La llotja de la Seu Vella de Lleida.
La llotja, generalment, era un simple porxo situat als voltants de l’obra en el qual es realitzaven determinats treballs a recer i a cobert. Era el lloc de treball de fusters, fargaires i escultors; magatzem d’eines i taller del mestre de l’obra. També era el lloc dereunió o de discusió de qüestions tècniques i laborals, i on probablement es planificaven les feines diàries, la distribució dels operaris i aprenents i on el mestre contractava i pagava els salaris.
Amb el temps, però, la llotja adquireix un significat més ampli i molt més transcendent. Les experiències diàries, tant de qüestions tècniques com també de gestió i d’administració, generaven un volum considerable de coneixement i unes possibilitats d’aprenentatge i de millora professional considerables.
Les llotges de les catedrals es van convertir en centres d’experimentació i de coneixement de l’ofici. A les llotges es va concentrar, desenvolupar, conservar i transmetre la teoria i la pràctica de l’arquitectura i de la construcció. En funció de la diversitat i la magnitud de les obres, el bagatge i la potència de les llotges podia ser també molt desigual. Malauradament, el secret professional que s’imposava als seus membres ha provocat la pèrdua de bona part d’aquest coneixement tècnic medieval.
Pedrer treballant a la llotja. Het Menselyk Bedryf 1694. Jan Luyken.
