Mercaders i botiguers.
Els productes del delme que rebia el Capítol de la Catedral per a l’Obra de la Seu tenien un únic destí: la venda per tal d’obtenir diners per a finançar les obres de la Seu. La botiga de l’Obra va vendre els seus productes a mercaders de l’àrea catalana que aprofitaven el curs del Segre pel seu transport fins a Tortosa, eclesiàstics, artesans de l’elaboració i venda de pa, artesans d’altres oficis, generalment el mateixos que treballaven a la Seu i el municipis.
A l’Edat Mitjana podem trobar dos tipus de mercaders: els grans homes de negocis que compraven i venien de tot i els que només ho feien amb cereals (no cal recordar que el forment era la base alimentaria dels pobles, oi?) denominats formenters. Aquest darrer grup el podrien dividir en:
- fariners,
- flequers,
- forners,
- arrovers,
- tenders,
- hostalers.
L`artesà i el botiguer constituïen la major part de la població urbana. Les tres activitats més importants - la tèxtil, l'alimentació i el treball de la fusta i del ferro - es subdividien en infinitat d'oficis especialitzats. Així, el treball del carnisser, que adobava la carn, no era el mateix que el de l'escorxador, el del budellaire o del xarcuter. Els diferents gremis establien, en reglaments molt detallats, els salaris, la qualitat dels productes i la prohibició del treball nocturn. Cada gremi estava dirigit per artesans de fortuna. Per sota d'ells havia una multitud d'artesans independents que vivien de les comandes de les botigues o tallers. A l'últim esglaó es trobava la massa dels contractats a l'engròs, amb un salari que gairebé els permetia viure.
Forn de pa., Tacuinum Sanitatis, XVe siècle.
Bibliothèque nationale de France.
Botiga.
Eugène Viollet-le-Duc.
