300 ANIVERSARI DE LA CONGREGACIÓ DELS DOLORS 1699-1999

Som a les portes del tercer mil·leni. Vol dir dos mil anys de fe cristiana: dos mil anys de reconeixement, fins i tot en entre els no creients del món occidental, de la personalitat històrica de Jesús de Natzaret. Ja que comptem els fets de la història prenent la seva persona com a punt de referència: abans o després de Jesucrist.

En aquest corrent dels esdeveniments humans, amb més o menys relleu, hi situem els 300 anys, que no són pocs, de la Congregació dels Dolors de Besalú. Tres segles de fidelitat dels besaluencs a una tradició. I vaig més a fons: 300 anys d'un reconeixement popular de la fidelitat de Déu manifestada en els fets de la Passió i la Mort, fets que embolcallen el misteri inabastable de l'amor de Déu.

Contemplant la llarga tradició de la Congregació, especialment en les festes dels Dolors de Maria que, com anelles, s'encadenen amb una altra, hom pensa que Besalú es deixa prendre per l'amor fidel de Déu. No ho perdem de vista.

Els estudiosos de la sociologia diuen que el pròxim segle serà un segle religiós, en contraposició a les últimes dècades del segle que fineix. Hi ha un desencant del triomf de la raó i de la tècnica i s'obren camins de recerca de quelcom que ni la intel·ligència ni les mans de l'home no poden donar. Ara bé, vol dir que el segle XIX serà cristià? Més aviat sembla que hi haurà pluralitat de religions, amb una revinguda de sectes que, afalagant els sentiments religiosos, desequilibren la persona.

Amb els ulls posats en el futur, penso que els pobles que saben mantenir les tradicions cristianes autèntiques i, sobretot es cuiden de vivificar les seves arrels, tenen un camí obert per a donar una resposta a les inquietuds de recerca noble de les persones insatisfetes.

El cas de Besalú amb la seva Congregació dels Dolors és un cas clar. La seriositat amb què manteniu la tradició és un mitjà pel qual Déu posa al nostre abast i a la nostra comprensió, a través dels fets de la Passió, l'amor que ens té a tots i a cada un de nosaltres. Els actes de la festa, la Processó amb el cant auster i impressionant de la Salve de Calahorra, la imatge de Maria amb el seu fill crucificat davallant de la creu, són la memòria d'uns fets històrics i portadors, a la vegada, de l'amor fidel del pare del cel.

Mantingueu fondes les arrels…


Actes previstos de celebració del 300 Aniversari

El proppassat dissabte, dia 28 d'agost de 1999, la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú va celebrar el tercer centenari de la seva fundació. Per aquest motiu, la Junta de la Congregació ha posat en marxa l' organització, durant els anys 1999-2000, d' un seguit d' actes i activitats per commemorar aquest important esdeveniment.

De totes les activitats, una de les que més destaca pel seu contingut cultural, per la feina que ha comportat i el contingut històric del document, és la presentació del llibre sobre els orígens de Congregació: "LA CONGREGACIÓ DELS DOLORS DE BESALÚ. ORÍGENS" que va néixer amb l' objectiu d' investigar i descobrir els orígens d' aquesta ancestral tradició, a cavall entre la història, la religió i l' antropologia, i de conèixer perquè va ser fundada la Congregació el 28 d' agost de 1699.

Aquest llibre, és el fruit d'un llarg treball de recerca científica que es va iniciar fa més de tres anys quan, el mes de febrer del 1996, es va contactar amb el doctor Josep Maria Nolla, catedràtic d'Història de la Universitat de Girona, que va proposar el nom del llicenciat Marc Sureda, de Girona, per a dur a terme la recerca en els diferents arxius històrics, eclesiàstics i notarials de les comarques gironines i del Bisbat de Girona.

La Junta de la Congregació dels Dolors de Besalú, va presentar el llibre sobre aquesta investigació. De ben segur, aquest treball serà una gran aportació a l' estudi dels orígens i l' evolució de les processons dels Dolors, primer, i de les processons de la Setmana Santa, després, que tant d'arrelament tenen a les comarques gironines.

En els seus treballs preliminars, Marc Sureda, identifica una antiga processó del Dijous Sant, probablement relacionada amb una Confraria de la Passió i Mort, avui desapareguda; que s'hauria extingit amb la guerra civil o poc abans i que s' hauria barrejat amb la dels Dolors. Sureda, que insisteix a recordar que aquesta investigació històrica es realitza en base a aquelles vies encetades per Josep Maria de Solà-Morales, explica que Besalú va tenir al segle XVIII una desena de congregacions, de les quals avui només queda la dels Dolors.

La seva feina ha estat intensa i encoratjadora, tant que, tot i ser una obra definitiva sobre els orígens de la Congregació, ha obert moltes portes a nous treballs de recerca. Així, s' ha d'esperar que en els pròxims anys es continuï investigant i es puguin publicar treballs sobre què va representar la Congregació dels Dolors durant el segle XIX i el XX, que ara s'acaba, per tal de aprofundir sobre el que probablement és el tret diferencial i el tret que més bé resumeix la història recent de la Comtal Vila de Besalú.

A més de l' edició i presentació del llibre sobre la història de la Congregació, el dissabte 28 d' agost de 1999 es varen efectuar els següents actes:

Aquest és l' acte principal de la Commemoració d' aquests tres segles d' història en què s' hi afegiran, des de principis de gener i fins la Festa dels Dolors de l' any 2000, un aplegament de totes les Congregacions dels Dolors de les terres catalanes, una exposició fotogràfica dels moments més àlgids de les processons d' aquest segle i, com a acte més important, multitudinari i mediàtic, la "Trobada de Manaies i Estaferms de les Comarques Gironines" que aplegarà més de 650 armats desfilant pels carrers medievals de Besalú, el diumenge 9 d' abril de l' any 2000, per acabar amb el Quinari i la Festa dels Dolors el dia 14 d' abril de l' any 2000.