Pintors.
Fins al segle XIV l’ofici de pintor no va gaudir de gaire consideració. De fet durant l’època de les obres de la Seu, els consideraven artesans.
Primer de tot ens caldrà distingir entre el pintors de brotxa i els pintors de quadres, retaules o de frescos. Aquí només tractarem dels primers (dels quals no existeix molta informació, ni bibliogràfica ni en Internet). De la resta inclourem enllaços (existeix informació amplia i de qualitat a la xarxa que no cal repetir en aquest espai).
De 1361 a 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 12 pintors.
El taller:
El taller dels pintors de brotxa solien ser (com els d'avui en dia) magatzems per guardar els materials: guix mort i cremat, calç, oli de llinassa, vernissos, quintaessencies de trementina o aiguarràs, i els pigments per a donar color a les pintures; així com la resta d’estris: escala de mà, perxes per a lligar brotxes i accedir a llocs llunyans, espolsadors de parets, fregalls, recolzadors, poals de fusta, rasquetes, brotxes i brotxes de campir (de grans dimensions), pinzells...
La llotja:
Aquí els pintors solien preparar els materials (els que no l’havien preparat al taller) : Barrejaven aigua, guix mort o cremat o calç i els pigments per fer-ne les pintures de base d'aigua amb la tonalitat que els mestre d’obra desitjava.
L’obra:
Generalment pintar parets, trèvols... però també donar adobar amb guix peses de fusta per a pintar-les desprès, donar olis de llinassa a les fustes per protegir-la, envernissar...
Els seus subordinats:
No es coneixen a l'obra de la Seu.
El sou:
Generalment cobraven per jornal diari (aproximadament i de mitjana 60 diners al voltant de l’any 1405).
Pintor preparant les pintures. British Library.
Josep Minguell i Cardenyes. Pintura mural.
- Pensar un mural. Josep Minguell.
- Pintura mural al fresc. Josep Minguell.
- Un fresc pas a pas. Josep Minguell.
Per a produïr pintures.
Antonio Rusconi. 1660.
