EXERCICIS DE REEDUCACIÓ DELS FONEMES
REEDUCACIÓ DELS FONEMES MÚLTIPLES
Quan un nen té unes dificultats en els fonemes múltiples i el que es busca en definitiva, és que el nen tingui una comprensió i una expressió fonètica correcta o, com a mínim comprensible. Per això, és precís que sigui capaç de distingir els diferents fonemes per poder comparar la comprensió i la pronunciació del seu entorn amb la seva pròpia.
Les paraules estan formades per:
a) Síl·labes directes: pato.
b) Síl·labes inverses: apto.
c) Síl·labes mixtes: plato.
Les combinacions sil·làbiques mixtes són les més difícils de reeducar o d'implantar, ja que intervenen òrgans diferents en l'articulació dels fonemes d'una mateixa síl·laba.
La reeducació s'exercita a partir de:
- "pr": para, para…, de poc a poc
a molt ràpid, …para, para, para.
- "br": bara, bara…, de poc a poc a molt ràpid, …bra,
bra, bra.
- "fr": fara, fara…, de poc a poc a molt ràpid,…
fra, fra, fra.
- "tr": tara, tara…, de poc a poc a molt ràpid,…
tra, tra, tra.
- "dr": dara, dara …, de poc a poc a molt ràpid,…dra,
dra, dra.
- "gr": gara, gara …, de poc a poc a molt ràpid, …gra,
gra, gra.
- "cr": cara, cara …, de poc a poc a molt ràpid, …
cra, cra, cra.
- "pl": pala, pala …, de poc a poc a molt ràpid, …
pla, pla, pla.
- "bl": bala, bala …, de poc a poc a molt ràpid, …bla,
bla, bla.
- "fl": fala, fala …, de poc a poc a molt ràpid, …fla,
fla, fla.
- "gl": gala, gala …, de poc a poc a molt ràpid, …
gla, gla, gla.
- "cl": cala, cala …, de poc a poc a molt ràpid, …
cla, cla, cla.
-
Cal Reforçar al màxim les informacions,
particularment les que arriben mitjançant la vista: lectura labial, establiment
de relacions entre les paraules i els objectes o imatges simples. També
s'ha de posar en pràctica la tècnica de "zones d'interpretació",
i dels logotoms i les pseudoparaules. S'exercita de la següent manera:
a) S'intercala una consonant entre dues vocals iguals: AMA, OBO, UPU, ETE, IFI,
ADA, OPO.
b) S'intercala una consonant entre dues vocals diferents: AMO, OBU, UPE, ETI,
EFA, UDA, AME.
c) S'intercala una consonant entre dues Síl·labes iguals: PATEL,
PAREL, PAFEL.
d) Es construeixen frases amb paraules quasi semblants:
-------------
REEDUCACIÓ DELS FONEMES SIMPLES
Per avaluar el nivell fonètic del nen, s'efectua una exploració o un "escombrat fonètic", que consisteix en pronunciar el logopeda tots els fonemes, els quals el nen anirà repetint. D'aquesta manera descobrim els fonemes mal articulats o no pronunciats.
A continuació, el logopeda
realitza un "escombrat de paraules", articulant a poc a poc i clarament,
perquè l'alumne les repeteixi. Aquestes paraules s'han de triar seguint
l'ordre correponent al punt d'articulació, aquest escombrat s'adapta
a l'edat mental del nen.
Per reeducar els fonemes, seguirem pas a pas un ordre establert que es resumeixen
en els següents exercicis:
- "A" vocal, oberta, central, forta: els llavis estan més separats
que en les altres vocals, la llengua estesa, el vel del paladar aixecat. S'inicia
la pronunciació en el nen fent que es posi la ma al pit perquè
noti la vibració. Fig. 1
- "O" vocal, semioberta, posterior o velar, forta: els llavis es contreuen
lleugerament formant un cercle; la llengua s'eleva cap al fons del paladar.
Al nen se li posa un CANUTO de cartró a la boca i se li fa pronunciar
primer la "a" i després la "o". Fig.
2
- "E" vocal, semioberta, anterior o palatal, forta: els llavis s'entreobren, la llengua s'arqueja i eleva i toca el paladar. A l'alumne se li fa articular la "a", es col·loca una espàtula sobre la llengua i s'intenta que articuli la "e". Fig.3
- "U" vocal, tancada,
posterior o velar, dèbil: els llavis formen una obertura molt petita;
la llengua es separa de l'úvula. Es col·loca l'extrem d'un llapis
i se li fa articular primer la "a", després la "o"
i finalment la "u". Fig. 4
- "I" vocal tancada, anterior o palatal, dèbil: l'obertura
labial és allargada, la llengua s'arqueja i toca el dors del paladar.
El logopeda ajudarà al nen fent que col·loqui els llavis en una
posició de somriure i demanant-li que articuli primer la "a",
després la "e" i finalment la "i". Fig.
5
- "Ga, go, gu, gue, gui" velars, oclusius-fricatius, sords: amb els
llavis una mica separats i la llengua recolzada a la protuberància alveolar.
S'exercita el nen fent gargarismes i posant la seva mà al coll per sentir
la vibració. Fig. 6
- "Ja, jo, ju, je, ge, gi" velars, fricatius, sords: els llavis separats deixen veure les dents i la llengua; la punta de la llengua toca la geniva. Es col·loca la mà del nen al coll perquè noti la vibració al temps que articula el fonema, de baix a dalt.
- "Ca, co, cu, que, qui" velars, oclusius, sords: els llavis es col·loquen igual que els fonemes anteriors; la punta de la llengua una mica retirada de les dents. Es diu al nen que articuli primer: ga-go-gu-gue-gui i ga-ca, go-co, gu-cu, gue-que; acabant amb "ca-co, cu, que i qui". Fig. 7
- "M" bilabial, nasal, sonora: els llavis estan units, les dents casi
juntes; la punta de la llengua en els incisius inferiors. Es col·loca
al nen davant d'un mirall, insistint en els exercicis respiratoris i col·locant
la mà a la galta perquè noti la vibració. Fig.
8
-
- "P" bilabial , oclusiva, sorda: els llavis estan ben junts; la llengua
col·locada com en el fonema anterior. La mà es situa davant de
la boca per notar l'explosió oral i sortida de l'aire. Fig.
9
-
- "B" bilabial, oclusiva-fricativa, sonora: els llavis estan lleugerament
contrets; la punta de la llengua recolzada en els incisius inferiors. S'exercita
articulant primer el fonema "a" i tot seguit "b". La mà
es posa davant de la barbeta per notar la vibració.
Fig. 10
- "F" labiodental, fricativa, sorda: el llavi inferior es situa sota
les dents superiors i la punta de la llengua darrera dels incisius inferiors.
S'apreta amb el dit índex el llavi inferior i s'exercita la sortida de
l'aire: fffff. Fig. 11
- "T" dental, oclusiva, sorda: els llavis estan entreoberts i la punta de la llengua es recolza en els incisius superiors. Es posa la mà en el dors de la boca per notar l'explosió de l'aire al sortir. Fig. 12
- "D" interdental, oclusiva-fricativa, sonora: els llavis estan entreoberts i deixen veure les dents; la punta de la llengua es posa entre elles. Per pronunciar-la s'ha d'articular primer "a" i després "d". Fig. 13
- "Za, zo, zu, ce, ci" interdentals, fricatius, sordes: la posició articuladora és igual a la del fonema "d". Es reeduca a partir del fonema "d"; ddd-zzz/da-za/ do-zo/ du-zu…
- "L" alveolar, lateral, sonora: els llavis i les dents estan entreoberts
i la punta de la llengua es recolza en els incisius superiors. Es pronuncia
col·locant les mans a les galtes i pronunciant "la". Fig.
14
- "N" alveolar, nasal, sonora: l'articulació és similar a la del fonema "l", varia en que la situació de l'aire és nasal. Es col·loca un mirall entre el llavi superior i les foses nasals perquè el nen observi la sortida de l'aire pel nas. El dit es col·loca en una fosa nasal per notar la vibració. Fig. 15
- "S" alveolar, fricativa,
sorda: els llavis estan entreoberts, la llegua s'arqueja i es col·loca
en els alvèols superiors. Es pronuncia el fonema davant la flama d'una
espelma. Es reeduca articulant: sss…, sa, so, su, se, si. Fig.
16
- "R" alveolar, vibrant, simple, sonora: els llavis s'entreobren;
la punta de la llengua es recolza suaument en la protuberància alveolar
dels incisius superiors. Es reeduca mitjançant exercicis linguals, de
respiració i pronunciant ràpidament: la, la, la/tede, tede/ tele,
tele, tele. Fig. 17
- "RR" alveolar, vibrant, múltiple, sonora: la posició dels llavis i de la llengua és similar al fonema "r". Es reeduca a partir de la "r" simple ampliant-la amb els següents exercicis: Tar, tarr, tarrr/ ar, arr, arrr/ arà, arrà, arrrà/ rà, ro, ru, re, ri. Fig. 18.
- "NY" palatal, nasal, sonora: els llavis estan entreoberts, el dors de la llengua es recolza contra el paladar. Es col·loquen els dits polze i índex als dos costats de les foses nasals per notar la vibració. S'exercita a partir de: nla, nio, niu/ nya, nyo, nyu. Fig. 19
- "LL" palatal, lateral, sonora: els llavis s'entreobren, la punta de la llengua es col·loca darrera dels incisius superiors, com si s'articulés la "l". La pronunciació s'aconsegueix a partir del fonema "l", col·locant el logopeda una espàtula per aixecar la llengua i que surti el so "ll". Fig. 20
- "Y" palatal, fricativa, sonora: els llavis estan entreoberts, la punta de la llengua es col·loca darrera dels incisius superiors i es recolza a ambdós costats del paladar. Es redueix a partir de l'exercici de síl·labes: aaya/ aayo/ aayu/ aaye/ ooya/ ooyo/ ooyu/ eeya/ eeyo/ eeye, etc.