Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Artesans i Oficis. Fusters.

Fusters.

Els fuster es dividien per especialitats, així podem trobar, Fusters de Ribera, Fusters d’Armar, Fusters de Portam o Ebenistes, Mestres d’Aixa de Carros o de Barques...

Del 1361 al 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 121 fusters.

Fusters. Paduan Bible. 1350-1399. British Library El segon material més emprat a la Seu fou la fusta. De fet com en totes les construccions similars. A part de les tasques específiques de fuster, la seva feina anava molt lligada a la dels piquers. A les obres de la Seu solien venir un fuster i un mínim d’un ajudant. Tot i que moltes vegades ho feien acompanyats d’altre fuster i un moço.

Els boscos: Són el lloc de proveïment. De l’obtenció de la fusta s’encarreguen els llenyataires. Del transport fins a Lleida, els raiers.

Els Llenyataires i els Mestres d’Aixa eren els que desbastaven els arbres, al bosc o a peu d’obra, fins donar-los la forma desitjada per a la seva utilització. Basicament feien servir destrals (aixes).

Raiers: L’any 1461, el raier Bernat Pellicer transportà fusta per l’obra de la Seu.

Raiers. Vitruvii. De architectura libri decem. Nicolai Cusani 1543.

El taller:

Al taller construïen portes, finestres, prestatges, mobles... per a l'obra, o pels seus clients particulars.

La llotja:

Realitzaven sota comanda del mestre els motllos necessaris pels piquers.

L’obra:

Fusters. Book of Hours. Circa 1423. British Library.Muntaven i desmuntaven bastides per tal de que es pogués treballar en zones enlairades, així com els estris necessaris per enlairar els materials a executar (torns, politges,...)
Construïen motllos per les obres que així el requerien: arcades, voltes, finestres, cobertes...
Feien bastiments i portes, armaris i llibreries, bancs i taules, però també: posaven draps encerats a les finestres i demès obertures, adobaven les cadires del cor, folraven pedres, etc.

Els seus subordinats:

Els fusters són els que més deixebles feien servir a l’obra de la Seu. 28 dels 121 fusters sempre varen anar acompanyats d’un o varis deixebles, i aquest mai varen treballar sense la presència dels seus mestres.

El sou:

Generalment cobraven per jornal diari (aproximadament i de mitjana 41,16 diners al voltant de l’any 1361 i 50,57 el 1410).

Què podien comprar?

0,87 faneques de forment el 1361
1,19 el 1410
(El forment o blat comú es considera l’element d’alimentació bàsica de l’època).

Fusters. Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.

Mestres d’Aixa eren els que desbastaven els arbres, al bosc o a peu d’obra, fins donar-los la forma desitjada per a la seva utilització. Basicament feien servir destrals (aixes).

Fusters d’Armar: Treballava els trons per fer-ne Postes, Taulons, Llates, Llistons, Cabirons.... Feien servir: Aixes, Destrals, Serres de dues mans, Xerracs. Per armar estructures com les bastides o les encavallades de les teulades, grues, sínies, cabrestants, cintres, feien servir Martells i Claus.

Fusters de Portam i Ebenistes: Construïen portes, finestres, prestatges, mobles... Les seves eines: les mateixes que les de la resta de companys d’ofici, tot i que per fer motllures també empraven: Per a marcar i traçar: Rossets o Sentenelles. Per a subjectar: Serjants i Molles. Per serrar: Serres d’una o dues mans, Serres de Vogir, Serrabiaixos, Xerracs d’una o dues mans... Per conformar: Enformadors, Badaines, Ribots, Guillaumes, Boets, Cadells, Raspes, Llimes, Cutxets, Ganivets....


Bibliografia.

  • Preu i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu. Tesí Doctoral de M. Caterina Argilés i Aluja. ISBN: 84-89727-64-3. Depósito Legal: S. 54-98. servei de Publicacions, Universitat de Lleida.

Fusters. Book of Hours. Circa 1423. British Library.