Fusters.
Els fuster es dividien per especialitats, així podem trobar, Fusters de Ribera, Fusters d’Armar, Fusters de Portam o Ebenistes, Mestres d’Aixa de Carros o de Barques...
Del 1361 al 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 121 fusters.
El segon material més emprat a la Seu fou la fusta. De fet com en totes les construccions similars. A part de les tasques específiques de fuster, la seva feina anava molt lligada a la dels piquers. A les obres de la Seu solien venir un fuster i un mínim d’un ajudant. Tot i que moltes vegades ho feien acompanyats d’altre fuster i un moço.
Els boscos: Són el lloc de proveïment. De l’obtenció de la fusta s’encarreguen els llenyataires. Del transport fins a Lleida, els raiers.
Els Llenyataires i els Mestres d’Aixa eren els que desbastaven els arbres, al bosc o a peu d’obra, fins donar-los la forma desitjada per a la seva utilització. Basicament feien servir destrals (aixes).
Raiers: L’any 1461, el raier Bernat Pellicer transportà fusta per l’obra de la Seu.
El taller:
Al taller construïen portes, finestres, prestatges, mobles... per a l'obra, o pels seus clients particulars.
La llotja:
Realitzaven sota comanda del mestre els motllos necessaris pels piquers.
L’obra:
Muntaven i desmuntaven bastides per tal de que es pogués treballar en zones enlairades, així com els estris necessaris per enlairar els materials a executar (torns, politges,...)
Construïen motllos per les obres que així el requerien: arcades, voltes, finestres, cobertes...
Feien bastiments i portes, armaris i llibreries, bancs i taules, però també: posaven draps encerats a les finestres i demès obertures, adobaven les cadires del cor, folraven pedres, etc.
Els seus subordinats:
Els fusters són els que més deixebles feien servir a l’obra de la Seu. 28 dels 121 fusters sempre varen anar acompanyats d’un o varis deixebles, i aquest mai varen treballar sense la presència dels seus mestres.
El sou:
Generalment cobraven per jornal diari (aproximadament i de mitjana 41,16 diners al voltant de l’any 1361 i 50,57 el 1410).
Què podien comprar?
0,87 faneques de forment el 1361
1,19 el 1410
(El forment o blat comú es considera l’element d’alimentació bàsica de l’època).
Fusters. Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.
Mestres d’Aixa eren els que desbastaven els arbres, al bosc o a peu d’obra, fins donar-los la forma desitjada per a la seva utilització. Basicament feien servir destrals (aixes).
Fusters d’Armar: Treballava els trons per fer-ne Postes, Taulons, Llates, Llistons, Cabirons.... Feien servir: Aixes, Destrals, Serres de dues mans, Xerracs. Per armar estructures com les bastides o les encavallades de les teulades, grues, sínies, cabrestants, cintres, feien servir Martells i Claus.
Fusters de Portam i Ebenistes: Construïen portes, finestres, prestatges, mobles... Les seves eines: les mateixes que les de la resta de companys d’ofici, tot i que per fer motllures també empraven: Per a marcar i traçar: Rossets o Sentenelles. Per a subjectar: Serjants i Molles. Per serrar: Serres d’una o dues mans, Serres de Vogir, Serrabiaixos, Xerracs d’una o dues mans... Per conformar: Enformadors, Badaines, Ribots, Guillaumes, Boets, Cadells, Raspes, Llimes, Cutxets, Ganivets....
