 Santiago Ramón y Cajal va ser un dels neurobiòlegs més grans de tots els temps. Cajal va millorar el mètode de Golgi per tenyir neurones i va descriure l'estructura microscòpica de pràcticament cada part del sistema nerviós.
El seu llibre 'Histología' (1909, 1911) és encara obra de referència en tots els laboratoris de neurobiologia. Cajal també va refutar la teoria reticular, majoritàriament acceptada fins aquells moments, i va establir clarament que cada neurona és una cèl·lula separada de les altres.
Cajal va nèixer a Petilla de Aragón l'ú de març del 1852. Va estudiar medicina a Zaragoza i va treballar a València, Barcelona i Madrid, on va morir el 1934.
Cajal va guanyar algun dels premis científics més importants de la seva època:
- Premi Fauvelle de la Societat de Biologia de París (1896).
- Premi Moscú als treballs mèdics més útils a la ciència i a la humanitat (1900).
- Medalla Helmholtzl de la Real Academia de les Ciències de Berlín (1905).
- Premi Nobel de medicina i fisiologia, compartit amb Camillo Golgi (1906).
Aquest dibuix de Santiago Ramón y Cajal ha estat fet per Sergi Quiñones Oliva (Othello).
Més informació:
|
