La
detecció és efectiva quan l’objecte irromp dins
el feix de llum i modifica la quantitat de llum que arriba al receptor.
Aquesta modificació es pot detectar directament (bloqueig)
o indirectament (reflexió)
Tots ells disposen d’un emissor electroluminiscent
(infrarojos o llum visible verda o roja) i d’un receptor
fototransistoritzat. El corrent que travessarà el
diode LED emissor es modularà per tal d’obtenir una
emissió de llum polsatoria i insensible al llum ambiental.
|
Detectors
fotoelèctrics: Detectaran objectes o persones mitjançant
un feix lluminós. Es componen d’un emissor i un receptor
de llum. |
Trobarem
detectors fotoelèctrics de:
-
2
fils amb sortida estàtica. Aquest detectors
s’alimentaran en sèrie amb la càrrega.
-
3
fils amb sortida estàtica PNP o NPN. Aquest
detectors solen estar protegits contra la inversió
d l’alimentació, sobrecàrregues i curtcircuits.
-
5
fils amb sortida per relé amb un contacte
commutat NO/NT.
A
l’hora de detectar el senyal treballaran
per bloqueig del feix lluminós o per reflexió
d’aquest.
-
En el primer quan l’objecte no es troba
al mig del feix aquest arriba al receptor, però quan
si es troba impedirà la recepció correcta. Treballaran
de tres maneres diferents: en barrera, reflex i reflex polaritzat.
-
En el segon cas, per retorn del feix lluminós,
en absència de l’objecte el fix no arriba al receptor,
ja que no es produeix reflexió. Cosa que passarà
quan l’objecte interromprà el feix. Treballaran
de dues maneres per proximitat i per proximitat amb esborrat
del pla posterior.
|
|