Guixaires.
L’obra de la Seu, per les seves característiques no va necessitar guixaires. Tot i això si que varen treballar a les dependències adjuntes.
Les contrades catalanes i els Monegres a l’Aragó (prop de Lleida) són riques en guix... de fet i gràcies a les formacions terciàries i triàsiques el troben en gran quantitat en la Depressió Central, la Serralada Transversal i extensions properes. El guix no és res més que un sulfat de calci hidratat, SO4Ca + 2 H2O que procedeix de roques d’origen sedimentaris com l’anhedrita o karstenita (també de les selenites o l’alabastre) que es sol presentar en masses granulars (de gra variat), masses foliades o en petites venes fibroses). Per a obtenir el guix que s’emparà en diverses feines cal deshidratar-ho. Es a dir, cal extreure l’aigua que contenen les roques. Això es fa en forns, mitjançant la calcinació del sulfat de calci bihidratat.
Els forns podien ser efímers ( és a dir, d’un sol ús o de pocs usos) o permanents (producció continuada de guix). Construir-ne un era ben senzill. En terreny pla s’excavava un clot, on es dipositava la llenya, i s’aixecava paret (construcció de pedra seca) que contindria l’anhedrita o karstenita. També solien aprofitar-se els talussos.
Depenent de la temperatura aplicada obtindrem guixos adequats a diferent usos:
- A 130 graus obtindrem el guix ordinari (negre o gris).
- Entre 200 y 230 graus es produeix el guix de modelar (escultures) o d'estucar, que posseeix un assecat molt ràpid.
- De 230 a 300 graus s’obté un guix de lent assecatge i alta resistència.
- Entre 300 y 450 graus s’obté també un guix de lent assecatge però de poca resistència.
- De 500 a 750 graus tindrem el guix mort, cremat, el que emprem els pintors com a càrrega en la fabricació de pintures. Te la propietat de no endurir-se.
- Entre 800 a 1.000 el guix serà hidràulic, conegut com a guix de paviment i també es fa servir com a revestiment de façanes.
El taller:
Confeccionaven motlles per fer-ne motllures... adequaven el guix a les característiques necessàries a les feines a desenvolupar...
La llotja:
Pastaven els morters de guix.
L’obra:
Revestien els paraments interiors... Collaven unions de poca resistència... Revestien armadures...(generalment de teixits vegetals o canyes) Executaven motllures...
Els seus subordinats:
La feina estàndard dels guixaires sempre necessita d’ajudants. 4 dels 6 que treballaren a la Seu sempre varen venir amb subordinats.
El sou:
Generalment cobraven per jornal diari (aproximadament i de mitjana 48 diners al voltant de l’any 1405
Guix.
Producció de guix.
