment les crosses que les sustentaven. El gran mestre de l’arc funicular (ell va estar el primer en emprar-la en un edifici tot i que la corba funicular va ser identificada per Hooke l’any 1675) també ens deia que el problema de les grans construccions medievals era que estaven pensades en compressió (esforç vertical que el pes de les cobertes transmet a les parets que la sustenten) tot i que les cobertes també empenten les parets amb esforços laterals. Així que per tal d’aixecar grans alçades calien parets molt gruixudes (pels esforços de compressió) i grans contraforts (pels esforços laterals) que donessin a l’estructura l’estabilitat desitjada ( sinó al terra, com moltes construccions varen acabar) Però, als arquitectes de l’any 1203, no se’ls podia demanar més, i varen fer edificis meravellosos a base d’antics coneixements empírics adquirits dels seus mestres, de les experiències arquitectòniques prèvies i molta, molta sort...
Com va projectar en Pere de Coma la Seu Vella de Lleida?
Tot sembla indicar que la unitat de mesura bàsica fou un peu de 33,33 cm, es a dir un peu visigot, tot i que també es pot dir que és la sisena part d’una cana de Provença i s’aproxima moltíssim al peu mossàrab de 33,26 cm.
- La planta de les naus les organitzà “ad quadratum” de 100 per 100 peus de costat. (l’amplada de les naus des de l’exterior dels murs és de 100 peus i la llargada de les naus des de l’exterior fins l’eix de les pilastres anterior al creuer es també de 100 peus)
- La llargada total és “dupla”, és a dir, 200 peus.
- La distància de dels peus de la nau al creuer, inclosa la seva amplada és de 142 peus, es a dir guarda proporció amb la rel quadrada de 2, i és a l’hora la diagonal del quadrat de 100 peus de costat.
- Si dividim per 20 aquestes tres mesures bàsiques de la nau obtindrem 5, 7 i 10. És a dir els tres primers valors de la sèrie matemàtica de raó rel quadrada de 2.
- La nau central de 40 peus i la suma de les dues laterals 60 (30+30) està en relació “sesquiàltera” (és a dir el 60 conté el 40 més la seva meitat).
- La suma de les tres naus dona 100 peus, la seva meitat són 50 i la suma de la central i una lateral són 70. Si aquest cop els dividim per 10 tindrem de nou 5, 7, i 10.
- El gruix dels murs perimetrals són de 7 peus, el mateix que el nucli de les pilastres.
- L’alçada de la nau central des del paviment medieval fins la línea d’impostes és de 39 peus, molt aproximada a la seva amplada. (ad quadratum).
- Tot a la Seu Vella de Lleida és harmònic, tot resta articulat en forma de quadrat i rectangles de proporcions 1,3; rel quadrada de 2; 1,5 i rel quadrada de 3.
Experiència. Cesare Ripa.
Dibuixant a la llotja.
Het Menselyk Bedryf 1694. Jan Luyken.
Dissenys: "En aquesta època el pergamí era escàs i car, per no parlar del paper... era comú raspar pergamins per tornar-los a reutilitzar... és per això que els mestres d’obra per a dibuixar feien servir un tauler de fusta sobre el que estenien guix o cera. (també podien fer-se servir draps prèviament tensats en un bastidor) Aquest tauler solia disposar d’una trama quadriculada ortogonal segons la relació proporcional que coneixia o dominava el mestre, aconseguint d’aquesta manera que el que es dibuixes complís el que desitjava sense tenir que fer cap càlcul."
Viuitur ingenio.
Arzt walter Ryff (Rivius). 1548.
