Per la majoria de la gent, a una carrera de cotxes, l'important es la màquina i els seus pilots. Doncs bé, en un raid com el Dakar, per poder guanyar, no n'hi ha prou, és bàsic disposar d'un bon equip d'assistència que t'ajudi a superar els problemes. Ells són aquella gent que quan nosaltres arribem al final del dia es preocupen de que el cotxe estigui a punt pel proper dia.

Moltes jornades això suposa no dormir, treballar tota la nit en males condicions, degut al lloc i sobretot per les fredes nits del desert. Des d'aquí volem agrair a tota aquesta gent el treball que fan per nosaltres, especialment a en "Chema" de "Tot curses" que tot i estar tota una setmana mig engripat no ha deixat el seu treball en cap moment. Moltes gràcies "Chema".

Una vegada fora de la carrera un veu que el Dakar té els dos components: la grandesa i la duresa. Per un costat, durant tots aquests dies hem anat trobant gent que havia d'abandonar, sobre tot "moteros" i "quads"; tot i l'acusat cansament que duien, la seva intenció era poder tirar endavant com fos, i aquí es on entra la grandesa d'aquesta prova. No se sap ben bé perquè, tot i el patiment, la gent intenta continuar com sigui. El dia del nostre abandonament, aquells cinc minuts on s'ha de prendre la decisió de què fer, per nosaltres, varen ésser els mes durs ja que suposava deixar al mig del no res, lluny de tot arreu, l'esforç de dos anys de treball i les il·lusions de tota una vida.

En aquell moment teníem tres solucions possibles:

1- Posar rumb Est per intentar trobar una pista que estava a 10 km aproximadament i que, vorejant la frontera egípcia, ens hagués portat al final de l'etapa. Aquesta via ens va ser prohibida per l'Organització degut al risc de mines antipersona.

2- Només amb la tracció del darrera, intentar creuar els cordons de colossals dunes que s'alçaven davant nostre ja que aquell dia, la frontera, tan sols es podia creuar per un lloc. Seguir aquesta opció hagués suposat abandonar el cotxe, uns km més endavant, en mig de les dunes en un lloc totalment irrecuperable.

3- Abandonar la carrera, no prendre mes riscos i deixar el cotxe on, a hores d'ara, ja hi ha un camió que l'està intentant recuperar

Es molt dur haver de deixar-ho tot allà, sobretot l'esperança i la il·lusió de poder seguir, però el que sí volem expressar, des de El Cairo, és el nostre més sincer agraïment a tots els nostres patrocinadors, ja que sense ells mai hauríem pogut començar aquesta aventura. També unes paraules de reconeixement per a tots aquells pilots professionals que amb els seus consells ens han ajudat a superar les dificultats del desert i, sobretot a les nostres famílies pel suport incondicional que ens han fet arribar fins aquí.

En la darrera etapa del Rally Dakar hem deixat Líbia i hem entrat en el que els egipcis anomenen "La Gran Mar de Sorra" amb cordons de dunes infinits i a on es poden veure les dunes més altes del Rally i potser del món, ja que poden arribar fins els 100 metres d'alçada.

Per l'equip Girona-Dakar, a priori, la dificultat de la jornada consistia en navegar entre les dunes i conservar el rumb correcte, però malhauradament, a mitja etapa, encara en territori libi, el diferencial de tracció del nostre vehicle ens ha fet pana, just abans de començar un cordó, de més de 80 km de dunes imponents... el pitjor lloc per una avaria d'aquest tipus.

Donada la impossibilitat de solventar el problema mecànic hem cercat camins alternatius pel desert, a fi i efecte d'evitar entrar en la temible Mar de Sorra amb el vehicle sense condicions. No ha estat possible ja que l'Organització, vistos els problemes extradeportius de l'etapa, amb explosió d'una mina antipersona inclosa, ens ha recomanat que abandonéssim el vehicle al bell mig del desert i acceptéssim d'arribar a l'Oasi de Siwa, ja en territori egipci, amb els mitjans de l'Organització.

Ha estat el pitjor dia per tenir una avaria d'aquest tipus ja que, per qüestions de seguretat personal, un cop creuada la frontera amb Egipte, no podem tornar enrera per a recuperar el nostre vehicle i continuar en la carrera, restant-nos solament la promesa de l'Organització de repatriació del vehicle per part de l'Exèrcit de Líbia. Deixem doncs la carrera amb la tristor de no haver assolit Sharm El Sheik, però alhora amb la satisfacció d'esperit per tots els aprenentatges, vivències i suports dels què hem gaudit durant tota la carrera i en els més de dos anys de preparació d'aquest nostre projecte. Des de l'Oasi de Siwa (Egipte) moltes gràcies a tots !!!!

Un dels aspectes menys comentats del Rally Dakar és la gestió de la Intendència al mig del desert. Encara que sembli difícil de creure, l'Organització posa a l'abast del competidors un centre de dutxes i un centre de serveis al bell mig del campament que es traslladat, dia rera dia, al nou campament situat al final de cada etapa. No tothom les fa servir ja que, moltes vegades, especialment si s'arriba de matinada, només hi ha ganes de fer una vacaina tot somniant en la carrera del dia següent. Tot i aquest magnífic servei de dutxes, es pot estar varis dies sense poder passar per l'esperat bany recomfortant.

En quan al menjar, l'Organització munta, etapa rera etapa, un campament de tendes al més pur estil nòmada, al voltant de les quals es col·loquen tots els competidors amb els seus respectius vehicles i tendes. En aquest complex hi trobem la tenda Restaurant self-service, que roman obert tota la nit, a l'espera dels competidors més retrassats.

L'esmorzar és del tipus Continental, i el sopar del més pur estil mediterrani amb l'amanida, la tassa de sopa i el bistec. En quan al dinar, el Restaurant és el propi vehicle.

L'Organització ens proporciona una bossa a on hi podem trobar: 2 fuets, 2 torradetes de pa, 1 crep de xocolata, 1 bossa de cacauets, 35 g de crema de llet, 50 g de prunes, panses, iogurt, fruites, formatge, gominoles, suc de fruita, aigua, etc, etc, etc... tot per anar fent pica-pica entre duna i duna. El refrigeri és molt bo i nutritiu i ens proporciona l'energia necessària per superar totes les dificultats tot i que, més d'una vegada, o hem anat compartint, ben gustosament, amb els companys que, per una o altra raó, havien quedat clavats en la negra i estelada nit africana.

A les 7.10 pm d'avui dissabte, dia 11 de gener, hem arribat a SARIR (Líbia) després de 7 hores i 23 miniuts de cursa, en una etapa molt bona per l'equip Girona-Dakar ja que hem aconseguit la 64ena posició de l'Especial que ens ha catapultat a la 67ena posició de la General en Cotxes. Malauradament s'ha hagut de lamentar la pèrdua del copilot francès Bruno Cauvy quan han bolcat amb el seu cotxe. Des d' aquí volem expressar el notre condol més sincer a tota la seva família i amics per tant sensible pèrdua.

L'etapa del divendres en territori Libi, havia d'ésser de transició amb 585 km totals, 567 dels quals han estat cronometrats, i sense esperar gaires complicacions "a priori", però al final ha estat una etapa especialment trencadora per a les mecàniques, especialment per a les motos, i també ha estat dura per al cotxes amb un munt de rebentons en la fase final del recorregut.

L'equip Girona-Dakar hem afrontat l'Especial cronometrada amb molt d'ànim, amb les forces renovades i amb la seguretat que et dóna el sortir una hora abans, comptant amb una hora més de llum, fet que ha estat crucial per sobrepassar amb èxit els difícils i pedregosos terrenys volcànics del final d'etapa.

L'Etapa, com ve essent habitual en aquest Dakar, ha estat d'una bellesa paisatgística singular, amb uns volcans que semblaven sortits d'èpoques prehistòriques. La primera part ha estat molt ràpida i plana, a on el peu et demanava gas i més gas. Fins el segon Control, hem marcat uns temps bons, permetent-nos pujar varis llocs a la General.

La segona part del recorregut ha estat molt més difícil i trencadora, plena de pedres, volcans i amb la dificultat afegida del "Fesh Fesh", que és com una mena de cendra farinosa que impedeix la pròpia visió, fent perdre totalment el control i el rumb. Aquesta pols ha obligat a molts competidors a parar-se un munt de vegades, per recuperar la visió, veure a on estaven i així poder seguir la carrera. Els darrers 200 km els hem fet amb precaució, sense frens de davant i repartint el menjar que ens sobrava als companys que portaven vàries hores clavats en les esgarrifoses pedres d'aquesta part final de l'Especial. Després de conduir quasi 12 hores, a mitjanit, arribàvem al campament contents, però cansats i amb el desig d'arribar dilluns al merescut dia de repòs.

Les tres darreres etapes del Rally Dakar han marcat l'entrada en territori de Líbia a on la bellesa i la dificultat es retroben. Les emocions més fortes, així com els paisatges més bonics i inèdits, amb dunes gegants, canons que semblen sortits d'una película de l'Indiana Jones, extensions de sorra espectaculars, etc...les hem patit i gaudit així.

L'etapa Marató del proppassat dimecres, dia 8 de gener, ens ha exigit el millor de nosaltres mateixos ja que, apart d'ésser l'etapa més llarga del Rally, no podíem comptar amb les Assistències. Si a això hi afegim la dificultat d'haver de fer una bona part de l'etapa de fosc, ja que ens varen donar la sortida a la una del migdia, el repte està servit. La primera part, que la vàrem fer encara amb la llum del dia, va estar relativament ràpida, per retrobar-nos en plena nit amb el famós ERG AWBARI amb més de 50 km de dunes gegants i sumptuoses que ens obligaven, en cada pas, a cercar el millor dels traçats per no quedar enganxats en una trampa de sorra.

L'etapa de dijous ha estat potser la més difícil del que portem de Rally, però alhora la més bella, amb paisatges fabulosos i terrenys extremadament variats, però malhauradament aquesta bellesa ha vingut marcada pel greu accident del pilot japonès Shinozuka en la segona part de l'etapa. Aquest fet ha portat a l'Organització a variar sensiblement aquest traçat final per tal d'evitar que molts pilots conduíssim de nit en una zona considerada de perill extrem; així, després del segon Control de Pas, en hem trobat amb un traçat nou, un "road book" nou, etc...fet que ens ha obligat a replantejar-nos tota l'estratègia de la part final de l'Especial. Finalment, a les 3 de la matinada, arribàvem a Sabha satisfets i menys cansats del que podíem esperar a priori.

En el moment d'enviar aquest comunicat, acabem de passar el segon Control de Pas de l'etapa del divendres, una especial de transició de 567 km amb una primera part molt ràpida que l'afrontem amb molt d'ànim i amb les forces renovades. Fins a aquest segon Control, els temps marcats són bons, permetent-nos pujar varis llocs a la General. A més, avui, hem sortit una hora abans, fet que ens donarà una hora més de llum que serà crucial per sobrepassar amb èxit els difícils terrenys volcànics del final d'etapa.

Després d'una monumental paella, amb l'amaniment d'uns espectaculars focs d'artifici oferts per les autoritats valencianes, els 1500 components de la caravana del DAKAR 2003 vam embarcar al vaixell que ens havia de portar a les enyorades platges de Tunísia, el capvespre del proppassat divendres dia 3 de gener al port de València.

Les dues nits i un dia que ha durat la travessia per mar, no han estat pas només per reposar, relaxar-se i concentrar-se, sinó que s'han aprofitat al màxim per fer un munt de feina burocràtica i de preparació tècnica de la carrera a fi i efecte de poder arribar a l'Àfrica i començar a córrer sense més dilació. S'ha aprofitat per fer tota la paperassa oficial per poder anar travessant els diferents països; hem passat la duana de Tunísia al bell mig de la travessia; s'ha impartit el curs de funcionament del GPS que porten tots els participants i finalment s'ha fet el "briefing" de la primera etapa africana. Tot això, amb les inacabables cues originades per més de 1500 persones intentant fer el mateix!!

A la matinada del diumenge 5 de gener hem arribat a Tunísia i ens hem reconcentrat tots els participants en un parc tancat mentre les autoritats del país ens han obsequiat amb un fabulós esmorzar a l'estil "tuareg".

Seguidament, l'equip Girona-Dakar, que té previst homologar el Record Guinness al cotxe més esponsoritzat que mai ha participat al DAKAR amb 185 patrocinadors, hem començat la nostra primera etapa africana, que ha estat una especial de 25 km i de característiques molt semblants a les de la BAJA ARAGON, però més ràpida, amb moltes més pedres i això sí...amb menys pols. Al final, molta satisfacció ja que conduint, sense pressa, però sense pausa hem pujat 19 llocs a la classificació general.

En el moment d'enviar aquest comunicat ens trobem al bell mig del tram d'enllaç de 349 km que ens portarà, aquesta Nit de Reis, a l'oasi de Tozeur, i des d'aquí aprofitem per fer la carta a ses Excel·lències d'Orient demanant-li's que ens portin un DAKAR ple de vivències, satisfaccions i com no ... amb un nou Record Guinness!!!

El Rally Dakar a França és com una Festa Nacional, com un Tour de France, però al mes de gener. Més de 75.000 espectadors omplien a vessar, més 75.000 que no varen poder entrar al recinte, ahir dimecres, dia 1 de gener, el parc CHANOT de Marsella, lloc escollit per l'Organització de la prestigiosa carrera per fer l'etapa PRÒLEG - ESPECTACLE.

Aquesta etapa consistia en un circuit d'un Quilòmetre de recorregut ple de salts, aigua, fang i sorra... que segons paraules del pilot Narcís Lagares: "... està més fet pels espectadors que pels competidors...un vertader espectacle en MAJÚSCULES..."

Després de l'ESPECIAL, els participants a aquesta XXVa edició del Dakar es dirigien cap a Narbona seguint un recorregut per carreteres locals i creuant pobles i ciutats, també plenes de gent, al carrer que victorejaven i saludaven el pas de la caravana fins ben entrada la matinada.

L'equip Girona-Dakar ha arribat a Narbona a les 3 de la matinada d'avui dijous, 2 de gener, i encara a aquestes hores van haver de signar un munt d'autògrafs. Avui, l'equip del Guinnesss prendrà la sortida al parc tancat de Narbona a les 12:16 i té previst el seu pas per Girona, per canviar pneumàtics, entre les 3 i les 4 de la tarda a pneumàtics FRANCO de Salt.

L'equip Girona-Dakar, que té previst homologar el Record Guinness al cotxe més esponsoritzat que mai ha participat en la prestigiosa carrera africana amb 185 patrocinadors, ha estat presentat per l'Organització, en cadascuna de les parades de control, com l'equip gironí del Record donant així un valor afegit molt especial a la particular iniciativa dels cosins Lagares.

Després d'haver-se disputat la primera etapa amb una especial d'1 Km, a Marsella, l'equip Girona-Dakar ocupa la setzena posició en la categoria "primera vegada" amb cotxe, d'un total de 24 participants d'aquesta categoria.

El dorsal dels nostres participants és el 310.

Després de més de 6 hores de verificacions, l'equip Girona-Dakar, que té previst homologar el Record Guinness al cotxe més esponsoritzat que mai ha participat en la prestigiosa carrera africana amb 185 patrocinadors, ja té el cotxe aparcat al parc tancat de la sortida del Rally Telefónica Dakar 2003 a Marsella.

La primera part, i la més pesada, les verificacions administratives, es composa d'una llarga excursió de més de 2 hores passant per una inacabable filera de Stands a on es controlen:

Llicències esportives, carnets de conduir, documentació del cotxe, etc... A més es passa per Stands addicionals a on s'entreguen les pòlices d'assegurança metge, els vals de carburants, el material de seguretat i així fins arribar a una vintena de Stands diferents.

Després d'això, encara no s'ha acabat i cal passar les verificacions tècniques del vehicle. Aquí es comproven:

La bona instal·lació del GPS, l'arc de seguretat, cinturons, extintors, dipòsits, i com a brometa final toca desmuntar el Turbo per verificar el diàmetre de la brida ja que si no hi hagués la brida el cotxe tindria molta més potencia i per tant, la Federació Internacional d'Automobilisme i la Organització limiten la potència obligant a escanyar el pas del Turbo posant una brida.

Ara, ja solament resta esperar al dia 1 de gener, a partir de la 5 de la tarda, en què es farà un tram especial espectacle d'un Km, que segons paraules del pilot Narcís Lagares: "... està més fet pels espectadors que pels competidors..." i es donarà així la carrera per començada.

Aquesta és la web de l'equip,

El nostre pretén ser un projecte engrescador per les comarques gironines, volem arribar a Dakar amb més de 150 patrocinadors.

En aquesta web hi podràs trobar la nostra historia, links amb totes les empreses col·laboradores i altres planes d’interés, la formació de l’equip, rutòmetres 4x4 de la província de Girona que l’equip fa servir per entrenar, i tot allò que l’equip faci fins l’acabament del DAKAR 2003.

Esperem que aquesta plana sigui del teu interès i si així és, ens puguis ajudar a tirar el projecte endavant donant-la a conèixer a les teves amistats.