JORDI CASABELLA / ANTONIO M. YAGÜE
BARCELONA / MADRID

El nivell de competències i coneixements que posseeixen els alumnes catalans de 15 anys, a punt de finalitzar l'ensenyament obligatori, se situa per sota de la mitjana dels països desenvolupats, d'acord amb els resultats de l'informe PISA (Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants) del 2003 que dilluns va donar a conèixer l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
La diferència més acusada s'observa en matèria de comprensió lectora, però també es detecta en dos blocs més: les matemàtiques, on les noies catalanes ocupen una posició pèssima, i la resolució de problemes. Únicament en l'apartat de ciències de la naturalesa, Catalunya supera lleugerament la mitjana dels 41 països auditats.
El treball, que a Catalunya va avaluar 1.516 estudiants de centres públics i privats, reflecteix que, després dels alumnes de Castella i Lleó i el País Basc, els catalans aconsegueixen els millors rendiments a Espanya. Tot i així, els resultats en matèria de comprensió lectora (483 punts) han experimentat un retrocés respecte a l'anterior edició de l'informe PISA (495), confeccionat amb dades de l'any 2000, i s'han aproximat als registrats per la mitjana de l'alumnat espanyol (491). La mitjana dels països estudiats per l'informe PISA es fixa en 494 punts.

MESURES
La Conselleria d'Educació va preferir destacar ahir que el sistema educatiu català és dels més equitatius, en el sentit que "el gruix dels alumnes se situen en els nivells mitjans de rendiment, amb pocs alumnes en els nivells alts d'excel.lència i en els molt baixos". No obstant, va anunciar que "per millorar el rendiment en l'àmbit de la comprensió lectora s'està enllestint el Programa de biblioteques escolars i gust per la lectura" i va recordar que en les instruccions d'inici de curs es va insistir en la necessitat de treballar la llengua de manera transversal, en totes les assignatures.
El Ministeri d'Educació va assenyalar ahir que el lloc que ocupa Espanya en l'informe de l'OCDE, sempre més enllà del lloc 22 entre els 29 països de l'organització, és el que li correspon tenint en compte el que dedica a educació en relació amb el seu producte interior brut (PIB), encara que també hi influeixen el baix nivell socioeconòmic i cultural dels espanyols. Per això, la primera mesura per fer front a la situació és elevar la despesa educativa, que en els últims anys s'ha distanciat de la mitjana de la UE.
El secretari general d'Educació, Alejandro Tiana, va demanar a les comunitats autònomes que facin un exercici de coresponsabilitat amb el Govern central i augmentin el pressupost destinat a aquesta matèria, per millorar el rendiment dels alumnes. "El Govern farà un esforç, que quedarà reflectit en la memòria econòmica de la pròxima reforma educativa, però no pot obligar les autonomies a invertir", va subratllar Tiana.
El número dos del ministeri va admetre que les dades "no són satisfactòries" i que el rendiment de l'alumnat és "manifestament millorable", però va considerar que "no s'ha de caure en el pessimisme". Entre les llums del sistema educatiu, Tiana va destacar que des del 1991 "s'ha doblat (des del 20% fins al 40%) el percentatge de ciutadans amb estudis de batxillerat".

Noticia publicada a la pàgina 29 de l'edició de 8/12/2004 de El Periódico