Tornar a l'índex



ESTAFERMS DE BESALÚ

Besalú (Garrotxa) 40 ESTAFERMS

Són moltes les teories sobre els orígens dels estaferms al nostre poble, i molt discutides. De les diferents publicacions que es poden consultar se'n poden extreure les hipòtesis següents: Són els "manayäs" a què fa referència la ressenya de l'any 1744 del llibre de comptes de la congregació dels Dolors, descrita pel Sr. J. M. de Solà-Morales? O bé s'anomenen així per la significació del llatí "stafermo": ninots giratoris de fusta que utilitzaven els cavallers pels seus entrenaments a l'edat mitjana, com suposa en el seu escrit el Sr. Joaquim Pla i Dalmau? O pot ser, tal i com apunta el Sr. Marc Sureda i Jubany en el seu llibre La Congregació dels Dolors de Besalú, són una formació creada per una de les 17 congregacions existents a Besalú el segle XVIIIi que es va anomenar així en contrapartida als manaies, d'apariència més romana?

Per afegir més informació, els nostres amics dels Estaferms de Sant Vicenç dels Horts asseguren que la paraula estaferms fa referència a una guàrdia que "està ferma" per protegir o separar, en el seu cas el seguici del baró de Cervelló, de la resta de públic en els actes de la processó. Aquesta definició, juntament amb la clara aparença medieval de la vestimenta i al fet que a la processó dels Dolors els estaferms són l'escorta de la Mare de Déu de la qual, fins i tot abans anaven al seu costat, dóna més arguments a favor de la proposta més "romàntica" i que, no cal dir, és la que preferim els estaferms actuals: Els primers estaferms es van inspirar en els soldats de l'antigua guàrdia dels comtes de Besalú, els quals, encara mig vestits de pagesos, amb la camisa blanca, la faixa i les espardenyes de vetes, agafaven la llança i el casc per formar la guàrdia de la Mare de Déu.




Si volem acabar de fer volar la imaginació, i que els historiadors em perdonin, podríem suposar que els estaferms pertanyien en un principi a la confraria de la Santíssima Vera Creu, la més antigua de Besalú, (la primera ressenya escrita és de l'any 1593) amb seu a la col·legiata de Santa Maria. I fins i tot, que van ser uns estaferms els que van anar a cercar la relíquia del "Lignum Crucis" amb el comte Bernat Tallaferro (990-1020).

Siguin quins siguin els nostres orígens, més o menys romàntics, els que participaren en la formació dels estaferms de l'any 2000, que commemora el 300 aniversari de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, ens sentim orgullosos de formar part d'aquesta història. L'esforç per l'organització d'aquesta trobada, vol ser un homenatge a tots aquells besaluencs, ara anònims, que han ajudat a mantenir la tradició dels estaferms de Besalú.

Joan Cabratosa i Pla
CAPITÀ DELS ESTAFERMS DE BESALÚ