Ferrers i Serrallers.
No és el mateix produir que treballar el ferro. El ferro es produïa a la Farga pels fargaires i era transformat pels Ferrers, Serrallers, Forjadors o Manyans. Tan mateix existien: espasers, cuirassers, canoners,...
Del 1361 a 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 34 ferrers i 13 serrallers. (val a dir que els ferrers moltes vegades també feien feines de serraller i a l’inversa)
El ferro:
Sense ferro, s’hagués pogut fer la Seu, o qualsevol altra obra similar? Si no s’haguessin fabricat i reparat les eines que feien servir el pedrers i els fusters difícilment. De fet 9 dels 47 ferrers emprats a la Seu es dedicaren exclusivament a esmolar els pics, broques, tascons, malls, maces, destrals i tot tipus d’eines emprades pels altres treballadors. Feina que realitzaven fins i tot a peu de la pedrera.
Mines:
Les tècniques evolucionaren entre els segles XI y XIII: s'excavaren pous i galeries, els minerals es pujaven a la superfície en cabassos de cuir amb l'ajut de torns manuals o de tracció animal i, més tard, de molins d`aigua. Els miners, aïllats al principi, formen comunitats independents; i acaben formant-se societats comercials, en les quals participen nobles, ordres de monjos i mercaders.
Siderúrgia:
Després d`un període d`estancament, l`activitat es recupera al segle XV, primer amb la metal•lúrgia dels metalls preciosos -amb els quals es fan monedes- i després amb la metal•lúrgia del ferro, modernitzada mitjançant les manxes hidràuliques, els alts forns a 1.200° C i els molins en els quals es bat la fosa. Com que l`energia per a la fosa del mineral prové del carbó de llenya, la metal•lúrgia s`implantà prop dels grans boscos.
La farga:
El ferrer cremava el carbó sobre un foc a terra fet generalment de totxos o pedra. Un aprenent movia una enorme manxa per a mantenir el foc encès i augmentar la temperatura. Després el ferrer posava las peces de ferro a escalfar damunt el foc i segons el color que prenien i el toves que estaven, les modelava a l'enclusa. Quan les peces estaven al roig viu podien soldar-se amb facilitat.
El taller:
Reixes i portes de ferro enreixades. Panys i les seves claus. Frontisses... Claus, bisos, cargols... Produir i reparar tot tipus d’eines i esmolar-les, les noves i les que es portaven per tal menester. Xapes, claus i ferradures. Els ferrers no sol forjaven grans peces de metall, sinó que també feien farratges per a carros i frens per a cavalls. Altra feina important era la de fer claus (els cargols i visos no aparegueren fins el segle XVI) per a una gran varietat d’usos com: per les teulades, ferradures, mobles i eines. Les ferradures dels cavalls era altra de les activitats més importants. Consistia en clavar-li al cavall unes peces de ferro en forma d'U als cascos, a la fi d`evitar que es fes mal quan caminava per terrenys rocosos. Alguns ferrers, estaven especialitzats en aquest tipus de treball, es denominaven: ferradors. Per a ferrar un cavall, primer havia que desclavar la ferradura vella, llimar-li els cascos i després forjar-li la nova ferradura a la mesura exacta i fer els claus per a subjectar-la.
La llotja:
Produir i reparar tot tipus de ferros necessaris. Esmolar eines.
L’obra:
Ajudar a muntar reixes i portes reixades, així com muntar frontisses i panys a les portes i finestrals de fusta.
A mes a més dels 47 ferrers i serrallers, als llibre de l’obra estan documentats 60 menestrals que es dedicaren a la producció de tot tipus d’eines i estris necessaris per dur a terme les obres de la Seu.
Els seus subordinats:
Ferrers. Eygentliche Beschreibung.
Hans Sach. 1543.
És una producció de la Xarxa Temàtica "L'home i el ferro a Catalunya" amb el suport del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
La Farga Rossell (Andorra). Una pàgina excel·lent. .
Cuirassers. Eygentliche Beschreibung.
Hans Sach. 1543.
Ferrers. Eygentliche Beschreibung.
Hans Sach. 1543.
