Els llibres fan la història
Els actes de celebració del 300 anys de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú no s'han limitat només a recordar-ho amb algun acte institucional i la gran concentració que mereix un esdeveniment com aquest, que, tot sigui dit, no es produeix cada dia. Per això, a final del 1995 es va començar a treballar amb l'objectiu d'investigar i descobrir els orígens d'aquesta ancestral tradició i de conèixer perquè va ser fundada la Congregació. D'aquesta manera, va sorgir la idea d'instituir una beca d'investigació i recerca històrica. I així, el febrer del 1996 es va contactar amb el doctor Josep Maria Nolla, catedràtic d'Història de la Universitat de Girona, que va proposar el nom del avui llicenciat Marc Sureda i Jubany, de Girona, per investigar en els diferents arxius històrics, eclesiàstics i notarials de les comarques gironines i del Bisbat de Girona.
El 28 d'agost del 1999, el dia de Sant Agustí, exactament tres-cents anys després de la fundació, va ser presentat el llibre La Congregació dels Dolors de Besalú, en el decurs d'un acte acadèmica a l'antic Hospital de Sant Julià.
Després de tres anys de feina, el resultat no ha estat una obra superficial, sinó un prodund treball sobre el primer segle d'existència de la Congregació. Es tracta d'un seriós llibre fet amb un rigor científic poc comú en un treball d'aquestes característiques. Malgrar aclarir moltes coses i definir els orígens de la Congregació, ha obert moltes portes a nous treballs de recerca. Per això, en un futur pròxim es convocaran noves beques per a la investigació del camí de la Congregació durant el segles XIX i XX, treballs que, de ben segur, desembocaran en nous llibres, que engruixiran la bibliografia de Besalú per un costat i de la historiografia religiosa del país, per l'altre.
El llibre, de 235 planes, ven a les llibreries i a les tendes de records d'aquesta concentració per tres mil pessetes.
Entre les 25 millors festes de Catalunya
Lunwerg Editores, de Barcelona, és a punt de treure al mercat el llibre, que porta provisonalment porta el títol Itinerari per 25 festes de Catalunya, un recorregut pel país a través del cicle de l'any. Els textos són de Jordi Bertran i les fotos, totes en color, de Rafael López-Monné i de Jordi Tutusans. Aquest llibre parlarà de la festa dels Dolors de Besalú perquè els seus autors han entès que era un dels exponents més clars de la mística de religiosa culminant de la Quaresma. Jordi Bertran ha explicat que han volgut fugir dels tòpics i de les festes declarades d'interès nacional, ja que només se n'és perquè se sol·licita. Bertran explica que, per un costat, ell i els fotògrafs van fer una selecció partint de criteris gràfics, i que, per l'altre, es van combinar les festes consagrades amb les desconegudes, però amb un potent valor etnogràfic.
El llibre comença per Nadal, amb els pastorets -parla dels de Girona-, els pessebres vivents i la festa del Pi de Centelles. Segueix pel cicle del Carnaval, començant per Sant Antoni i acabant amb l'enterrament de la Sardina o del Carnestoltes: els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú i de Valls, el Carnaval de Sitges o l'Encamisada de Falset. Pel que fa al cicle de Quaresma, el llibre s'atura a Besalú -on la processó, una de les més místiques, es fa el divendres dels Dolors, el d'abans del Ram, dins la Setmana de Passió-, a Verges -on incidirà en la passió i en la processó, més enllà de la dança de la mort- i a Olesa, per tractar-hi la passió.
Bertran continua amb el cicle de Corpus i Festes Majors, que inaugura la Patum de Berga i completem les Santes de Mataró, Sant Bartomeu de Sitges, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i Santa Tecla de Tarragona. Enganxa amb el cicle del Foc i l'aiguam que aglutina Sant Joan, les processons marineres del Carme, festa que no s'ha centrat en una sola població, sinó en les més importants que es fan des de Llançà, al nord, i L'Ampolla, al sud. També es viatja a la Festa dels Raiers de la Pobla de Segur.
El penúltim cicle tractat és el dels Braus, que es planteja com un intent d'explicar què representen els braus a Catalunya i que havien estat: Es tracten les festes d'Amposta i Cardona i les curses a la històrica plaça d'Olot. L'últim cicle abasta la Festa Major de Gràcia, pel tema dels guarniments dels carrers i l'Aplec de Santa Caterina de Torroella de Montgrí, en què Bertran fa un estudi de la Sardana com a cerimònia lúdica, partint de la novel·la Solitud de Víctor Català.
SALVADOR GARCIA ARBÓS
|
