4. Família i educació

COORDINADOR:

JOSEP M. TORRES

MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL:

ROSER BATLLE, SARA BLASI, CRISTINA BRULLET, BLANCA CERCAS I JESÚS DELGADO

S’admet, de bon començament que “l’escola pot reforçar comportaments positius rebuts dins la família, pot compensar dèficits instrumentals, pot complementar la feina de la família, però mai no pot substituir-la” i que “Avui les famílies esperen més de l’escola que allò que les escoles poden donar”. Nogensmenys en la relació familia-escola ha d’ésser aquesta última la que porti la iniciativa.

També s’admet que “l’aposta per la conciliació entre els diferents àmbits de l’activitat de les persones apareéis com un element transversal que afecta el món de l’empresa, de la feina, de la família i de l’escola. L’escola està rebent molta pressió perquè doni solucions al problema, però té importants limitacions. Si bé pot buscar una adaptació de calendari i horaris més bona, també cal que ho facin les altres institucions. Perquè els horaris siguin més conciliables, cal un esforç col·lectiu i compartit des dels diferents sectors de la societat que hauria de poder recolzar sobre decisions polítiques i pressupostàries”.

En la relació familia-escola cal distingir almenys quatre eixos:

• La dimensió individual de la participació de les famílies a l’escola

• La dimensió col·lectiva de la participació de les famílies a l’escola

• L’escola i les necessitats horàries i de serveis de les famílies

• Les activitats educatives més enllà de l’horari lectiu

Pel que fa al primer es proposa:

a)     L’establiment d’un “contracte” entre escola i família. “El document faria referència al projecte educatiu del centre i inclouria tant aspectes d’adquisició de coneixement com hàbits de treball, de neteja, de comportament bàsic, i de mecanismos bàsics de relació família-escola (reunions generals d’escola, reunions del grup-classe, reunions amb el tutor o la tutora de l’alumne/a).

b)     Informació pública i clara del projecte educatiu del centre.

c)      Carta de serveis.

d)     Hores no lectives per a l’acció tutorial amb les famílies. Regular normativament dues hores setmanals obligatòries, dins l’horari flexible i no lectiu del professorat, per dedicar-les a l’atenció de pares i mares.

e)     Permisos laborals per als pares.

f)        Capacitació i formació del professorat per realitzar entrevistes i saber escoltar als pares.

g)     Espais col·lectius de debat i reflexió.

h)      Reunions a l’inici del curs, orientació dels recursos socials en el territori, i coordinació entre tots els agents educadors i els serveis de benestar social.

i)        I especialment, establir els “PEC de 0 a 16 anys. Afavorir tant com es pugui, especialment en els centres de nova construcció, la unificació de centres de primària i secundaria, per tal de facilitar a les famílies un projecte educatiu coherent per als seus fills i filles.”

Pel que fa al segon es fa una lloa de les tasques dutes a terme per les AMPA i es proposa reforçar-les, incentivar-les fiscalment i que esdevinguin organismes de gestió de recursos, així com facilitar cursos de formació pels pares i mares.

Alhora es parla dels Consells Escolars i se’ls vol atorgar una nova funció que no sigui la de gestionar el centre (per la seva heterogeneïtat) deixant aquesta tasca en les direccions, per tal de convertir-los en espais de diàleg i participació.

Pel que fa al tercer, s’admet que “l’anàlisi comparativa dels horaris i calendaris escolars demostra que a l’ensenyament primari el nombre de dies i hores lectives per curs no és diferent del de la majoria dels països europeus. La distribució de la jornada entre el matí i la tarda és adequada si es pensa en el rendiment dels alumnes, però el parèntesi del migdia a l’escola pública (dues hores i mitja o tres) sembla massa ampli”. Pel que fa a l’ESO  es diu que “els alumnes disposen generalment d’una o dues tardes lliures a la setmana. Aquesta situació, especialment a primer i segon, crea moltes disfuncions familiars per la dificultat que tenen les famílies per atendre els fills i filles. Ara bé, també es considera que tenir alguna tarda sense classe pot ser bo perquè els nois i noies aprenguin a gestionar el seu temps no escolar, sobretot al segon cicle.”

Respecte al calendari es diu que “cal anar cap a una reducció del període de vacances estiuenques que s’hauria de compensar amb increments equivalents en altres èpoques de l’any”.

Propostes:

a)      “Sobre l’horari del dia a dia. Dedicar una hora del migdia a activitats complementàries de reforç i aprofundiment de les matèries del currículum que en cap cas s’hauria d’incrementar, proposades pel professorat, aprovades pel CEC i vinculades al PEC, a tots els centres públics. Tots els centres haurien de poder programar aquesta sisena hora.” 

b)      ”Sobre el servei d’acollida. Cada centre hauria d’estudiar la necessitat del servei d’acollida de matí i/o de tarda.”

c)       “Sobre el calendari d’inici i final de curs. Iniciar el curs lectiu la segona setmana de setembre. Ara bé, l’escola ha d’estar oberta als alumnes de l’1 de setembre al 30 de juny. La primera setmana de setembre (de l’1 al 8) i la darrera de juny (del 25 al 30) s’organitzaran com a període d’acollida, amb activitats complementàries i extraescolars. Cal estudiar el seu sistema de finançament perquè tendeixin a la gratuïtat (aportacions de les administracions autonòmica i local, copagament, sistema de beques, bonificacions de les empreses, etc.).”

d)      “Sobre la setmana no lectiva del segon trimestre. Partint d’un marc regulador general elaborat per l’Administració educativa, quant al nombre de dies, hores lectives, temps total de vacances i intervals horaris, cada centre podrà reconvertir en setmana no lectiva —però amb el centre obert— alguna de les setmanes del mes de febrer o març. Caldrà tenir cura, però, que no tots els centres coincideixin en unes mateixes dates.”

e)      “Sobre l’adaptació al clima de la zona geogràfica. Les administracions territorials (municipal, comarcal), els consells escolars municipals i les AMPA han de poder arribar a acords referents als horaris i els períodes de vacances de les escoles del seu àmbit. És important que l’horari s’adeqüi a les característiques socials i climàtiques de l’entorn.”

f)         Gratuïtat dels llibres de text.

g)      “Sobre les sortides i les colònies escolars. Dotar els centres d’un sistema de beques per assegurar que tots els infants puguin realitzar les sortides i colònies programades per l’escola, amb una retribució compensatòria per als professionals docents.”

Finalment pel que fa al quart aspecte: les activitats educatives més enllà de l’horari lectiu. Encara que es diu que “El professorat també s’hi ha de poder implicar, assegurant que les intervencions en el lleure són coherents amb el projecte educatiu de centre i donant suport a la seva tasca.”, aquestes recauran principalment en el conglomerat AMPA, Ajuntaments, educadors socials, monitors, associacions de lleure, etc. I com a conseqüència “Transformar el Consell Escolar de Catalunya en Consell Educatiu de Catalunya per tal que incorpori una representació del sector del lleure educatiu i s’afavoreixi el reconeixement del temps lliure infantil i juvenil com a espai educatiu”.