La jornada de feina.
Durant l’època que varen durar les obres de la Seu (edat mitja) la jornada de treball seguia el ritme agrari, es a dir, durava de sol a sol. De fet, a Lleida no hi va haver un rellotge mecànic, que toques les hores fins l’any 1486, poc sabien o volien saber d’hores...
Al contrari del que passava en altres llocs, l’horari de treball no variava segons l’època estacional...
Hi havia tres aturades: per esmorzar, per dinar (sembla ser que les treballadors de la Seu, excepte alguns pocs, anaven a dinar a casa seva, al contrari del que passava en obres similar d’arreu d’Europa que dinaven a les dependències de les obres) i per berenar ( en altres llocs només hi havia dues aturades, el berenar no es contemplava).
Es treballava, sense preses però sota una rigorosa vigilància... era comú restar diners als treballadors que no assistien a la feina.
Les eines s’adobaven dos cops per dia ... generalment a la llotja per que no es pregues temps...
Es treballaven 6 dies complerts, de dilluns a dissabte. Tot i això els dies festius eren nombrosos, 29 dies de festes, a més a més, dels diumenges...
Transsepte Seu Vella de Lleida.
