VIA CRUCIS VIVENT - ARMATS - DE SANT HILARI SACALM

Des de fa gairebé més de tres segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu Via Crucis Vivent. L'hilarienc ha conservat la tradició processional transmetent-la de pares a fills i aquesta tradició s'ha convertit en una manifestació popular que fins i tot, ultrapassa la nostra geografia: molts forasters vénen a Sant Hilari el Divendres Sant per participar en la celebració del Via Crucis.

Una de les figures més representatives i populars del Via Crucis Vivent de Sant Hilari, són els armats o manaies a les comarques gironines. El seu treball és un dels més espectaculars i més durs de la representació de cada nit del Divendres Sant. Seguint durant les tres hores el ritme dels tambors marcant el pas i conduintse amb el so de les llances quan les fan petar amb el terra. Els seus vestits lluents omplen de llum la nit freda. El fred, un dels pitjors handicaps de l'Armat, la incomoditat dels ornaments metàl·lics, la rigidesa de l'actuació i el cansament són el Via Crucis personal de cada armat.

La processó del Via Crucis Vivent del Divendres Sant (Abans Dijous Sant) té una història documentada de 270 anys almenys. Abans del 1731 ja se celebraven processons en les quals es representaven personatges de l'Evangeli com: Maria Magdalena, Maria de Betània, i Maria la "Pecadora". En l'escrit del sis d'octubre de 1731, Josep Costa, visitador de la parròquia, manà al rector de Sant Hilari, Jaume Pujol del Brull, que per evitar el divertiment en la processó del Dijous Sant "No es permeti a les minyones fer el paper de les tres maries en tan santa funció, com s'ha acostumat fins ara". Malauradament aquesta nota era molt curta i no especificava si en la processó hi apareixien els armats. És a partir del segle XIX quan sorgeixen una sèrie d'innovacions entre les quals hi apareix la figura de l'armat.

A l'entrada del segle XX, els armats eren noiets que havien de pagar una pesseta per poder vestir-se com a tals.Els seus vestits en aquella època eren de cartró i les llances eren pals prims o Aspres. L'any 1936 varen ser destruïdes i cremades les imatges sacres del Via Crucis, a partir d'aquest any es va anul·lar el Via Crucis fins passada la guerra civil.

Després de la guerra, el Via Crucis Vivent tornà a agafar protagonisme dins les festes popular-religioses al poble de Sant Hilari, com que el temps de la guerra es va cremar tot el vestuari, per poder tornar a sortir a la processó, varen aprofitar els llençols i la roba militar que va quedar a l'hospital militar situat a la Font Picant, i tenyint la roba varen fer els vestits dels armats. Un dels canvis més importants que la memòria col·lectiva recorda és el que fa referència als anys 1941-1942, quan el Vicari de Sant Hilari Mn. Francesc Carbó va proposar als joves d'aquella època, a fer les estacions del Via Crucis pels carrers del poble (que llavors era una processó religiosa), aquesta idea s'obtà a tothom, però es pot afirmar que Mn. Carbó va donar el toc teatral a la processó del Dijous Sant.

L'etapa d'or del Via Crucis en general i dels armats en particular serà als anys cinquanta quan el vestuari del Via Crucis es renovà a fons. Es passà de vestir vànoves velles i tenyides per uns nous vestits i unes espardenyes d'espart que durant els anys trenta calçaven els apòstols i les armadures de cartró i llauna a un vestuari més fidel a la història. Aquest vestuari es va fer l'any 1956, però no es va poder estrenar fins l'any següent, el 1957, perquè va ploure. Tots els artesans del poble des de sastres fins a llauners, ferrers fusters, espardenyers, etc. Tots treballaven per confeccionar el vestuari dels armats. Aquesta gent va rebre influències de films de Hollywood d'aquella època com Quo Vadis (1951) i més tard Ben Hur (1959). Els vestits dels Armats varen ser calcats minuciosament a partir de fotos i cromos que una marca de xocolata va posar en circulació.

L'any 1966, i coincidint amb la presència de les càmeres de televisió Espanyola, aparegué la figura de l'armat a cavall. El nombre de soldats en aquella època era de vint-i-cinc. A l'any 1971 cinc d'aquests armats estrenen vestit. Un any més tard, el 1972, els armats passen pel carrer d'en Rocosa amb molta similitud als carrers de Jerusalem.

Una de les escenes més emotives que dóna renom al Via Crucis Vivent és l'escena del Calvari, situat als afores de la població, on la magnífica interpretació dels soldats romans juntament amb una excel·lent il·luminació tot això subratllat amb l'acústica de la música, captiva a propis i estranys i crea un espectacle digne de ser una de les representacions amb més carisma del nostre país.

També cal recordar que el Via Crucis i els seus armats són coneguts arreu del món gràcies al congrés internacional de teatre de tema religiós que es va celebrar al nostre poble durant la Setmana Santa de l'any 1989.

Actualment uns setanta armats desfilen en fila de tres dirigits pel capità manaia al davant; marquen el pas curt durant el Via Crucis i el pas ràpid un cop aquest ha finalitzat i en veure'ls la quitxalla del poble de Sant Hilari, s'il·lusiona en lluir un dia el vestit d'armat. La majoria del vestuari actual és l'original de l'any 1956, encara que durant els anys s'ha anat incrementant el nombre de soldats romans, però sempre s'ha procurat conservar el mateix estil, que és el que crea impacte al públic que visita la capital de les Guilleries.

Els armats de Sant Hilari actualment estan formats per:

• 3 a cavall.
  
• 2 Líctors.
  
• 2 arquers.
  
• 14 tambors.
  
• 14 trompetes.
  
• 6 bombos.
  
• Capità.
  
• Centurió.
  
• 16 soldats.
  
• Portador estendard.
  
• Portador de Jesús.
  
• Portador de lladres.

Armats de Sant Hilari