Resum-professorat

Resum del document-propsota presentat per la Conselleria d’Educació, i encarregat per aquesta a les següent persones:

Membres del grup de treball: Josep Alsinet, Jaume Cela, Alberto del Pozo, Neus Sanmartí.

Es valora l’abnegació i voluntarisme del professorat, i es remarca la seva inadequació a les exigències del segle XXI, que reclamen un nou perfil professional docent, on primaran les següents característiques:

a) Aptitud tutorial: “ha de ser un professional que aculli els alumnes sense reserves i que atengui les seves necessitats”.

b) Formació personal: “…que integri aspectes emocionals (…) i que sigui moralment fiable”

c) Model pedagògic obert: “Perquè la formació i els coneixements dels docents puguin tenir una bona traducció en la pràctica docent, s’ha de correspondre amb un model pedagògic basat en una concepció constructivista (…) en una constant disposició a incorporar les innovacions contrastades que s’adiguin amb aquest model pedagògic”.

d) Atenció al context: “El docent ha de ser complet per relacionar la seva tasca amb el context local de la comunicat escolar, el nacional i, fins i tot, l’internacional”.

e) Respecte i exigència: “La referència principal de la funicó docent ha de ser la integració social”

f) Cooperació: “…ha de ser competent per desenvolupar una tasca d’orientació a les famílies i facilitar la col·laboració de la família (…)”

S’estableix una base comuna independent de l’etapa educativa en què s’exerceixi (ens estem referint, és clar, a primària i secundària). S’instaurarà un nou model de professorat per a tot l’ensenyament no-universitari; superació del concepte de funicionari amb plaça en propietat –cosa del segle XIX- i la seva substitució per un nou model flexible amb garantia d’estabilitat mínima i l’obligació de no cessar voluntàriament durant aquest període (mentre duri l’estabilitat mínima). S’insisteix en la necessitat d’allunyar-se del corporativisme propi d’un cos de funionaris.

S’homologuen les titulacions fins ara exigides, amb la conseqüència que les diplomatures passen a ser llicenciatures a partir del futur esquema s’estudis universitaris 3+2+2, grau, postgrau i mestratge (sic). Trànsit transversal entre unes i altres. Hi haurà un any de pràctiques, tutel·lat des de la Universitat (Facultat de Pedagogia), els professionals de la qual podran accedir temporalment (punt 5 del capítol) a l’ensenyament no universitari per poder tutelar degudament. El qui superi les pràctiques se li atorgarà un certificat d’idoneïtat docent.

Titulació equivalent per a tots els nivells educatius no universitaris. 3+2, i any de pràctiques tutoritzat per la universitat. En cas de superar aquestes pràctiques, s’obtindrà el certificat d’idoneïtat exigit per accedir a la funció docent, tan pública com privada.

El sistema serà de concurs-oposició, en unes proves on no hi haurà contingus, ja que aquests es consideren superats amb la titulació universitària, sinó de coneixements i estratègies didàctiques. Els qui superin aquesta prova, podran optar a la funció pública docent després d’haver realitzat un altre any de pràctiques, també tutoritzat per la Univeristat i la direcció del centre, d’acord amb els creiteris d’accés que s’expliciten en el capítol 4.

Els mecanismes tradicionals d’assignació de places desapareixen d’acord amb el nou model. Un requisit que també haurà de superar en una prova especial el personal actualment interí. Un cop aprovat el concurs-oposició, caldrà un nou any de pràctiques a un centre, tutel·lat també des de la Universitat i la direcció del centre. El problema actual consisteix en el fet que tothom aprova les pràctiques, degut a idem obsoletes pròpies del cos de funcionaris. Ara es requerirà un certificat d’idoneïtat que atorgarà la Universitat.

Serà des del centre que es contractarà els docents. El Consell Escolar farà públiques les vacants de cada any, tot prescrivint el perfil professional requerit en funció del PEC (Pla estratègic de centre), que haurà estat elaborat amb autonomia. S’hi podran presentar professors nous o provinent d’altres centres. La Comissió de selecció estarà composta almenys pel director, un membre no docent i un de l’Administració Educativa. La provisió de la plaça serà per un any, renovable si l’avaluació és positiva.

Els candidats no seleccionats –no especifica si es pot concòrrer a més d’un centre- passaran a formar part del grup d’interins per substitucions de llarga durada, o també –se suposa que en el cas de funcionaris antics- a “…centres que no haguessin pogut fer la selecció per sistema autònom i als quals s’assignessin professors per sistemes més centralitzats”. No s’especifica quin centres seran aquests ni per quina raó[1]. S’emfasitza també que en la contractació de substituts.interins, la direcció del centre i el Consell Escolar tindrà un paper decisori. Amb això es vol evitar que els interins només funcionin per escalafó d’antiguitat, com la resta de funcionaris. Els interins i substituts també seran avaluats cada any.

Es fa un elogi de la formació permanent, alhora que s’incideix en els error conceptuals de la LOCE, que confonia “carrera docent”, “carrera professional” i “promoció interna”. El que cal ara és, un cop aclarits aquests errors hermenèutics, fer possible la promoció sense canviar de nivell, com correspon a un cos únic. No hi haurà cos ni de catedràtics –de secundària, és clar- ni de directors ni d’inspectors. La promoció ha de basar-se en:

b) Aspectes a valorar: serveis en la gestió i haver promogut la “reflexió pedagògica”, el treball a l’aula.

Es realitzaran informes de cada professor per valorar la mereixença de promoció. L’avaluació positiva pordrà comportar una adequació de l’horari lectiu, millores retributives i còmput de mèrits. Les recompenses seran, segons el cas i gradualment: ser tutor de pràctiques –la Universitat hauria d’intervenir en aquest cas per avaluar-, ser cap de departament, facilitar la mobilitat per accedir a centres de recursos i a l’ICE, passar a exercir d’inspector, accés a llicències d’estudis retribuïdes, incentius econòmics que comportin l’adquisició estable de graus o categories sense que impliqui nous “cossos”, i qualsevol altra mesura de discriminació positiva.

Comptaran especialment al’hora d’avaluar positivament, aspectes com la dedicació al centre, el grau d’implicació en el PEC i la participació en activitats complemetàries.

L’equip d’experts ha dictaminat la detecció de les malalties més usuals entre el professorat:

Adequació preventiva dels centres: s’habilitarà mobiliari que redueixi els moviments de risc. Reducció de la contaminació acústica, de les partícules en suspensió i dels canvis de temperatura massa sobtats. També s’introduiran estratègies preventives a l’aula que redueixin el temps de comunicació al gran grup (sic).

Es retirarà el docent de la seva tasca, totalment o parcialment, quan la seva salut laboral ho aconselli, bé a petició pròpia a d’ofici per part de l’Administració competent.

Entre les funcions encomanades a la inspecció destaquen, d’acord amb l’autonomia dels centres, les següents:

1) Vetllar pel desplegament d’un projecte educatiu que expliciti les grans línies estratègiques de l’educació per al país. Fidelitat a les línies estratègiques dels projectes educatius (constructivisme).

La funció inspectora no serà permanent, i dependrà de l’avaluació que obtingui segons criteris i instàncies que no s’especifiquen.

[1] Tampoc es diu si sèstà pensant en una doble sarxa pública, una sotmesa exclusivament a la Llei Catalana i una altra que mantingui la normativa de rang estatal –funcionari, concurs de trasllats…- Però sembla que s’obri una via en aquest sentit.