Els mestres de fer senys o campanes.
De 1361 a 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 7 mestres de fer senys..
Al taller:
Dissenyava les seves campanes i plantilles. –gelosament guardades-
A la llotja:
Presentava el seu disseny i es coordinava amb el mestre d’obra per tal de fer la comanda dels materials necessaris per executar-la, així com els materials complementaris necessaris per muntar-la al lloc definitiu (cordes, bastides, torns, corrioles...) i els homes que haurien d’ajudar-los..
A l’obra:
La feina del mestre era la de disseny i la de direcció de l’execució de la campana. Aquestes generalment es fonien a peu d’obra.
"Pas a pas, capa a capa, amb rigor i bon fer, la ma de l’artesà fonedor defineix l’ànima de cada campana. Ajustades plantilles –gelosament guardades- defineixen la seva silueta, mentre el foc, constantment alimentat, endureix el material que servirà de suport –mascle- i contenció del metall per crear la forma desitjada. Desprès vindrà la “camisa”, fang i cera per aconseguir un perfecte tornejat. Al final amb la capa –femella- el fang acaba de tancar el cicle. Es prova el seu to –com el músic amb el seu instrument- i, en silenci, s’extreuen les primeres notes musicals d’aquest singular instrument d’altra resistència, excel•lent disseny i bonic só. Desprès s’hi acobla el badall i el jou de roure com accessoris tradicionals.". La Confraria de Campaners de Catalunya. Os de Balaguer. Lleida.
Els seus subordinats:
No tots en tenien d'ajudants. Generalment durant la seva feina hi era present el mestre d’obra. També rebia l'ajut de ferrers i fusters i un nombre indeterminat de manobres.
El sou:
Els mestres de fer senys cobraven a preu fet el que prèviament havien acordat. Fins i tot, com és el cas de la Seu Vella, el client comprava els materials necessaris per la seva producció. El 1404 el mestre de fer senys Guillem Martí, va fer comprar 5 quintars i 24 lliures de coure i 19 lliures d’estany. També es comprà carbó per la fossa, 1 lliura de cera gomada per fer les lletres al seny i 1,5 de groga. Per la seva feina va rebre 50 florins d’or d’Aragó.
Que podien comprar?
xxx
Notes
xxx
Mestre de fer senys al taller. Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.
